Heus, Llavors i Punt i a part són la línia bàsica de vins de La Vinyeta, un celler familiar, jove i entusiasmat, ubicat a Mollet de Peralada (Alt Empordà), que va iniciar les seves passes l’any 2002.

Pep Sala: l’altra cara de Sau, el músic, el compositor, el cantant... Tots el coneixem i, de ben segur, l’hem vist damunt de l’escenari en alguna que altra ocasió al llarg dels seus més de 25 anys de carrera; ...o dins del seu estudi de Santa Eulàlia de Riuprimer, a tocar de Vic (Osona); ...o participant en tertúlies televisives de temàtiques diferents.

Al cor de Barcelona, en una de les places amb més història de la ciutat, es troba un cinc estrelles genuí, un hotel boutique gastronòmic que se suma a l’slowfood i aposta pel turisme cultural de qualitat. És l'Hotel DO Reial.

“Ara mateix, la meva gran preocupació és trobar el meu lloc al món”.

Té 25 anys acabats de fer. És nascuda a Barcelona, però de Camallera (Alt Empordà), on hi viu a cavall de la ciutat comtal i d’on calgui, d’allà on necessiti estar a cada moment. L’agost passat, juntament amb el seu pare i un parell de socis més, van encetar un projecte càlid i vocacional perfectament adaptat als temps que corren: l’associació creativa Brots, un espai singular que serveix d’aparador i plataforma de dissenyadors que treballen amb les mans i el cor, però tocant de peus a terra.

Margarida Xirgu (Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969) fou una de les millors actrius tràgiques del teatre universal del segle XX. Associada especialment amb les obres de Federico García Lorca, de qui era gran amiga, s’exilià a Sud-Amèrica després del triomf franquista.

En Neil Harbisson s’ha passat la vida fent-se preguntes sobre el color i ara és ell –que hi veu en blanc i negre– qui respon les qüestions de periodistes i estudiants que fan els seus treballs de recerca o de final de carrera sobre aquesta temàtica.

El meu estat d’ànim actual fa que tingui ganes d’entrar de nou a l’estudi de gravació per treure un nou disc el proper mes de febrer.

Sota la façana d'una galeria d'art s'hi amaga el club gastronòmic La Contrasenya. Fins a una vintena de persones poden encabir-s'hi per degustar la cuina i les habilitats gastronòmiques de la xef Àngela Vinent, que prepara un menú de degustació de cinc plats diferent en cada ocasió.

Illa Mateua. L’Escala. Quan ens vam citar amb l’Espertac Peran, li vam dir que sabíem on era (som de l’Empordà!). Però no. No hi hem arribat a la primera. Ja ho diu ell: “Mai hi puc quedar amb ningú perquè tothom es perd, i a mi em fa molta gràcia”. Finalment, però, ho aconseguim.

Héctor Ruiz Pérez. Figueres, 3 de febrer de 1991. 25 anys. En fa cinc justos que em vaig trobar amb ell al mateix lloc: al parc de les Artigues, a Vilamalla, just davant de casa seva. Estava d’enhorabona: havia guanyat els campionats de Catalunya i d’Espanya d’aigües obertes de 5 i 10 quilòmetres i tenia les maletes a punt per marxar cap al Campionat del Món de Xangai. Aleshores ja em deia que el seu proper gran objectiu eren els Jocs Olímpics de Río de Janeiro 2016.