0 items
El meu compte

El museu de l'impossible

En la nostra trajectòria com a publicació periòdica hem visitat molts museus, però pocs de tant divertits i alhora sorprenents com aquest. És el museu de l’impossible. Aquell que sigui capaç de restar durant dues hores analitzant fil per randa un quadre exposat al Museu Nacional d’Art de Catalunya, o al Prado, o al Louvre, tan se val, aquí repetirà l’acció, amb la diferència que, en aquesta ocasió, es delectarà observant miniatures. Però la gràcia no és aquesta, sinó que aquell que no estigui avesat a passejar-se per la xarxa museística del nostre país, farà exactament el mateix. I és que el Museu de Miniatures i Microminiatures de Besalú corprèn tothom, perquè el que recull al seu interior és, com a mínim, increïble (però cert!). Es tracta d’una col·lecció de miniatures i microminiatures que ens fa prendre consciència de les minúscules mides que pot adoptar la matèria, i no només d’això, sinó també de les autèntiques meravelles que pot arribar a fer l’ésser humà explotant la seva vessant més creativa a partir de minúcies gairebé imperceptibles a ull nu.

El mèrit del fet que ara, des del 25 d’agost de 2007, puguem veure aquestes espectaculars creacions durant cada dia de l’any per conèixer de prop aquest art tan minoritari i hermètic és de Lluís Carreras, un joier de professió que, meravellat per la qualitat artística de les miniatures i per l’esforç que demanen, va començar a col·leccionar-les fa prop de 30 anys. Gràcies a intenses recerques, viatges i convencions especialitzades, avui conserva més de 5000 peces, les millors de les quals estan exposades al museu, que va obrir en jubilar-se.

Pere II el Gran, fill de Jaume I el Conqueridor, és el nexe perfecte entre aquest nou espai modern i el context exterior del Besalú medieval. Ell, una figura de grans dimensions, es transforma, paradoxalment, en l’encarregat de convidar el visitant a entrar al museu per deixar enrere la monumentalitat i submergir-se en un món màgic i impossible.
 


Un cop dins, es desplega un microcosmos espectacular que, a mida que avances, es torna més petit. De fet, existeixen tres espais expositius diferenciats que són, alhora, tres nivells d’observació: una primera sala de miniatures, que alberga peces d’una mida dotze vegades més petites que a la realitat; una segona de miniminiatures, que són de cent a cinc-centes vegades més petites que a la realitat, i una darrera de microminiatures, que són fins a cent mil vegades més petites que a la realitat.

Al primer habitacle, més de 2000 peces encarregades a artistes de diversos països configuren petites-grans escenes de comerços de diferents èpoques ambientats a la perfecció. Són estampes tremendament fidels a la realitat que estiren l’observador cap al seu interior i que el porten a perdre les proporcions de vista. N’hi ha que, fins i tot, aglutinen creacions d’entre quinze i vint artesans, perquè, com a la vida mateixa, cadascú s’especialitza en un sector i utilitza tècniques i estils diferents. Així, treballen la fusta, el vidre, el metall, la tela, el fang, la porcellana, el cuir, el coure o el paper, però en miniatura, per a la qual cosa els cal un gran sentit de la proporció i molta precisió. Al final, el visitant pot viatjar a una farmàcia del segle XIX, a una perruqueria dels anys 20, a una casa de porcellanes, a una llenceria, a una rellotgeria o a una botiga de roba d’infant que té plens fins i tot els calaixos que resten tancats. En aquest primer circuit, a cada mirada es descobreix un detall nou o un matís que manté l’espectador clavat davant les vitrines al marge del temps.

A la segona sala, ja es posa un peu dins del món de l’impossible. Els artistes prenen elements usuals per donar-los una funció inimaginable. Un sistema de lupes creat a Itàlia expressament per al museu, permet descobrir minicomposicions de diferents temàtiques rere les vitrines: un elefant equilibrista damunt la punta d’una agulla, l’arca de Noè dins mitja clova de nou o unes tabaqueres pintades per dins amb un pinzell d’un sol pèl són algunes de les creacions que es poden admirar, cadascuna de les quals està realitzada amb diferents materials i procediments artístics que van des de la talla d’os als escuradents esculpits o al vidre pintat. Són vertaders treballs de domini tècnic que no obliden el gust per la composició i l’estètica.

Finalment, a la tercera sala, que està pintada d’un blau-laboratori, s’entra definitivament en el món de l’impossible, constituït per peces tan petites que només es poden observar amb l’ajut d’uns microscopis especials. Allà, el visitant es troba amb la torre Eiffel damunt d’una llavor de rosella, amb la Sagrada Família pintada a l’oli sobre el cap d’una agulla, amb un conjunt de joies reposant en una grana de poma, amb una caravana de dotze camells passejant pel trau d’una agulla o amb el papir més petit del món que conté un dibuix de la deessa Hator voltada de jeroglífics. Són més que minúscules obres d’art que es creen dins d’habitacions hermètiques en períodes de prop de cinc mesos, per a les quals és necessari realitzar apnees d’una durada d’entre 10 i 15 segons seguides per pauses de tres o quatre minuts.

És precisament la gran dificultat que implica aquesta tasca el que valora Lluís Carreres, propietari i director del que ha esdevingut un dels museus més visitats de la província de Girona, que l’any passat descobriren amb gran fascinació més de 30000 persones.

Dins d’aquest petit-gran univers, que és injustament anònim i encara massa desconegut, Lluís Carreres és feliç descobrint al món l’art de les miniatures i microminiatures i posant nom i cognoms, sempre que li és possible, a cada peça del seu museu, el qual està considerat el més complet i variat d’Europa i el primer de Catalunya en la matèria.
 

Un museu especial en un lloc especial
Quan Lluís Carreres va tenir clar que volia obrir un museu dedicat a la seva gran passió, va arribar el moment d’escollir el lloc per ubicar-lo. Besalú, una de les viles més fascinants de la Catalunya medieval, fou l’afortunada, perquè “és un lloc molt agradable, petit, però amb una gran riquesa al seu interior (com el museu), un lloc on el ritme de vida és més pausat, quelcom necessari per veure aquest espai amb calma i aguditzar la capacitat d’observació”.

Finalment, dins de Besalú, és Cal Coro, un antic edifici d’estil racionalista situat al costat de l’església, el que ha albergat la col·lecció. El que ara són 400 metres d’espai museístic totalment restaurat i pensat per a aquesta fita, havia estat abans una antiga abadia i una fàbrica tèxtil.

 

Article publicat al número 11 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top