0 items
El meu compte

Corbera d'Ebre: un poble renascut dels desastres de la guerra

Corbera d’Ebre és testimoni irrefutable dels efectes de la Guerra Civil espanyola. Quasi completament arrasat pels bombardejos, les ruïnes del Poble Vell, amb l’església de Sant Pere com a element més destacat, romanen inalterades per la voluntat dels habitants de mantenir viva la memòria del conflicte bèl·lic i conscienciar els visitants de la necessitat de promoure la pau.

 

Del naixement a la destrucció

L’origen de Corbera d’Ebre, a la Terra Alta, es remunta a l’època ibèrica. Tot i això, la primera ocasió en què apareix en un document no és fins al 1153, quan és citada en la carta de donació del castell de Miravet a l’Ordre del Temple per part del comte Ramon Berenguer IV.

Les restes arqueològiques més antigues que es conserven del poble són un fragment d’una galeria amb capitells que haurien format part del castell dels templers i es datarien de finals del segle XII.

El 1317, la batllia de Miravet, incloent Corbera d’Ebre, va passar a la jurisdicció de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, coneguda popularment com l’Orde dels Germans Hospitalers, integrant des de llavors la castellania d’Amposta.

A causa de la seva situació geogràfica estratègica, per estar emplaçada a la via històrica cap a Aragó i alhora per ser un enllaç amb les terres de la Ribera d’Ebre, el poble ha estat escenari de combats en diversos conflictes bèl·lics, com la Guerra dels Segadors o la Guerra de Successió. És aquesta mateixa característica que portà a la destrucció de Corbera sota les bombes alemanyes i italianes durant la Batalla de l’Ebre en la Guerra Civil espanyola, entre juliol i novembre de 1938.

Arrel de l’assolament del poble, que fins llavors s’havia situat al capdamunt del turó de Muntera, els habitants es van desplaçar progressivament a la part baixa del tossal, a tocar de la carretera, fins a bastir, amb els anys, una nova població.

 

 

“Corbera d’Ebre va quedar destruït sota les bombes alemanyes i italianes durant la Batalla de l’Ebre, en la Guerra Civil espanyola, entre juliol i novembre de 1938”

 

El Poble Vell: un símbol de la pau

Les construccions enrunades que encara resisteixen sobre el turó de Muntera constitueixen l’anomenat Poble Vell, i són un important testimoni de la Guerra Civil i tot un símbol de pau.

Als anys 1990, es va començar la iniciativa per recuperar la memòria d’aquest espai i salvar l’església de Sant Pere, amb la declaració de Bé Històric d'Interès Cultural per part de la Generalitat de Catalunya el 1992 i la creació del Patronat Municipal del Poble Vell. Va ser llavors quan els terrenys que ocupa el Poble Vell van esdevenir municipals i se’n va començar la posada en valor i la rehabilitació.

D’altra banda, en la mateixa línia, el 2012 es va constituir l'Associació del Poble Vell, que, a banda de col·laborar en els treballs de consolidació i recuperació, en promou la difusió, amb l’organització, entre d’altres, d’exposicions i visites guiades, així com el seu estudi, per exemple, mitjançant la creació d’un fons fotogràfic.

 

Als anys 1990, es va començar la iniciativa per recuperar la memòria del Poble Vell i salvar l’església de Sant Pere, amb la declaració de Bé Històric d'Interès Cultural

 

 

L’abecedari de la llibertat: un clam artístic enmig de la devastació

Un dels elements més particulars i recomanables de la visita al Poble Vell és l’Abecedari de la llibertat, instal·lat el 1995. Es tracta del conjunt de les 28 lletres de l’abecedari situades en diversos indrets del Poble Vell, articulant així un recorregut per diferents espais, les quals han estat creades per 25 artistes plàstics, escriptors i poetes, i sorgeixen entorn a la reflexió que les lletres són la base de les paraules, del diàleg, i que, per tant, constitueixen un pont entre homes i dones d’arreu, un mitjà de comunicació i entesa, de fraternitat, en contrast amb la devastació inherent a les restes del Poble Vell, que ha estat portada per la barbàrie. L’abecedari de la llibertat també és una prova paradigmàtica de la necessitat de treballar en comú, de cooperar, de comunicar-nos mitjançant les lletres i les paraules per arribar vertebrar una societat millor i evitar que es produeixin esdeveniments similar a la Guerra Civil espanyola.

 

La coberta transparent de l’església de Sant Pere uneix el cel amb la pedra tot creant una connexió tremendament evocadora, més que espectacular, entre arquitectura i naturalesa

 

L’església de Sant Pere, la talaia icònica del Poble Vell

L’antiga església parroquial de Sant Pere és el vestigi millor conservat del Poble Vell. Construïda per substituir l’església romànica original, l’edifici es va consagrar el 1872. Es tracta d’un temple d’estil barroc que consta de planta basilical amb tres naus separades per quatre pilastres per banda, així com estretes capelles laterals. Pel que fa a la façana, està dividida en tres cossos verticals marcats per pilastres adossades i coronada per un frontó mixtilini. La portalada de l’església ocupa el cos central i està composta per tres nivells; també consta d’una espadanya a l’eix central i un campanar quadrangular de tres pisos d’alçada, aquest últim erigit un segle més tard que la resta de l’església.

El temple, tal com havia passat amb tot el poble, va ser molt malmès durant la Guerra Civil, especialment per la pèrdua de la coberta, que n’afavoriria l’erosió i empitjoraria el seu estat ruïnós, amenaçant l’estabilitat de l’estructura que restava. Avui, però, aquesta coberta restaurada (i de quina manera!) s’ha convertit en un motiu d’admiració.

Entre 1999 i 2014, es va dur a terme el procés de consolidació i restauració de l’edifici per part dels arquitectes David García (primera fase) i Ferran Vizoso, Núria Bordas i Jordi Garriga (segona i tercera fase). Es buscava crear un espai públic multifuncional –que servís per a l’organització d’exposicions, concerts i altres actes culturals– per als habitants de Corbera d’Ebre.

Un dels eixos sobre els quals es va treballar per dur a terme aquesta rehabilitació va ser procurar no alterar l’estatus de l’església com a testimoni de la guerra, en concordança amb el projecte de posada en valor i conservació de la resta del Poble Vell. Per això, es va cercar alterar el mínim possible el seu aspecte, marcat pels desperfectes produïts en els bombardejos, de manera que, més enllà de consolidar els murs i altres estructures, l’acció més innovadora i alhora menys invasiva duta a terme va ser la instal·lació d’una coberta transparent de panells d’ETFE; així, s’unien, doncs, història, memòria i passat amb la innovació i la modernitat. Certament, gràcies a aquesta espectacular coberta, els rajos solars entren dins l’espai de l’església, que sembla no ser del tot tancada. És com si el cel s’unís amb la pedra tot creant una connexió tremendament evocadora, més que espectacular, entre arquitectura i naturalesa.

Aquest interessant projecte va ser guardonat pel Pavelló d’Espanya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia de 2016, on va ser exposat, amb el premi Lleó d’Or, com a exemple d’una arquitectura que s’adapta a l’actual context socioeconòmic, mediambiental i de canvi constant. És una vertadera meravella!

 

Text: Lina Godoy, historiadora de l'art

Article publicat al número 41 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top