0 items
El meu compte

Aigua de mar, aigua beneïda

 

En els darrers anys, gràcies a l’aparició de teràpies alternatives que fugen dels convencionalismes de la medicina formal i a la demanda d’una alimentació més propera a la natura, l’aigua de mar està guanyant terreny mica en mica. La Fundació Aqua Maris, amb seu a Badalona, es dedica a la investigació i divulgació de les propietats terapèutiques i nutritives de l’aigua de mar, que són moltes i gens menyspreables.

 

L’aigua de mar és l’aigua mineromedicinal per excel·lència. Ja a l’antiga Xina es recomanava beure aigua de les platges per reviscolar la salut. Més endavant, a principis del segle XX, l’investigador francès René Quinton va descobrir que les cèl·lules del cos humà tenen la mateixa composició que l’aigua marina. Per tant, segons el seu parer, era idònia per rejovenir l’organisme. Poc després, el metge Jean Jarricot va començar a tractar els seus pacients amb aigua de mar, obrint nombrosos Consultoris Marins per curar malalties, on també envasava aigua de mar.

 

“L’aigua de mar és l’aigua mineromedicinal per excel·lència”

 

Respirar, regenerar, relaxar-se
 

Les característiques ambientals de la platja ja són beneficioses per a la salut. Fer passejos sota la brisa marina i prendre banys al mar estimula els pulmons, de manera que és recomanable per a persones amb problemes respiratoris. En aquest sentit, aquesta aigua és perfecta per rematar refredats, tos i grips.
 

Però la pròpia composició de l’aigua de mar ja és saludable per ella mateixa. El iode, el potassi i el zinc que conté són perfectes per a la cura i regeneració de la pell. Per això resulta ideal per combatre els fongs i les erupcions cutànies, així com per tractar les pells greixoses i la caspa. I no només això, sinó que també col·labora en la cicatrització de ferides. Per tant, és ideal de cara a la rehabilitació.
 

La presència del iode ajuda a la relaxació muscular i a la seva recuperació, i el magnesi actua com un relaxant encara superior. No en va, uns quants dies a la platja són recomanables per passar les maleses derivades de l’ansietat o de l’estrès, perquè l’aigua de mar regula els sistemes nerviós i hormonal.

 

“L’aigua de mar regula els sistemes nerviós i hormonal”

 

Beure’s el mar
 

El consum d’aigua de mar és també beneficiós en gran mesura: és reguladora del medi intern, és un important nutrient cel·lular, és reconstituent, és un bon dentífric, és laxant i purgant i un potent desinfectant. Ajuda a apaivagar l’acidesa d’estómac i, si es pren abans dels àpats, calma la gana i, per tant, ajuda a rebaixar pes.
 

Alerta, però, perquè l’aigua de mar conté sal, i un consum excessiu pot produir deshidratació. La manera més adequada de prevenir-ho és endolcir-la amb aigua sense sal; és a dir, prendre aigua de mar isotònica o, el que és el mateix, rebaixada en la proporció de tres parts d’aigua dolça per una d’aigua salada. Per millorar-ne el gust, s’hi pot afegir una mica de suc de llimona. Si es va prenent a poc a poc, no s’elimina de l’organisme i té un efecte nutritiu.
 

En un cos sa, n’hi ha prou amb la ingesta d’un quart de litre d’aigua marina al dia. Ara bé, si es pateixen problemes renals o d’hipertensió, cal començar per quantitats menors i estar pendent de les reaccions de l’organisme.
 

En canvi, l’aigua hipertònica (sense rebaixar, pura) és preferible si es vol usar com a purgant. En aquest cas, es recomana prendre-la de cop i, si és possible, en dejú, tot i que també s’hi pot afegir suc de llimona per millorar-ne el gust. En aquest cas, la major part de les sals ingerides es perden, perquè s’acumulen a l’intestí i acaben tenint l’efecte laxant desitjat.

 

“L’aigua de mar beguda és un bon laxant i un nutrient immillorable”

 

A taula, oli i sal “integral”
 

L’aigua de mar també es pot utilitzar per condimentar els aliments. De fet, la sal marina pot desplaçar perfectament qualsevol altra sal que es consumeixi a la cuina, perquè és molt completa (conté tots els elements de la taula periòdica que hi ha a la Terra) i és d’una qualitat excel·lent. Incorporar-la a les amanides, les verdures, les sopes, els llegums, les pastes, els peixos i les carns és molt més que salar; és mineralitzar en gran mesura els nostres plats i, per tant, el nostre cos.
 

Per amanir, l’aigua de mar es pot utilitzar pura, dispensant-la amb un esprai, a mode de sal líquida. També es pot usar per bullir verdures, o per fer plats al vapor o al forn. Només s’ha de tenir present que no tots els aliments absorbeixen el gust salat de la mateixa manera.
 

Per fer sopes o bullits, per exemple, caldran dues parts d’aigua de mar per cinc d’aigua dolça. En canvi, per elaborar pa, n’hi ha prou amb diluir-ne 300 cm3 per cada quilo de farina, perquè els hidrats de carboni absorbeixen molt més el gust.

 

Article publicat al número 30 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top