0 items
El meu compte

Benvinguts al veïnat

 

Quan ens traslladem a una nova casa no sempre tenim molt clar en quin ambient ens hem emplaçat o qui viu al voltant nostre. Establir una bona relació amb els nous veïns és fonamental per a una millor convivència.

 

Posem per cas que ens acabem de traslladar de veïnat. Com podem entrar dins aquesta comunitat abstracta de la qual ja en formem part però encara no ens hi sabem moure? Si bé en la nostra vida podem tenir control sobre certs aspectes socials (en quins ambients ens movem, quines companyies freqüentem, quines activitats realitzem...), el conjunt de la nostra comunitat de veïns és quelcom que no podem triar i amb el qual haurem d’aprendre a conviure, sigui per a bé o per a malament.

 

Entre poc i massa
 

Com tots els nouvinguts a un barri, una bona pensada –un cop tinguem en ordre la casa, és clar– és presentar-se a la resta de la comunitat veïnal. Però ep! Sense oferir-se en excés: a base de deixar passar el temps, acomodar-se a les rutines i conèixer mica en mica els veïns descobrirem qui són les noves persones que ens envolten i de quina manera hi encaixem, o no. Tampoc volem començar una relació veïnal que pugui no ser adequada, de manera que el primer apropament ha de ser polit i correcte, sense estirar més el braç que la màniga. 
 

La comunitat de veïns és com les amistats i com els nostres altres cercles socials: s’ha de cultivar en la justa mesura per no perdre-la de vista i per aconseguir-ne una relació profitosa per a ambdues parts.

 

El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres
 

És evident que l’empatia forma part activa de les nostres relacions socials, i el veïnat no en serà una excepció: és bo considerar-lo com una extensió de la família, i procurar respectar i tenir en compte les normes socials de convivència en la mesura en què ens agrada que les respectin els altres cap a nosaltres mateixos.

 

Quan hom arriba a un barri nou, el més adequat és presentar-se a la resta de veïns, però sense oferir-se en excés

 

El soroll a casa, o una mainada excessivament inquieta, pot ser motiu d’una reacció negativa per part d’algun membre del veïnat. Evidentment, tocar instruments, tenir animals sorollosos o reproduir música a deshores motivarà una mala imatge que no volem conrear sota cap concepte. Fer l’espieta des de darrere les cortines ha estat sempre molt mal vist.

Cal tenir en compte també que les precaucions que hem de tenir per no molestar els nostres veïns seran encara majors respecte als que habiten les cases immediates a la nostra, especialment durant la nit, en què fàcilment podríem pertorbar el seu son.

 

Amb tacte i delicadesa
 

Els veïns poden passar per bones i males etapes, tal com nosaltres fem en la nostra vida, i si tenim coneixença de fets que els puguin afectar –la mort d’algun parent estimat, algú que ha caigut malalt o s’ha accidentat– sempre és de bon fer presentar-los respectes o condols i oferir-los ajuda, si més no suport moral, que sempre és d’agrair. En aquests casos, fer demostracions de festa i alegria de manera ostensible (encara que es facin a la nostra pròpia llar) no és recomanable si no es vol ofendre els qui passen per un mal moment.  

 

Article publicat al número 29 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top