0 items
El meu compte

A la xarxa, bones maneres (també)

 

Internet ha esdevingut el gran mitjà de comunicació de masses per excel·lència. És, amb escreix, per on més informació pública circula, superant, de tros, la premsa, la ràdio i la televisió juntes. Un ús cívic de la Xarxa ens garanteix a tots més llibertat i seguretat dins del medi en qüestió.

 

A Internet conviuen un gran número d’usuaris que s’incorporen permanentment a la Xarxa. Aquests usuaris provenen de tots els sectors i nivells culturals i arrosseguen unes experiències vitals molt diverses; alguns dominen el territori virtual i d’altres no. Si, per naturalesa, la comunicació cara a cara ja és complexa, la xarxa no és una excepció, i més encara tenint en compte que es pot actuar des de l’anonimat.
 

Davant d’aquest panorama, cada vegada són més les veus que es plantegen la necessitat de crear tot un seguit de constructes i protocols de conducta que, com passa amb la comunicació oral i escrita, regulin l’actuació a la Xarxa. De moment no hem arribat a aquest punt, perquè fer-ho globalment se’ns escapa de les mans, però sí que s’han desenvolupat unes pautes comunicatives al món virtual per afrontar els possibles conflictes que es puguin arribar a produir, molts dels quals, per cert, han aparegut de forma espontània de la mà dels propis usuaris. Aquestes pautes s’han denominat netiquette, i vénen a ser les bones maneres a la Xarxa, o el conjunt de normes de les quals es dota una comunitat de forma particular, adaptant una netiquette general a la seva situació particular.
 

El principi que se segueix és simple i senzill: “Vostè disposa del privilegi d’utilitzar aquest servei que li subministrem. Si ho fa seguint les normes que maquem, perfecte; si no, la responsabilitat és seva”. Ara bé, aquestes pautes no són normes; és a dir, no tenen en general una base normativa, malgrat puguin arribar a coincidir amb alguna legislació, però seguir-les sempre és una seguretat a l’hora d’evitar el conflicte. El que és segur és que si tots les respectéssim evitaríem que ens limitin els serveis, tant a nosaltres com als altres.

 

"Ser usuari d’Internet no és un dret, sinó un privilegi que està a la base de la responsabilitat individual, especialment de caire moral."

 

Un privilegi més que un dret
 

Potser la base del problema és que no tothom té clar que ser usuari d’Internet no és un dret, sinó un privilegi que està a la base de la responsabilitat individual, especialment de caire moral. Així, per assolir una bona convivència a la Xarxa, cal que cada usuari reconegui la seva responsabilitat en el moment d’accedir i d’utilitzar els recursos que aquesta li brinda, tant físics (ordinadors, xarxes de cables i d’ones...) com humans (operadors, administradors, tècnics...). L’usuari és, doncs, responsable de les seves accions i de les conseqüències derivades en accedir i usar la Xarxa. En aquest aspecte, a molts grans trets, es demana no utilitzar la Xarxa per fer mal ni robar, no difondre calúmnies que danyin el prestigi de les persones, respectar la informació dels altres usuaris sense modificar-la ni destruir-la, no interferir en la feina d’altres que usen la Xarxa per treballar, no utilitzar ni deixar cap software pel qual no s’hagi pagat o pel qual no es compti amb el permís dels seus creadors per fer-ho, no utilitzar recursos de la Xarxa sense autorització, no apropiar-se del treball intel·lectual ni de la creació d’altres persones de la Xarxa i usar un llenguatge clar i transparent que s’allunyi de les desqualificacions i els insults.

 

Res es gratis ni infinit
 

Internet, potser per la seva magnitud i per la consciència que encara tenim d’estat del benestar, provoca la sensació de ser una plataforma de recursos il·limitats i gratuïta, fet que contribueix a que, tot i que no sabem viure sense estar connectats, no valorem el que implica i, automàticament, en fem un mal ús. Cal pensar, en canvi, que la Xarxa utilitza energia, matèries primeres i una gran tasca humana per existir, tots aquests limitats i amb un molt alt nivell d’elaboració. Males pràctiques en aquest aspecte poden fer que els servidors es col·lapsin o que es perdin informacions importants.

 

 

Article publicat al número 18 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top