0 items
El meu compte

L'alfa i omega del Modernisme arquitectònic català: Casa Museu Lluís Domènech i Montaner

Hereu del seu passat mariner, Canet de Mar és sol i platja. I pau, molta pau. Però també és la seu d’un patrimoni arquitectònic inestimable. Voleu saber-ho tot de Don Lluís?

Amb els ulls plens de llum i la pell esquitxada de sal, obres la porta d’una façana tan discreta com valuosa i, intuint al fons els vestigis d’un jardí, Satie comença a teclejar-te l’ànima amb les seves Gymnopédies. El Paradís? Potser sí. Si més no, el paradís particular de l’arquitectura modernista catalana i d’aquell que en fou el pare. Benvinguts a la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner!
 

Un conjunt museístic obert a l’exterior

Inaugurada el 1998, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner constitueix el vèrtex principal d’un triangle arquitectònic clau en la trajectòria de l’arquitecte, inici i fi del seu periple vital i professional: l’Ateneu Canetenc, primer edifici fet per ell a Canet de Mar; la Casa Roura, residència d’estiu de Jacint de Capmany i Francesca Roura, cunyada seva, i la Casa Domènech, considerada la darrera casa modernista.

El conjunt museístic s’integra per dues edificacions de gran interès patrimonial que mostren la trajectòria polifacètica de l’arquitecte: la Masia Rocosa, una masia del segle XVII que pertanyia a la família de Maria Roura, dona de l’arquitecte, i l’esmentada Casa Domènech, que ell mateix va reformar entre el 1918 i el 1919 per a la seva família amb la col·laboració del seu fill Pere, arquitecte de Canet, i del seu gendre, Francesc Guàrdia. Ambdós edificis es troben comunicats per un antic jardí privat que fou reconvertit per l’Ajuntament del poble en Centre d’Interpretació Domènech i Montaner, primer, i, després, en la Casa Museu actual, on es duen a terme totes les activitats i les exposicions temporals.

Des de la mateixa Casa Museu s’organitza la Ruta Modernista de Canet de Mar, amb set itineraris que permeten recórrer de manera guiada aquest ric llegat patrimonial de la vila i que també inclou obres de Josep Puig i Cadafalch, Pau Gargallo o Josep Viladomat, entre d’altres.

 

“Inaugurada el 1998, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner constitueix el vèrtex principal d’un triangle arquitectònic clau en la trajectòria de l’arquitecte, inici i fi del seu periple vital i professional” 

 

De casa a museu

A la mort de l’arquitecte (1850-1923), la Masia Rocosa i la Casa Domènech van quedar en mans dels fills. Pere Domènech i Roura va viure-hi fins la Guerra Civil, quan la casa va quedar saquejada i, la biblioteca, disgregada.

Amb els anys es va anar deteriorant, fins que l’any 1983 es va arribar a un acord amb La Caixa per comprar la propietat sencera a tots els hereus de Domènech. La Caixa va cedir la Masia Rocosa a l’Ajuntament de Canet amb la finalitat que fos un centre cultural, i a la Casa Domènech, hi va establir les oficines, una decisió que significà transformar-la. La reforma, feta pel besnét de Domènech, Lluís Domènech Girbau, va propiciar la desaparició del jardí.

Sota la iniciativa de Josep Rovira, primer com a president del Centre d’Iniciatives i Turisme i després com a alcalde, es van iniciar les visites guiades a la Masia Rocosa tots els dissabtes, sota la direcció de Lourdes Figueras, en un moment de certa incomprensió pel Modernisme, i es van aturar projectes com la idea d’enderrocar la Casa Domènech o convertir la Masia Rocosa en seu d’una presó provisional.
Va ser l’inici d’una idea fructífera, la d’associar Canet amb el Modernisme i amb Lluís Domènech i Montaner, que va comportar la permuta, el 1993, de la Casa Domènech entre La Caixa i l’Ajuntament de Canet de Mar i la inauguració d’un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte al poble.

Després d’un període de reformes, el setembre del 2011, la Casa Museu estrenà un nou model museogràfic, amb un discurs molt més didàctic que donava cabuda a les noves tecnologies audiovisuals, i, alhora, un nou director, el canetenc Salvador Munrabà, ànima coordinadora del projecte. Actualment, el conjunt museístic forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

 

“Més enllà de la seva arquitectura, la Casa Museu Domènech i Montaner, amb els dos espais que la integren, ofereix l’oportunitat de conèixer l’àmbit més familiar i emotiu de la seva obra” 

 


L’espai més personal d’un personatge universal

Més enllà de la seva arquitectura, la Casa Museu Domènech i Montaner, amb els dos espais que la integren, ofereix l’oportunitat de conèixer l’àmbit més familiar i emotiu de la seva obra.

Propietat de la família de la seva esposa, una nissaga de naviliers i terratinents de Canet de Mar, la Masia Rocosa va ser la casa d’estiueig de Domènech i Montaner. Després de fer-la acondiciar per encabir-hi tota la família (el matrimoni va tenir 8 fills), es convertí en el lloc on va treballar en una gran part dels seus projectes. En aquesta reforma, escrupolosament respectuosa amb tots els elements i les estructures originals, l’arquitecte hi utilitzà els elements que havia fet com a proves o usat en els diferents encàrrecs que tenia: s’hi poden veure, per exemple, rajoles procedents d’edificis com la Casa Thomas, la Fonda España, la Casa Lleó Morera o el Palau de la Música Catalana a Barcelona, i els models en guix d’escultures d’Eusebi Arnau o Pau Gargallo.

El rebedor amb escala, la cuina-menjador, el despatx i els dormitoris, distribuïts en planta baixa i pis principal de la Masia, presenten avui l’aspecte més professional del personatge com a arquitecte, editor, polític i intel·lectual.

A la Casa Domènech, en canvi, s’hi mostra l’espai més íntim de l’arquitecte. Ell, que fruïa de la vida familiar, havia comprat l’any 1887 una antiga edificació del segle XVII, adjacent al seu jardí, i va demanar permís d’obres a l’Ajuntament de Canet, el 1918, per reformar-la, juntament amb el seu fill Pere, el seu gendre Francesc i el mestre de cases de Canet, Josep Cabruja. A la Casa Gran, que era com l’anomenava la família, hi trobem el saló, el menjador, que donava al jardí, la cuina i el safareig, a la planta baixa, i els dormitoris i el bany, peça clau en el nou sentit de confort, al pis principal.

Com un arxiu de la personalitat i l’obra del seu habitant més il·lustre, la Casa Domènech és un petit compendi del que va ser l’obra de l’arquitecte, tant per la construcció mateixa com per les peces de la resta d’edificis que va construir, que inclou: l’ús del maó i la volta d’aresta, la ceràmica, la llum, la racionalitat dels seus elements constructius… El resultat de la cerca d’una arquitectura nacional i moderna que no oblidava el passat.

 

“Els Domènech i Montaner formaven part d’aquelles famílies burgeses que, des de mitjan segle XIX, deixaren Barcelona per passar els estius a Canet de Mar” 

 

Lluís Domènech i Montaner i Canet de Mar

Els Domènech i Montaner formaven part d’aquelles famílies burgeses que, des de mitjan segle XIX, deixaren Barcelona per passar els estius a Canet de Mar. De fet, la seva mare, Maria Montaner, era de la vila, i els Montaner hi tenien diverses propietats. La principal era la Casa Forta de Ramon Montaner (el seu oncle, propietari de l’editorial Montaner i Simon), que era una masia fortificada que Domènech va transformar en l’actual Castell de Santa Florentina.

No és d’estranyar que després del seu matrimoni amb una canetenca, el 1875, els Domènech Roura anessin a passar tots els estius vora el mar. Eren part del que s’anomenava “la colònia”, gent de Barcelona que s’establia a la vila fins l’octubre per passar-hi els mesos de calor. Els Domènech Roura podien restar a Canet fins ben entrat el novembre, o fins el desembre. Domènech es va integrar molt a la vida de Canet i, juntament amb l’alcalde Marià Serra, va ser un dels promotors culturals més actius i modernitzadors de la vila.

El llegat que l’arquitecte hi deixà és destacat. L’integren els ja esmentats Ateneu Canetenc, Casa Roura, Castell de Santa Florentina i Casa Domènech, la “seva casa”, on decidí viure els darrers anys en companyia de la seva esposa, dels fills i dels primers néts, que sempre corrien enjogassats per les seves escales.

 

Article publicat al número 41 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top