0 items
El meu compte

Couhousing o un altre model de vida per a la vellesa activa

 

Imagines crear i dissenyar el teu propi habitatge al costat d’altres persones que comparteixin els teus valors i estil de vida? Doncs és possible, i està essent tendència.

 

Somnis de segona joventut
 

Qui no ha somiat, en algun moment de la seva joventut, a viure a prop dels amics? Ara, una nova tendència fa possible aquest somni també en l’edat adulta. Es diu cohousing, i és un fenomen en plena expansió mundial.

N’hi ha que freguen els seixanta, d’altres, en canvi, ja estan jubilats des de fa anys, però a tots els uneix un mateix desig: buscar una alternativa als geriàtrics o els pisos tutelats per tal d’encarar aquesta etapa vital de la manera més autònoma i activa possible. Cada cop són més les persones entre els 50 i els 70 anys que decideixen sumar-se als habitatges col·laboratius per idear, construir i conviure en un mateix complex residencial que combina els espais privats amb les zones comunes.

 

Una alternativa a l’urbanisme actual
 

El cohousing és un model de promoció d'habitatge que situa els futurs residents al centre del mateix. La idea principal no és comprar, sinó viure el procés de creació des dels seus inicis, codecidint amb els que després seran els veïns el tipus de residència que acabarà essent i quines dotacions s'hi inclouran. Sense promotors externs ni ningú que busqui un marge de benefici per promoure el projecte.

Es tracta, doncs, de construir una llar i un entorn comunitari adaptat a unes necessitats compartides de present i de futur, de manera que sigui eficient i sostenible i que s’optimitzi l'ús real que se’n farà. Així, l’objectiu principal és el de crear comunitat i vincles de col·laboració per tal que els habitants puguin aprofitar i beneficiar-se dels recursos propis, cosa que requereix, des d’un bon començament, el seu compromís i la seva participació tant en el disseny de l’edifici com en la seva administració.

 

“Cada cop són més les persones entre els 50 i els 70 anys que decideixen sumar-se als habitatges col·laboratius per idear, construir i conviure en un mateix complex residencial que combina els espais privats amb les zones comunes” 

 

Els residents poden definir el seu propi model de convivència per compartir algunes o moltes de les activitats vitals, des de les més bàsiques com la gestió de la comunitat, la neteja o l'oci, fins a la cuina, la cura dels nens o la jardineria. Amb un marcat caràcter sociocultural, els serveis comuns poden incloure cuina, menjador, bugaderia, guarderia, infermeria, tallers, sala d'actes gimnàs, ordinadors i multimèdia, spa o hivernacle, entre molts d’altres.

Hi ha cohousings de molts tipus: urbans o rurals, en edificis nous o rehabilitats, amb cases de tipus unifamiliar, adossat o en bloc, i amb espais comuns agrupats o repartits.

Sorgit com a conseqüència del creixement de l'expectativa de vida, i davant l’elevat índex de persones grans que viuen soles, el cohabitatge constitueix una alternativa a l’anodí i malgastador urbanisme actual i facilita la convivència, la cooperació i la centralització d'equipaments i serveis, fet que acaba aportant beneficis socials, econòmics i mediambientals. Entès així, no deixa de ser la versió immobiliària d’altres fenòmens englobables en l'economia del bé comú que estan revolucionant àmbits com el transport, el consum o el turisme.

 

“El cohousing és un model de promoció d'habitatge que situa els futurs residents al centre del mateix” 

 

Una pràctica consolidada arreu del món
 

El concepte cohousing, que va sorgir als països nòrdics a la dècada dels 60, s'ha anat desenvolupant a altres països com els Estats Units i Espanya, on constitueix una pràctica totalment estesa. A Catalunya, la primera llavor es plantà al Vendrell, quan, al 2008, s’iniciaren les obres de La Muralleta, una de les primeres cooperatives d'habitatges amb dret d'ús del país.

Tot i haver nascut lligat a la idea d’una vellesa més activa, els centenars d'exemples que poblen la xarxa demostren que, avui, el cohousing és un fenomen adaptat a edats i estils de vida d’allò més diversos: gent gran, famílies, joves, estrangers que volen establir la seva residència a la costa...

 

Article publicat al número 40 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top