0 items
El meu compte

Ballar, exercitar i meditar: Tot alhora

 

L’atmandance combina diferents activitats per enriquir el nostre interior i, a la vegada, la nostra aparença exterior. És la darrera tendència en tècniques de salut física i mental.

 

Diversió, exercici, meditació i creixement personal són alguns dels conceptes que defineixen una sessió d’atmandance. Es tracta d’una combinació de dansa, postures de ioga i meditació, seguint el ritme de la música, que dóna com a resultat un important treball físic correctiu i, alhora, de consciència mental.

Amb els centres d’energia o xacres del cos com a fonament, punts dels quals depèn la fluïdesa de l’energia interior, aquest és un sistema divertit i apte per a tothom que permet aconseguir un coneixement més profund d’un mateix, millorar la postura i canalitzar les emocions correctament. Us engresqueu a provar-ho?

 

"L’atmandance és una combinació de dansa, postures de ioga i meditació, seguint el ritme de la música, que dóna com a resultat un important treball físic correctiu i, alhora, de consciència mental"

 

Una sessió d’atmandance

L’atmandance és una síntesi del ioga, la fisioteràpia, la psicologia i el ball. La sessió comença amb una dansa de moviments suaus que l’instructor va marcant al ritme de la música amb l’objectiu d’enfortir, agilitzar i coordinar totes les extremitats.

A continuació, es practiquen diferents postures de ioga per aprofitar els seus beneficis pel que fa a l’equilibri entre el cos i la ment i a la concentració. Aquests exercicis, a més, són una excel·lent forma de tonificar els músculs, perquè, encara que potser no ho sembla, impliquen un treball físic considerable.

La sessió finalitza amb uns minuts de meditació per relaxar-se i aconseguir l’assossec i la pau interior.

 

Arrels argentines

Els orígens de l’atmandance es troben en el sistema Milderman, una teràpia de salut i equilibri psicofísic que es va descobrir a l’Argentina quan l’estudiant de teatre i dansa Susana Milderman va contraure una artritis reumàtica que no tenia cura. Ella mateixa va intuir que els seus dolors físics podien estar relacionats amb bloquejos interns i va decidir investigar-ho. El resultat va ser aquest sistema que relaciona els moviments del cos i les emocions, i que li va permetre ballar fins als 80 anys.

Ara bé, el creador de l’atmandance és Hugo Ardiles, metge, psiquiatre especialitzat en teràpia gestalt, músic i deixeble de Susana Milderman, que va prendre com a base el seu sistema però afegint-hi el concepte de les cuirasses musculars.

 

"Els objectius principals de l’atmandance són, d’una banda, desfer les cuirasses musculars i, de l’altra, mantenir els centres d’energia sense bloquejos per sentir-nos vitals i, sobretot, alliberats"

 

Els xacres i les cuirasses musculars

Els éssers humans tenim set centres d’energia que s’ubiquen, de baix a dalt, al còccix, al sacre, a la zona de l’aparell digestiu, al cor, al coll, a l’entrecella i, per últim, al cap. La seva existència és força coneguda, perquè altres disciplines, com el ioga o el taoisme, centren el seu treball precisament en aquests punts. Doncs bé, a les sessions d’iniciació d’atmandance es toquen tots els xacres i es realitza un treball més físic, i, a mesura que s’avança, s’introdueix progressivament l’element emocional i el treball individual de cada centre d’energia.

Les cuirasses musculars són l’altra font de treball d’aquesta disciplina. Es tracta d’un concepte que va introduir el psiquiatre Wilhelm Reich per denominar la tensió muscular que sentim quan reprimim emocions; és a dir, aquella pressió que notem físicament a mesura que ens anem guardant allò que no diem, allò que no plorem, l’empipament que sentim... Tot s’acumula i acaba mostrant-se en forma de contractures musculars.

Aquestes cuirasses no deixen que l’energia flueixi adequadament, i això afecta la nostra postura corporal. La tensió modela la figura i, sense adonar-nos-en, condiciona la nostra forma de respirar, de seure i de moure’ns. Per aquest motiu, els objectius principals de l’atmandance són, d’una banda, desfer les cuirasses musculars i, de l’altra, mantenir els centres d’energia sense bloquejos per sentir-nos vitals i, sobretot, alliberats.

 

Article publicat al número 43 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top