Parlem amb dos dels seus vuit components: amb la veu, Alguer Miquel, i el piano, Sergi Carbonell Hipi. Amb gent així, tan ella, tan senzilla, tan enamorada de la vida, tan agraïda... dóna gust creuar-se.

Amb un nombre d’espectadors superior als vint milions de persones, el cinema s’ha consolidat a Catalunya com a mitjà de consum de masses, i és actualment la primera activitat cultural fora de la llar realitzada per la població. Amb aquest context de referència, no podia faltar entre nosaltres un museu dedicat precisament a això: al cinema.

La Casa Lleó i Morera és una de les reines del Passeig de Gràcia de Barcelona, una icona de la revolució arquitectònica que va suposar el Modernisme, amb formes inspirades en la naturalesa, la utilització de nous materials i un marcat sentiment nacional.

Rememoro en aquest article el pintor, catedràtic de dibuix, arquitecte i acadèmic empordanès Ramon Reig Corominas (Manila, 1903 - Figueres, 1963) tal com el recorden els qui el varen conèixer com a amic, professor i artista i els qui aprecien la seva obra com a aquarel·lista per excel·lència.

Situat al bell mig de la comarca del Ripollès, el municipi d’Ogassa és terra de nombrosos torrents i fonts d’aigua, però si es coneix especialment per alguna cosa és per haver esdevingut patrimoni vinculat a les explotacions mineres de carbó.

Josep Trueta va néixer a Barcelona l’any 1897, fill i nét de metges, carrera que ell també va cursar. Tot va anar com se suposa que seria una vida normal fins que, ja de cirurgià, casat amb la meva mare i amb tres filles, la Guerra Civil va portar-lo per camins inesperats.

Sibarites! Apunteu-vos aquesta referència. Hem descobert un espai gastronòmic on elaboren uns plats que hi canten els àngels. És al Barri Vell gironí, en un racó clàssic i amagat perfecte per seure-hi a degustar autèntiques delícies actualitzades amb tocs nipons.

Per als que tenen pressa i els que tenen temps. Per als clàssics i els trencadors. Per als que troben a faltar el pollastre de sempre i els que volen tastar un pollastre com mai abans. Per als amants de la cuina senzilla i els gourmets. Només pollastre, però… quin pollastre!

Bravo bravíssim! Aquesta masia catalana del segle XVIII transformada en hotel rural és tan bonica i confortable que fa emmudir. I el restaurant que el complementa, La Calèndula, transporta el paisatge de l’Empordà al plat; així, literalment. Tot plegat és un espectacle per als sentits.

L’últim crit en el tractament de la pell són les espelmes cosmètiques per al massatge corporal. En fondre’s, esdevenen una agradable crema hidratant amb aromes.