0 items
El meu compte

Cirurgians del temps

 

Des dels seus inicis, l’ésser humà ha contemplat la sortida i la posta de sol, les fases de la lluna o el canvi de les estacions. El temps s’ha fet sempre evident, però mai s’ha deixat definir. Egipcis, xinesos, assiris, maies i grecs van aconseguir mesurar-lo, però ningú (ni Newton, ni Descartes, ni Einstein...) ha aconseguit definir-lo. Potser els que l’han pogut palpar millor són els rellotgers, autèntics cirurgians del temps.

 

L’ofici de rellotger reparador data de fa més de 500 anys. Aleshores, el futur rellotger feia les seves primeres passes dins les entranyes d’un taller de rellotgeria reconegut, o bé acudia a una escola d’arts i oficis. Era una tasca complicada, aquesta d’ajudar els rellotges a acomplir la seva funció, ja que els més senzills incloïen una seixantena de peces (els més sofisticats podien arribar a tenir-ne fins a 1.250). Potser perquè necessitaven un alt grau de concentració, els rellotgers solien treballar en solitud i consideraven una intromissió les visites al seu taller.

 

"L’ofici de rellotger reparador data de fa més de 500 anys."

 

L’aposta majoritària d’avui: els rellotges d’usar i llançar
 

Avui, el panorama rellotger ha canviat molt. Els rellotges mecànics petits estan desapareixent, els rellotges monumentals –vertaderes joies urbanes– són molt costosos de reparar, i la tendència de consum es decanta clarament cap a la última tecnologia: rellotges de baix cost que no necessiten ni manteniment ni canvi de piles; és a dir, rellotges d’usar i llançar (i això sense comptar els mercats d’imitació, que inunden les ciutats a un preu tan baix que resulta més car posar una pila nova a un rellotge vell que comprar un rellotge nou). Només un grup reduït de persones amb recursos suficients considera una bona inversió adquirir una peça de la categoria de Rolex, Cartier, Gucci, Tag o Audemars Piaget, entre d’altres.
 

No resulta estrany, doncs, que, davant d’aquestes modificacions, s’hagi produït també un canvi pel que fa a la professió. Actualment, existeixen tres tipus de rellotgers: els que busquen estar al dia amb les noves tecnologies, que han de tenir coneixements d’electrònica, de nicromecànica de precisió...; els tradicionals, que es dediquen a reparar principalment rellotges mecànics, i els pseudorellotgers, que, en realitat, només canvien piles.

 

"A aquestes alçades, resulta complicat trobar personal qualificat, sobretot pel que fa a la rellotgeria de luxe."

 

D’entre tots ells, els rellotgers tradicionals, els de tota la vida, són els que més escassegen. A aquestes alçades, resulta complicat trobar personal qualificat, sobretot pel que fa a la rellotgeria de luxe, però encara queden joves que s’interessen per aquest ofici. Potser és que la passió pels rellotges persistirà mentre la vida de l’Home estigui regida per les lleis del temps...

 

 

 Article publicat al número 6 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top