0 items
El meu compte

El món geganter (Un ofici al ritme del pas del temps)

 

En el si d’una era renaixent, cap al segle XV s’instaurava a Europa la festa del Corpus Christi, una gran celebració en les processons de la qual l’Església Catòlica trobà una forma amena d’apropar les Santes Escriptures a un poble llavors encara analfabet. Heus aquí l’origen dels protagonistes de les festes majors de molts dels nostres pobles i ciutats: els gegants.

 

D’element litúrgic a referent popular

En una explicació dels fets amb aparença d’espectacle itinerant és, doncs, que cal buscar el naixement d’una riquesa folklòrica que ha perdurat al llarg de més de trenta generacions. Els elements amb què es caracteritzaven les figures que es representaven en les processons del Corpus anaren evolucionant: màscares i attrezzos de tota mena les anaren millorant, fins que s’inventà la carcassa, la qual, amb una estructura rígida, permeté reproduir totes les figures imaginables —inclosos els gegants—, convertint-se, així, en el gran invent de la festa popular.

Així fou com sorgiren els gegants i anaren augmentant la seva presència en d’altres festes del calendari anual. I així fou, també, com s’acabaren convertint en propietat municipal, moment en què els aparegué parella, les gegantes, que arribaren a tenir un paper destacat com a creadores de tendències, especialment a la ciutat de Barcelona, on la tradició apareix documentada ja el 1424: cap burgesa barcelonina es comprava vestits abans de veure desfilar la geganta de la Ciutat.

Aquesta és la historia dels gegants de Catalunya i també d’arreu d’Europa. A partir de mitjan segle XIX, però, començaren a sorgir diferències entre els territoris i s’inicià el gran desenvolupament geganter que viu avui la nostra comunitat. Si al XIX els gegants passaren de ser propietat municipal a pertànyer a gremis, al XX es donà la conjuntura idònia perquè el moviment geganter es definís tal com el coneixem actualment: superades la dictadura de Primo de Rivera i la dictadura franquista, amb el retorn de la democràcia, arribà el gran fenomen que acabaria portant Catalunya al capdavant del món geganter: l’associacionisme.

 

“És en les processons de la festa del Corpus Christi que cal buscar l’origen dels gegants, una riquesa folklòrica que ha perdurat al llarg de més de trenta generacions”

 

Una data clau? El 1982. El motiu? Tres fets que traçaren el futur d’aquest món: la participació dels gegants a l’obertura dels Mundials de Futbol, fet que els donà una projecció internacional; el I Congrés de Cultura Tradicional i Popular Catalana, on es va decidir crear una federació gegantera d’àmbit nacional, i la I Trobada Internacional de Gegants a Matadepera. La II Trobada Internacional de Gegants, celebrada a aquesta mateixa ciutat el 1992, comptà amb la participació de 8.000 geganters i 647 gegants, unes xifres que la converteixen en la major trobada de gegants que s’ha fet mai.

Fins a data d’avui, el referent català és l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, que anualment celebra les anomenades Ciutats Geganteres de Catalunya, mentre que en l’àmbit mundial destaca el Cercle Internacional d’Amics dels Gegants, que fa una important tasca de descobriment de països amb gegants (ja n’hi ha 89!) i que té un bon nombre de sucursals.

 

Els gegants avui

Així, doncs, com podríem definir un gegant avui dia? Una bona definició seria la següent: element festiu tradicional i popular de grans proporcions que sol representar una persona i que està pensat per participar en celebracions i festes ciutadanes. Aguantat per una estructura interna, és portat per una o vàries persones, du un vestit adient per al personatge que representa i balla al ritme d’una música. Si bé fins fa vint anys no baixaven dels 70-80 quilos, actualment els gegants acostumen a pesar entre 30 i 50, i estan fets, majoritàriament, de cartró pedra i fibra de vidre. Entre les diferents classificacions tipològiques, els podem agrupar segons el que representen (reis, nobles, pagesos, personatges coneguts, fantàstics...), la seva mida (gegants, gegantons, gegantets) i la seva estructura (de cavallet, de motxilla o de pal).

 

“Amb el pas dels anys, la de geganter s’ha convertit en una practica lúdica i artística, sense ànim de lucre, al servei d'un col·lectiu i amb un fort component social”

 

I què és exactament un geganter?

Al llarg de la història, el mot geganter s'ha referit, generalment, al bastaix que es feia càrrec de dur i ballar els gegants per treure’s un sobresou, el qual, segons explica Joan Amades en el seu Costumari Català, podia consistir en una compensació econòmica o un parell d’espardenyes i un àpat. Amb el pas dels anys, però, la de geganter s’ha convertit en una practica lúdica i artística, sense ànim de lucre, al servei d’un col·lectiu i amb un fort component social, i el terme, per extensió, designa qualsevol membre d’una colla gegantera: des dels portadors i balladors (que fan desfilar i ballar els gegants durant una cercavila) fins als col·laboradors (que ajuden els anteriors), passant pels caps de colla (que dirigeixen els geganters durant les trobades de gegants), els músics (que toquen la música que ballen els gegants) i els constructors (que creen i reparen els gegants).

I, parlant de constructors, sabíeu que, ara per ara, a Catalunya, hi ha una dotzena d’artesans que es dediquen a l’elaboració de gegants i altres elements festius? Només vint-i-quatre mans constructores i 328 colles geganteres que convoquen més de 1.000 actes al llarg de l'any. Increïble!

 

 Article publicat al número 35 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top