0 items
El meu compte

Armaris i sabaters que ens ajuden

 

El fengshui és una antiga tècnica xinesa de distribució de l’espai que parteix del concepte del buit perquè l’energia flueixi correctament i tingui un efecte positiu sobre les persones. D’ençà que es va definir i conceptualitzar, s’ha aplicat a multitud d’espais, públics i privats; des de la pròpia llar fins a oficines, botigues, restaurants o, fins i tot, bancs.
 

Dins la llar, la qual, segons el fengshui, ha de ser un lloc sa que ens ajudi a regenerar-nos, hi ha molts aspectes a tenir en compte. Els armaris i els sabaters en són uns de vertaderament importants, perquè els hem d’obrir a diari per engalanar-nos i afrontar el dia a dia de la millor manera possible. El moment del canvi d’armaris, que ve impulsat pel canvi climatològic en el pas d’una estació de l’any a una altra, és el millor per revisar-los.

 

El fora i el dins, dues cares d’una mateixa moneda
 

El fengshui sustenta que, tal com estem per fora, estarem per dins. Per tant, per a aquesta disciplina, evitar el caos és primordial. L’energia necessita fluir lliurement i, per a això, cal ordre. L’ordre està associat a la claredat mental i es considera que ofereix un cert suport a l’hora d’avançar en el camí.

 

Desprendre’s d’allò vell per donar pas a allò nou
 

Si transferim aquest principi anterior als nostres armaris i sabaters, la primera norma a complir és clara: ens cal ordre, un ordre que està lligat a allò que utilitzem. El desordre, en conseqüència, és tot allò que ja no fem servir. Quantes vegades ens hem trobat davant l’armari, farcit de roba per tots costats, però sense res per posar-nos? Quantes vegades hem emmagatzemat peces “per si de cas”, o perquè en guardem un record especial? Això s’ha d’evitar de totes totes.

 

L’acumulació de roba i sabates no només provoca que no siguem capaços de trobar el que busquem, sinó que ens absorbeix la pròpia vitalitat”

 

El fengshui diu que ens hem de desprendre d’allò vell per deixar espai a allò nou, perquè l’energia flueixi degudament i obrim la porta a noves oportunitats. En aquest sentit, tan important és buidar com omplir, perquè l’acumulació de roba i sabates no només provoca que no siguem capaços de trobar el que busquem, sinó que ens absorbeix la pròpia vitalitat.
 

La nostra roba està carregada d’energia i d’experiències viscudes, però si tenim peces que ens generen mals records ens les hem de treure de sobre. Farem el mateix amb aquelles que ens vagin grans o petites, amb les que no ens quedin bé i amb les que considerem que estan passades de moda.
 

Si estan fetes malbé o trencades i no es poden reparar, a les escombraries directament. Si no, es poden mirar de redissenyar per transformar-les o, encara millor, es poden donar a persones que creiem que les necessiten o que sabem que els agradaran. En general, tot el que fa un any que no utilitzem ha de desaparèixer d’armaris i sabaters.

 

Un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc
 

Tenir l’armari sempre net i harmonitzat ajuda a vestir-se millor, més àgilment i amb més ganes. El fengshui recomana utilitzar un espai per a cada peça i, és clar, que cada peça estigui al seu lloc. Per exemple, que les samarretes, els tops i les camises (el que ens posem de cintura cap amunt) tinguin una zona reservada a la part superior, i que els pantalons –i les faldilles– (el que ens posem de cintura cap avall) en tinguin una altra a la part inferior.
 

També es proposa no barrejar la roba usada amb la neta, tenir-la sempre a punt (amb els botons cosits, sense forats, etc.) i utilitzar bossetes o boles aromàtiques per contribuir a augmentar el nostre benestar emocional. Si es vol, a més, es pot classificar per tons, ja que els colors també afecten l’estat d’ànim i hi ha dies en què pot venir més de gust escollir una tonalitat o una altra.

 

Tenir l’armari sempre net i harmonitzat ajuda a vestir-se millor, més àgilment i amb més ganes”

 

Per entrar a casa, peus descalço
 

Segons el fengshui, cal treure’s les sabates abans d’entrar a casa per deixar fora de la llar l’estès de la feina, les preocupacions i els problemes, així com el soroll de la ciutat i la brutícia de l’exterior. Aquest gest es concep com una mena de ritual per mantenir la casa sana i propiciar una energia equilibrada i harmònica.
 

També és recomanable no deixar-les al dormitori, perquè reben totes les vibracions diàries de l’entorn i poden perjudicar el descans i el son. Per això els experts en fengshui diuen que guardar les sabates al dormitori equival a llevar-se tots els matins amb la sensació d’haver estat caminant durant tota la nit.

 

Planeres i mirant endavant
 

La manera com es col·loquen els parells de sabates al sabater també pren una importància cabdal en el fengshui. S’entén que, si la punta està mirant cap a la paret, simbolitza que la persona que duu aquelles sabates no es mou endavant, no avança. De la mateixa manera, les que es guarden en vertical, amb la punta orientada cap al sostre, generen una sensació angoixant de batalla i lluita. El més òptim és deixar-les reposar planeres i amb la punta cap a fora per encomanar les ganes d’obrir nous camins.
 

Com passa amb la roba, cal conservar només les sabates que hom es posi i, evidentment, endreçar-les ben reparades i netes.

 

A l’hora de guardar les sabates, el més òptim és deixar-les reposar planeres i amb la punta cap a fora per encomanar les ganes d’obrir nous camins”

 

Per on començo?!
 

Sovint diem que no disposem de temps per endreçar l’armari i, de vegades, voldríem recuperar alguna peça que ja no tenim. Doncs bé, per alleugerir el procés de selecció de la roba que ens quedem i la que no, el fengshui recomana utilitzar el següent mètode:
 

1.- Buidar l’armari completament i netejar-lo.

2.- Llençar les peces velles i trencades que ja no es puguin reparar.

3.- Agafar dues caixes (o dues bosses): la “caixa del temps” i la “caixa del mig”.

4.- A la “caixa del temps” posar-hi tot allò que no ens resulti útil i precintar-la. A fora, escriure-hi una data de caducitat com, per exemple, a un any vista. Si, en algun moment, necessitem alguna cosa de la caixa, la tornem a obrir i agafem únicament el que ens cal, sense revisar la resta de peces. Després, l’haurem de tornar a precintar de nou. Finalment, quan arribi la data de caducitat marcada a l’exterior de la caixa, la llancem o la donem sense obrir-la.

5.- A la “caixa del mig” hi guardem la resta de peces i, a estones, al nostre ritme, les anem agafant i anem decidint si ens les quedem o no. És recomanable que tot allò que decidim guardar ho rentem, ho planxem i ho col·loquem al seu lloc.

 


 

 

Article publicat al número 31 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top