0 items
El meu compte

Xocola... què? El camí del cacau en la història

 

Després de més de 2000 anys, la xocolata és encara, per a nosaltres, una gran desconeguda. Avui, que podem presumir d’haver aconseguit produir les millors llavors de cacau de la història, hem d’aprendre a valorar la qualitat per damunt de la quantitat. Aquest és el propòsit d’un nou moviment ètic que s’està generant en el sector i que està portant un seguit de xocolaters catalans a situar-se al pic de l’avantguarda dins l’univers gastronòmic més plaent que existeix.

 

Fa més de 2000 anys, la civilització maia ja cultivava l’arbre del cacau per utilitzar les seves llavors com a aliment. Aleshores ja coneixien les seves propietats nutritives i tonificants, i també les utilitzaven com a moneda de canvi. Els asteques consideraven que aquest fruit era un regal dels Déus i, com a tal, el reservaven per a persones d’alta posició social. Seguint el camí de la història, a principis del segle XVI, quan Colom i la seva tripulació van fer parada a l’illa de Guanja, davant les costes d’Hondures, els seus habitants els van rebre lliurant-los unes petites nous ovalades de color marró. Eren les llavors del cacau, i les utilitzaven per elaborar xocolatí, una beguda de fort sabor que produïa una gran energia i que, segons sembla, a Colom i els seus no els va agradar gens.
 

No és fins a l’arribada d’Hernán Cortés a Mèxic, l’any 1519, que podem parlar del vertader descobriment del cacau per part dels espanyols. Ell, a través de la cultura asteca, es va adonar que aquesta llavor permetia que els soldats estiguessin tot el dia en marxa sense la necessitat d’ingerir cap aliment més, per la qual cosa va estendre el seu cultiu ràpidament. En aquest moment, els confiters també es van convertir en xocolaters amb més o menys encert.

 

Fa més de 2000 anys, la civilització maia ja cultivava l’arbre del cacau per utilitzar les seves llavors com a aliment”

 

Un segle més tard, la xocolata sorprenia els paladars europeus, que l’endolcien amb mel o sucre, i, gràcies a l’Església, que va acabar concloent que aquesta menja no trencava el dejú, es va popularitzar com a aliment exquisit i va passar a ser la beguda oficial dels reis i de la cort espanyola.
 

Als inicis del segle XVII, la infanta M. Teresa, filla de Felip V i esposa de Lluís XIV de França, va introduir el costum de prendre xocolata líquida a la cort francesa. A partir d’aquí, a tot Europa es van començar a obrir salons per prendre xocolata, així com xocolateries, però no va ser fins a principis del segle XIX quan es va fabricar la xocolata en forma de pastilles, tal com la coneixem avui.
 

Dissortadament, si bé la industrialització d’aquest aliment ha contribuït a la seva popularització, també ha fet que rebi un tracte poc curós i que es prioritzi la quantitat per damunt de la qualitat, amb els prejudicis que això comporta quant a la seva vertadera apreciació.

 

Al segle XVII, a tot Europa es van començar a obrir salons per prendre xocolata”

 

Durant molt temps, els referents europeus pel que fa al tractament de la xocolata han estat països com França, Bèlgica o Suïssa, però sembla que la tendència podria canviar. Malgrat que continuen essent pioners en la matèria, a Catalunya estan ressorgint rellevants noms de xocolaters que podrien donar la volta al panorama. En aquests moments, Anglaterra també és un especial focus d’atenció al respecte. Sembla que s’està generant un moviment ètic que valora la qualitat per damunt de la quantitat, la bona xocolata per damunt de la xocolata que genera grans ingressos. I això està passant en un moment en què podem dir ben alt i clar que tenim la millor xocolata de la història, tant pel que fa a la qualitat com a l’estructura i la textura.

 

La xocolata està de moda
 

Actualment, aquesta dolça delicadesa d’aroma i gust exquisits està en auge. Les grans marques productores de xocolata s’han posat les piles i el ventall d’opcions per tastar no para de créixer: xocolata negra, amb llet, blanca, amb fruits secs, amb taronja...; farcida amb cafè, amb licor, amb crema de menta...; amb xili, amb pebre, amb iogurt, amb te... Les opcions són gairebé infinites, però alerta, perquè, malgrat la varietat i els anys de suposada experiència, encara coneixem molt poc aquesta llavor mil·lenària. Segons assegura Damian Allsop, xocolater amb més de 25 anys de trajectòria pastissera, al nostre país no tenim una cultura xocolatera, i no tan sols això, sinó que estem acostumats a menjar xocolates d’una qualitat extremadament baixa. “Tenim la cultura de menjar una xocolata que està únicament pensada per fer diners i, en canvi, estem acostumats a aquest sabor, que no és el del cacau de qualitat”, diu.

 

Alguns mestres xocolaters catalans estan fent grans esforços per elevar el producte a la màxima categoria”

 

En un intent d’elevar el producte a la màxima categoria i d’explotar-lo en totes les seves possibilitats, alguns mestres xocolaters catalans estan fent grans esforços per aconseguir-ho, tal com en el seu moment van fer amb la cuina els grans estrellats de casa nostra. En aquest sentit, Catalunya torna a ser pionera. Especialment a Barcelona (però no només), s’estan obrint un seguit de tallers professionals que tenen una missió molt clara: estudiar, experimentar i innovar dia a dia amb tipus de xocolates, sabors i textures per arribar a apreciar més i millor aquesta menja. Enric Rovira, Oriol Balagué o el mateix Damian Allsop ho estan procurant amb tot el convenciment. Qui té l’oportunitat de tastar les seves creacions, pot arribar, gairebé, a tocar el cel.

 

 

 

 Article publicat al número 32 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top