Per a aquells que no volen esperar la marea perfecta o el vent ideal. Per a aquells que fugen de les platges massificades. Per a aquells que desitgen aprendre a fer surf, o practicar i practicar.

Un recent i innovador projecte que promou el turisme cultural de qualitat intenta ensenyar –i explicar– una nova Barcelona. S’anomena Cases singulars i es vertebra a partir de visites comentades a palaus senyorials i a entitats culturals rellevants a la ciutat comtal dels segles XVIII, XIX i XX.

Donada el 1895 al poble de Barcelona per part de Rossend Arús, la Biblioteca Pública Arús va ser la primera biblioteca pública de la ciutat comtal. Actualment s’ha convertit en un centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica del segle XIX i inicis del XX, però també en una gran desconeguda.

La història de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries és la història dels homes i les dones que vivien i viuen en aquest paratge empordanès. Els antics molins fariners, que encara resten lluents com el primer dia, ens parlen d’un passat medieval clau per entendre el present i ens condueixen a la no molt llunyana època de la industrialització per anar a parar a l’era actual, en què el blat continua essent un aliment essencial dins la dieta mediterrània.

Les dones i els homes primitius es “pentinaven” amb les espines dels peixos. I encara ho seguim fent, però, avui, les “espines” són de materials sintètics. Aquesta és, a grans trets, la història de la perruqueria, una història que ningú coneix millor que Raffel Pagès, el propietari i responsable del Museu de la Història de la Perruqueria, l’únic espai d’aquest tipus que hi ha al món, que, per cert, fa tres anys que va rebre reconeixement des de París.

Es diu Raül Balam Ruscalleda i va néixer un 25 de juliol de l’any 76 a Sant Pol de Mar, terra que ha portat fins al cor de Barcelona a través del que millor sap fer: cuinar.

En Dídac Lee viatja molt. Sembla que estigui a tot arreu. És fàcil veure un post a Instagram fent una conferència a Suècia, i, poques hores després, trobar-te’l acompanyant els jugadors del F. C. Barcelona a Glasgow, recollint un premi a Londres, reunit a Buenos Aires...

“Com més penso, més idees em vénen al cap; i com més idees em vénen al cap, més em truca la gent per fer coses, i més ganes tinc de fer-ne”

Parlem amb dos dels seus vuit components: amb la veu, Alguer Miquel, i el piano, Sergi Carbonell Hipi. Amb gent així, tan ella, tan senzilla, tan enamorada de la vida, tan agraïda... dóna gust creuar-se.

Núria Esponellà està pletòrica, pletòrica i feliç. Fa pocs mesos va ser premiada (i ben premiada!) amb el tretzè Néstor Luján de novel·la històrica en català per la seva darrera obra: Rere els murs, publicada per l’editorial Columna. Ambientada al monestir de Sant Pere de Rodes a principis del segle XII, és un particular homenatge a un dels temples de culte més antics i poc coneguts de Catalunya.