0 items
El meu compte

El camí del blat en un museu

La història de l’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries és la història dels homes i les dones que vivien i viuen en aquest paratge empordanès. Els antics molins fariners, que encara resten lluents com el primer dia, ens parlen d’un passat medieval clau per entendre el present i ens condueixen a la no molt llunyana època de la industrialització per anar a parar a l’era actual, en què el blat continua essent un aliment essencial dins la dieta mediterrània.

Sobre l’antic molí del mig, un dels tres molins fariners que hi havia a la vila medieval de Castelló d’Empúries, s’alçà, cap allà el 1860, un nou edifici resultant del procés d’industrialització i transformació tècnica de la zona per convertir-se en una fàbrica farinera que emparava el sistema austrohongarès, aparegut a Budapest l’any 1837 i ràpidament estès per Europa pels avantatges que suposava respecte la mòlta tradicional, perquè, per primera vegada, permetia obtenir farina blanca. Avui, allà mateix, en una construcció de tres plantes que no ha perdut l’aroma de fusta i farina ni la humitat del rec d’origen medieval que li va donar vida industrial, es manté dempeus un didàctic museu que mostra al visitant com els molins vermells i la resta de maquinària especialitzada transformaven el blat en farina a través d’un continu pujar i baixar de nivells gràcies al batec constant de la turbina Francis, que, instal·lada per la casa Planas i Flaquer de Girona, va celebrar el seu centenari l’any 2005. Ella fou l’encarregada, a més, de proporcionar l’energia del primer enllumenat públic del poble.

Però a més a més de la maquinària que alberga el museu, que requereix importants treballs de conservació continuats, també dóna cabuda, com és d’esperar, a un gran nombre d’objectes diversos de molineria, de laboratori i d’oficina provinents de l’antiga fàbrica i d’algunes donacions.
 

Entrar a l’Ecomuseu-Farinera és fer un apassionant viatge sensitiu per tot el recorregut del gra de blat fins que esdevenia farina: primer, la neteja, que separava el blat de les impureses; després, el condicionament, que posava a punt el blat per ser mòlt, i, per últim, la mòlta, en què es molia el blat i s’anava separant la farina del segó. Tot el procés es conta a través de plafons explicatius, maquetes, vídeos i material apte per a la manipulació –algun, autèntic de l’època–, que fan de la visita una experiència tremendament vivencial, un especial viatge en el temps i en l’espai amb bitllet de tornada.

Amb els objectius de conservar i enriquir el patrimoni de la Farinera i el seu entorn, promoure’n l’ús social i convertir-lo en una eina dinamitzadora de la vida social, econòmica i de promoció de la vila de Castelló d’Empúries, el museu que mostra in situ l’espai productiu d’una antiga fàbrica de farina obrí les seves portes el 1998. Actualment, però, s’ha desenvolupat la segona fase de tot el projecte, que afecta l’edifici del Casal, el qual s’ha adequat per acollir la recepció, la una petita botiga de productes relacionats, una sala d’exposicions temporals, una zona de tallers (sobre l’elaboració del pa, sobre diferents tipus de farina, sobre la construcció de la maqueta d’un molí fariner...) i una sala polivalent.

Des de 1997, l’Ecomuseu-Farinera és també un dels museus col·laboradors del Sistema del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, una agrupació museística que explica la industrialització a Catalunya arreu del territori, i, des de fa tan sols unes setmanes, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l’ha declarat secció-museu del mateix.
 

La força de l’aigua
La font d’energia de l’antiga fàbrica de farina era el rec del molí, un canal d’origen medieval viu encara que pren l’aigua del riu Muga, al nucli de Vilanova de la Muga. Des de la reclosa d’aquest punt empordanès fins a la Farinera, el rec recorre cinc quilòmetres vorejant horts i camps fins que, en el seu últim tram, de camí cap a la fàbrica, passa per l’antic fossar de la muralla medieval de Castelló. Aquest rierol era també l’encarregat d’omplir el rentador públic de la vila (ús que encara es conserva), l’escorxador municipal i un abeurador.
 

Una fira pròpia
El blat és un dels cereals més importants en l’economia agrícola mundial, i Castelló d’Empúries en fou una zona productiva molt important. Des de que l’Ecomuseu-Farinera va obrir les seves portes l’any 1998, s’ha encarregat d’organitzar la Fira del pa, la farina i el blat, justament amb la voluntat d’apropar al públic en general tant aspectes relacionats amb el conreu del blat i la producció de la farina com tota la gamma de productes que se’n deriven, especialment el pa, però també pastissos, pizzes o galetes.

El proper 23 de maig, doncs, els centre històric de Castelló d’Empúries s’omplirà de parades artesanals per fer un tribut a la farina en el sí d’una fira que ja està més que consolidada. Serà la tretzena edició del mercat.

 

Article publicat al número 10 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top