0 items
El meu compte

Recordant Carme Guasch

Quan penses en una persona estimada que ha mort, no pots evitar preguntar-te què pensaria si veiés com han anat les coses d’ençà que no hi és. Han passat catorze anys de la mort de la meva mare i, si d’una cosa estic convençuda, és que la faria molt feliç saber que a Figueres hi ha una escola que porta el seu nom. Aquest és, sens dubte, el millor homenatge que la seva ciutat podria fer-li, tenint en compte la seva apassionada vocació per l’ensenyament. Per acabar d’arrodonir-ho, a Badalona, la ciutat on va viure tants anys i on finalment va morir, la plaça Carme Guasch és un espai ple de verd i de rialles de criatures. També li agradaria.

Han passat catorze anys i la trobem a faltar molt, especialment quan l’imaginem fent d’àvia amb els seus sis néts –Pau, Blanca, Ferran, Daniel, Júlia i Martí–. El seu record és tan present a la família que diria que els tres que no l’han coneguda l’enyoren tant com els seus cosins grans.

La recordem per la seva personalitat abassagadora, d’una sinceritat radical, per la seva vehemència i el seu caràcter a l’hora de defensar allò que considerava just. Per la seva sensibilitat creadora, que ens ajudava a entendre que la poesia habita en qualsevol racó. Per la seva vitalitat, que l’empenyia a posar en marxar projectes diversos –un llibre, redecorar una habitació, un viatge amb els alumnes, les vacances a la Garrotxa…–, cosa que va fer fins a l’últim alè. Per la seva habilitat per fer-nos sentir únics a cadascun de nosaltres. I, sobretot, per la seva fidel i constant voluntat de mantenir viu el record del seu amor i de l’home que l’inspirava.

Qualsevol família que ho vulgui pot mantenir i fer créixer el record de la persona absent i estimada. Nosaltres, a més, tenim el privilegi de tenir-la en els llibres. Els seus llibres –la novel.la, els contes, sobretot la poesia– guarden l’essència completa de la Carme Guasch. De l’escriptora càlida i exigent, de la poeta exaltada i adolorida, del seu llenguatge precís, de les seves imatges suggeridores, de les seves metàfores brillants. Els llibres, com capses plenes de tresors, preserven sobretot el seu esperit i són un estoig immillorable per a la seva memòria.

Més enllà dels records familiars i dels llibres, encara hi ha un altre àmbit on podem retrobar-la. Només ens cal fer uns quilòmetres i arribar fins a l’Empordà. La plana, els cels d’un blau tibant, el xiulet de la tramuntana, la Rambla de Figueres, els arbres vinclats, tot ens fa pensar en el seu abrandat amor pel lloc que la va veure néixer. Els fills i els néts ens hi sentim vinculats i agraïm sincerament tots els gestos –com el d’aquesta publicació– per mantenir encès el seu record.


Text: Sílvia Soler Guasch, filla de Carme Guasch.

Foto: Arxiu familiar de Carme Guasch.

Article publicat al número 22 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top