0 items
El meu compte

El llenguatge dels coberts

 

Des que seiem fins que ens aixequem de taula, els coberts són molt més que uns estris per menjar. Existeix un protocol prou senzill que ens ajuda a portar un cert ordre damunt les estovalles i dóna pistes als restauradors.

 

Generalment, en l’ús diari dels coberts, en posem a taula només un parell o, com a màxim, tres (forquilla, ganivet i cullera, si és el cas), i, a l’hora de les postres, ens aixequem a buscar el que necessitem un cop finalitzat el segon plat. Però els coberts tenen el seu propi llenguatge, que haurem d’entendre si anem a un restaurant d’un cert nivell, i haurem d’utilitzar si volem organitzar un àpat de celebració formal. Atents/es, que és més fàcil del que sembla.

 

De fora cap a dins
 

Les forquilles han d’anar a l’esquerra del plat, amb les punxes enlaire. Els ganivets, amb la serreta mirant cap a l’interior, i les culleres, amb la concavitat cap amunt, ocuparan la banda dreta. Tots els coberts restaran sempre col·locats per ordre d’ús; és a dir, de fora cap a dins i amb un centímetre de distància entre els mateixos. Així, quan ens portin el primer plat, agafarem els coberts que hi ha a la part més externa, i anirem seguint la mateixa estratègia fins que finalitzem l’àpat. És evident que la carn i el peix disposen de ganivets i forquilles especials, però també els entrants, segons si cal tallar, untar o només punxar. Els coberts de les postres es poden disposar a la part superior del plat, o bé es poden repartir en el mateix moment de servir-les.

 

"Les forquilles han d’anar a l’esquerra del plat, amb les punxes enlaire. Els ganivets, amb la serreta mirant cap a l’interior, i les culleres, amb la concavitat cap amunt, ocuparan la banda dreta."

 

Amb els coberts no s’hi juga
 

Mentre esperem que ens serveixin, no podem jugar mai amb els coberts, i un cop hem començat l’àpat, no els deixarem reposar sobre la taula, sinó damunt del plat. No cal dir que tampoc gesticularem amb els coberts a la mà ni els lleparem fins a deixar-los impecables, encara que la menja ens hagi agradat molt.
 

Per agafar-los, col·locarem els dits de la part mitja endarrere, mai massa a prop de la part que pren el menjar. Si ens en cau un a terra, no el netejarem amb el tovalló, sinó que en demanarem un altre.

 

Del plat a la boca
 

És important tenir en compte que els coberts són els que ens han de portar el menjar a la boca. Mai és la boca la que s’acosta al menjar. Per tant, a taula, la postura corporal correcta és la que ens manté amb l’esquena recta i els colzes fora del taulell. Si volem fer una pausa durant l’àpat, hauríem de deixar els coberts sobre el plat de manera que el ganivet i la forquilla indiquin 3/4 menys 5 de 5.

 

"Els coberts són els que ens han de portar el menjar a la boca. Mai és la boca la que s’acosta al menjar."

 

Plat acabat
 

Un cop donem per finalitzat un plat, la manera d’indicar-ho als cambrers és deixant els coberts paral·lels, com si fossin 1/4 i 5 de 5. També seria correcte deixar-los com si fossin 2/4 de 6. Això sí: és important que el ganivet tingui la fulla mirant cap a l’esquerra o cap a la part interior del plat, i que la forquilla estigui amb les punxes enlaire.
 

Antigament, es considerava que la postura dels coberts demostrava si el plat havia agradat el comensal o no: si es deixaven a 1/4 de 3, volia dir que el menjar havia resultat satisfactori, i si es deixaven a 2/4 de 6, que l’opinió quedava reservada. Actualment, però, només s’indica si s’ha acabat o no.

 

"Cada país té les seves pròpies costums i normes a l’hora de seure a taula."

 

Allà on vagis, fes el que vegis
 

Els anteriors consells són útils aquí, a casa nostra, però el cert és que cada país té les seves pròpies costums i normes a l’hora de seure a taula. Per a nosaltres, els espàrrecs i els cargols es poden menjar amb els dits, però, si anem a Anglaterra i suquem pa a l’ou ferrat, estarem cometent una falta molt greu d’educació. Per tant, un bon consell a seguir és aquell que diu: “Allà on vagis, fes el que vegis”, i esperar sempre que la resta de convidats actuïn primer. Bon profit!

   

Article publicat al número 26 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top