0 items
El meu compte

Carles Fages de Climent en els cinquanta anys de la seva mort

Enguany es commemora l'Any Fages de Climent 2018 amb motiu del cinquantenari de la mort de l’escriptor, fet que ha de servir per ressituar l'autor en el panorama literari català i perquè sigui considerat, llegit i estudiat com un dels grans escriptors catalans del segle XX. Que així sigui!

 

Enguany es compleixen els cinquanta anys de la mort de l'escriptor català Carles Fages de Climent, nascut a Figueres el 17 de maig de 1902 i mort també a la capital alt-empordanesa el dia 1 d'octubre de l'any 1968. Jo, nascut l'any 1976, per raons òbvies, no vaig tenir la possibilitat de conèixer-lo personalment, però sí que he tractat, al llarg dels darrers anys, amb diverses persones i familiars directes que hi van conviure i hi van tractar llargament; de forma especial, amb el seu nét, Carles Fages Torrents, la qual cosa m'ha permès completar la fotografia personal de l'home que hi ha darrere l'obra de l'escriptor.

Carles Fages de Climent és un dels grans escriptors catalans del segle XX, cal dir-ho clarament i d'una vegada per totes. Les etiquetes de "poeta de l'Empordà", "poeta epigramista, sarcàstic i irònic", són actualment insuficients i sovint errònies o incompletes per definir i classificar la producció literària fagesiana, una de les més inexplicablement i injustament oblidades, menys conegudes i estudiades, una obra literària fruit d'una vocació innata i constant al llarg de tota una vida dedicada a la literatura.

 

“Carles Fages de Climent és un dels grans escriptors catalans del segle XX, cal dir-ho clarament i d'una vegada per totes”

 

Carles Fages de Climent va néixer a Figueres el 17 de maig de 1902. El seu pare, Ignasi Fages i de Climent, era advocat i enginyer agrònom i tenia la llicenciatura de Filosofia i Lletres. La seva mare, Lluïsa de Climent i de Contreras, dona brillant i culta, amb estudis de magisteri, influeix molt decisivament en la vida cultural del seu fill Carles, que de petit estudia a Castelló d'Empúries. El 1913 inicia el batxillerat a Barcelona, primer al col·legi dels jesuïtes de Sarrià i després al del carrer Casp. El 1919 comença a estudiar, a la Universitat de Barcelona, les carreres de Dret (en farà dos cursos) i Filosofia i Lletres, de la qual obté la llicenciatura el 1923. Durant aquesta etapa, connecta amb els intel·lectuals barcelonins noucentistes, sobretot amb Eugeni d'Ors. L'any 1925 trasllada el seu expedient acadèmic a la Universitat de Madrid per fer el doctorat sobre el paisatge en el paisatge d'Homer, tot i que no arribarà mai a defensar la tesi. A la capital espanyola, coneix Valle Inclán, Pío Baroja i també el poeta granadí Federico García Lorca.

De ben jove, guanya un premi literari als Jocs Florals de l'Empordà, a Figueres (1917), i poc després, un premi als Jocs Florals de Girona (1920). El poeta Josep Maria López-Picó l'invita a publicar les seves poesies a La Revista, un destacat mitjà cultural del Noucentisme. El 8 de juliol de 1923 participa en la fundació de la Unió Socialista de Catalunya, que presideix l'escriptor Gabriel Alomar. Des de la secció de cultura d'aquest partit, col·labora en el seu setmanari Justícia Social. Al llarg de la seva vida escriu a diversos diaris i revistes, com El Dia de Terrassa, El Correo Catalán, La Vanguardia, La Nova Revista i Canigó.

 

“La seva obra més emblemàtica és la Balada del sabater d'Ordis (1954), que es publica amb un pròleg d'Eugeni d'Ors i il·lustracions i epíleg de Salvador Dalí”

 

Integrat plenament en la vida cultural barcelonina, publica els primers llibres de poemes, de temàtica empordanesa: Les bruixes de Llers (1924) –amb il·lustracions de Salvador Dalí i pròleg de Ventura Gassol– i Tamarius i roses (1925). En aquests anys, obté un premi extraordinari en els Jocs Florals de Barcelona pel poema «El banc de "si no fos"» i passa a ser secretari de redacció de la Revista de Poesia que dirigeix Marià Manent. El 1928 publica la seva primera obra de teatre, la tragèdia en vers El bruel. Continua com a dramaturg amb la farsa El jutge està malalt (1935) i la tragèdia La dama d'Aragó (1955).

L'any 1926 es casa amb Ramona Mir, amb qui tindrà quatre fills. En el seu viatge de noces a París, visita el seu amic escriptor Ventura Gassol, que està empresonat juntament amb Francesc Macià pels fets de Prats de Molló. Posteriorment, abans de la proclamació de la Segona República, Fages de Climent fa una llarga estada a la capital francesa amb la voluntat d'estudiar la llengua i la cultura franceses. En col·laboració amb Alfons Maseras, publica Fortuny, la mitad de una vida (1932).

En el camp de la narrativa, destaca la biografia novel·lada, Climent (1933), on els protagonistes són un rebesavi i un besavi de l'autor. Anys més tard, fa una altra incursió en la producció en prosa amb l'obra Vila-sacra, capital del món (1967). Des del 1934 fa classes d'història a l'Institut Escola Pi i Margall de Barcelona, d'on és destituït al començament de la guerra civil. El 18 de juliol de 1936 intenta fugir amb la seva família cap a França, però és detingut pel comitè antifeixista de Castelló d'Empúries. Gràcies a la intervenció de Ventura Gassol, és alliberat i es trasllada a Barcelona, on és novament detingut fins que la seva esposa aconsegueix l'alliberament. Aleshores, ingressa voluntari a l'exèrcit republicà i fa tasques d'alfabetització. El 1938, en plena guerra, publica, en edició bilingüe, Sonets a Maria Clara. Acabada la guerra i amb l’ocupació per part de membres de la Falange de l'Ateneu Barcelonès, gràcies a la seva presència i actuació, es va poder salvar la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès.

Fins a 1950 no publica una nova obra, ara d'evocació nadalenca, el Poema dels Tres Reis. El 1953 apareix l'edició mecanoscrita del Primer llibre d'epigrames, gènere popular que amplia als anys 1957 i 1960. Pòstumament, el 1990, s'edita el recull de 1960 amb el títol de Cent consells d'amor, que, amb els libres anteriors, compilen un miler de composicions que escriu amb el pseudònim "Lo Gaiter de la Muga". Dins d'aquest àmbit popular es pot incloure la publicació de les auques El triomf i el rodolí de la Gala i el Dalí (1961) i l'Auca del sabater d'Ordis (1966).

La seva obra més emblemàtica és la Balada del sabater d'Ordis (1954), que es publica amb un pròleg d'Eugeni d'Ors i il·lustracions i epíleg de Salvador Dalí. És un poema extens, en quartets, que presenta la vida d'un personatge peculiar, un sabater trastocat, en plena geografia física i humana empordanesa. A partir de 1957, s'agreugen les dificultats econòmiques i ha de vendre propietats rurals familiars. El 1958 rep el Premi Ciutat de Barcelona per l'obra Primer llibre de sonets, on destaca el seu estil classicitzant. Aquest poemari ampliat constituirà el llibre pòstum Sonets (Primer i segon llibre) (1979). A partir de l'any 1959, l'escriptor opta per fer de Castelló d'Empúries i l'Empordà la seva residència habitual.

 

“Malgrat la seva producció, Carles Fages de Climent va quedar sistemàticament apartat per la historiografia literària de la segona meitat del segle XX”

 

Per altra banda, l'autor passa els darrers anys de la seva vida en la confecció d'un gran poema èpic, Somni de cap de Creus (2003), integrat per una quarantena de cants. Hi reflecteix el pas del paganisme grecollatí al cristianisme amb una abundant presència de la mitologia d'ambdues cultures. Després d'un agreujament de la seva malaltia hepàtica, mor a Figueres l'1 d'octubre de 1968, deixant bona part de la seva obra literària inèdita. Fou enterrat al cementiri de Castelló d’Empúries, on hi ha la casa pairal dels Climent.

Carles Fages de Climent va quedar sistemàticament apartat per la historiografia literària de la segona meitat del segle XX. Així, l'any 1951 Joan Triadú publica el llibre Antologia de la poesia catalana, en la qual no figura Fages; l'any 1962, Fages tampoc és citat a Poesia catalana del segle XX, l'antologia de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, publicada per Edicions 62; i, finalment, tampoc és inclòs a la primera edició d'Un segle de poesia catalana, publicat el 1968 per Jaume Bofill i Ferro i Antoni Comas. Aquesta marginació va contribuir, sens dubte, a deixar l'obra literària fagesiana en un injust oblit.

La commemoració de l'Any Fages de Climent 2018, amb motiu del cinquantenari de la seva mort, ha de servir per ressituar l'autor en el panorama literari català i que sigui considerat, llegit i estudiat com un dels grans escriptors catalans del segle XX. Per això cal seguir amb el treball realitzat durant els darrers anys per la Comissió Fages de Climent, especialment la tasca filològica i editorial a càrrec de la comissió filològica (formada per Jordi Pla, Joan Ferrerós, Narcís Garolera i Jordi Canet), que ha permès treure a la llum onze títols inèdits els darrers cinc anys. Esperem, doncs, que aquesta commemoració, tal com va suposar la celebració del centenari del naixement de Fages de Climent l'any 2002, esdevingui l'empenta definitiva perquè coneguem i llegim l'obra fagesiana en la seva justa vàlua.

 

“Cal seguir amb el treball realitzat durant els darrers anys per la Comissió Fages de Climent, especialment la tasca filològica i editorial a càrrec de la comissió filològica, que ha permès treure a la llum onze títols inèdits els darrers cinc anys”

 

Text: Jordi Canet Avilés, filòleg i comissari de l'Any Fages de Climent 2018.

Foto: arxiu privat de Carles Fages Torrents.

Web: www.anyfagesdecliment.cat

 

Article publicat al número 46 de D'estil.

 

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/pictos-recordant.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Top