0 items
El meu compte

Anna Freud - Una dona extraordinària sota l’ombra del seu pare

Quan només tenia dinou mesos, la petita Anna Freud, filla del gran Sigmund Freud i Martha Bernays, va cridar mentre dormia: “Annafreud, maduixes, maduixes silvestres, pastissos, pudding…”. La nena, que durant el dia havia estat sotmesa a un dejuni estricte per culpa d’una indisposició, demanava en somnis tot allò que li havia estat negat durant la vigília. El seu pare l’escoltava i s’afanyava a prendre notes: “els somnis expressen els desitjos no realitzats”; aquesta va ser precisament la clau de la seva cèlebre teoria de la interpretació dels somnis. Anna quedaria ja per sempre lligada al desenvolupament de la psicoanàlisi i a la relació de dependència exclusiva amb el seu pare.

Nascuda a Viena el 3 de desembre de 1895, Anna fou la menor de sis germans, i l’única que va seguir el camí patern: es va convertir en la seva admiradora, deixeble, col·laboradora i defensora. Es va especialitzar en psicoanàlisi infantil, camp en el qual va ser una autèntica pionera, i al llarg de la seva vida va desenvolupar, a més, una important tasca social, com les guarderies que va fundar pels nens sense família a Londres durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Encara avui, al barri londinenc de Hampstead ¬–on els Freud es van exiliar fugint dels nazis–, existeix la clínica infantil que porta el seu nom. Malgrat tota la feina important i ingent que va dur a terme, la vida i l’obra d’aquesta dona extraordinària ha passat desapercebuda, precisament per ser filla de qui era. Els personatges que han quedat ocults per d’altres –sovint dones eclipsades per homes– acostumen a tenir coses molt interessants a dir… Va ser així com vaig començar a afinar l’oïda per trobar la veu d’Anna Freud, una veu pròpia i diferenciada de la del seu pare.

“Es va especialitzar en psicoanàlisi infantil, camp en el qual va ser una autèntica pionera” 

Anna, a qui de petita anomenaven familiarment “el petit dimoni negre”, va ser una nena viva de caràcter que a poc a poc va anar havent de domesticar. Les normes socials de l’època i les teories del seu pare la van anar modelant segons el tipus de feminitat i sexualitat “correcte i acceptable”. I d’aquí van venir totes les seves contradiccions: idolatrava el seu pare, però mai va deixar que cap altre home se li acostés; no va tenir fills propis, però sempre va treballar envoltada de nens; mai no es va casar, però va mantenir una relació d’amistat íntima amb una dona, l’americana Dorothy Burlingham, durant cinquanta anys; sempre va negar que la seva fos una relació amorosa i va impartir conferències arreu sobre com la psicoanàlisi podia revertir les tendències homosexuals…

“La vida i l’obra d’aquesta dona extraordinària ha passat desapercebuda, precisament per ser filla de qui era”

Disciplinada i abnegada per fora, contradictòria i turmentada per dins, una dona de carn i ossos, al cap i a la fi, i sens dubte una de les dones claus per entendre el segle XX. Va morir a Londres l’any 1982, a la mateixa casa on havia mort el seu pare, i que avui dia conté el Museu Freud.

 

Text: Elisabet Riera, autora de "Fresas silvestres para Miss Freud".

Article publicat al número 39 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top