0 items
El meu compte

El Museu del Càntir d'Argentona

Durant el segle XVII, un vot de poble a Sant Domènec, patró de les aigües, va ser beneficiós en protegir Argentona contra una greu pesta que va assolar Catalunya. I aquest fou l’origen d’un tradicional aplec celebrat el dia 4 d’agost, diada de Sant Domènec, que acabaria convertint-se en la Festa Major de la localitat i que no seria recuperat fins al 1951 com a Festa del Càntir gràcies a l’interès dels Amics d’Argentona, amb la personalitat de Jaume Clavell i Nogueras (Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya) al capdavant. Des de llavors, cada 4 d’agost se celebra la Festa del Càntir, que, tenint aquest element com a principal centre d’interès, dóna lloc a un model de càntir tradicional que milers de col·leccionistes adquireixen any rere any.

Amb motiu del 25è aniversari d’aquesta festa, l’any 1975 es va decidir obrir a Argentona el primer museu monogràfic sobre càntirs, el qual, amb una col·lecció inicial de 300 peces, va ser instal·lat en una bella casa d’estil gòtic tardà. Les greus deficiències estructurals que el 1997 es detectaren en aquest edifici, però, l’obligaren a tancar les seves portes durant tres anys, concretament fins al 20 de juliol del 2000, dia en què el museu inaugurava la seva nova seu amb la voluntat d’esdevenir un gran centre cultural, dinàmic i atractiu a nous públics.

 

"Gestionat per un Patronat Municipal i amb un equipament de més de 800 m2, actualment el Museu del Càntir compta amb més de 3.500 exemplars, de més de 30 tipologies i provinents de quasi tot el món"

 


Els càntirs, testimonis del passat, tan humils, tan amarats d’història

Gestionat per un Patronat Municipal i amb un equipament de més de 800 m2, actualment el Museu del Càntir compta amb més de 3.500 exemplars, de més de 30 tipologies i provinents de quasi tot el món (des de Bolívia fins a Xina, passant per Portugal, Menorca i Macedònia, per esmentar alguns noms), distribuïts en quatre plantes (planta baixa, planta soterrani, primera planta i segona planta) destinades a usos ben diferenciats: l’exposició permanent, estructurada en cinc àmbits temàtics; les exposicions temporals (entre vuit i deu l’any), de temàtica artística o històrica diversa, i les exposicions temàtiques, sobre aspectes dels càntirs en els quals cal aprofundir.

Al costat de la botiga, el darrer espai que visita el públic i on aquest pot trobar una àmplia varietat de productes relacionats amb el Museu, hi ha una sala reservada a exposicions temporals de temàtica variada, que es va plantejant amb el temps: ceràmica i terrissa, temes d’història local, artistes locals, etc.

L’acció expositiva principal del Museu, però, la constitueix la mostra permanent, que vol ser una visió global sobre el món dels càntirs des de cinc òptiques diferents: des de La Humanitat i l’aigua: una relació cultural, que ens permet visualitzar com diferents cultures de tot el món es relacionen amb l’aigua a través d’atuells que compleixen les mateixes funcions que el càntir, fins al Procés de fabricació del càntir. Entremig: Formes i funcions dels atuells d’aigua: les morfologies, que ens mostra com a les cultures de la Península Ibèrica s’han desenvolupat una sèrie de famílies d’atuells de terrissa destinades a complir diferents funcions relacionades amb l’aigua a la llar (cànters, poals, gerres d’aiguamans, càntirs...); Història del càntir: de l’antiguitat als nostres dies, on veiem els períodes de màxima esplendor per als càntirs, des de les antigues cultures mesopotàmiques als nostres dies, i, finalment, Les tipologies: un càntir per a cada funció, l’àmbit més ampli del Museu i que exposa el major nombre d’exemplars, alguns d’ells molt valuosos, amb càntirs grans o de colla, comuns, d’hivern, de tortell, d’engany, de barca, de camp, antropomorfes i zoomorfes, decoratius i artístics.

I meravellats per l’estètica d’aquests últims càntirs artístics contemporanis, arribem al que s’ha convertit en la cirereta del Museu: l’Espai Picasso, un punt dedicat específicament a Pablo Picasso i la ceràmica on es mostren quatre exemplars de càntirs en què l’artista va saber plasmar tota l’essència del seu art.

Per acabar, les exposicions monogràfiques donen resposta a un dels principis que va inspirar el nou Museu, el qual, fugint del model estàtic, té la voluntat d’oferir de manera continuada quelcom de nou al visitant. Donant successivament diferents visions del món dels càntirs i la realitat cultural i social que els envolta, aquest espai permet, alhora, fer una important rotació dels nombrosos fons que conserva la institució (la majoria en sales de reserva) i estudiar més detingudament molts aspectes del càntir que a l’exposició permanent són tractats de forma abreujada.

 

“El Museu del Càntir d’Argentona es confirma com un modern instrument de desenvolupament cultural, social i econòmic de la vila i del país que sap estar a l’altura de les expectatives d’una gent que estima la seva terra i els testimonis del seu passat”

 

Una institució cultural i científica a l’altura de la seva responsabilitat

A banda de la seva col·lecció i les seves exposicions, el Museu ha excel·lit com a biblioteca i centre de documentació, amb un important fons bibliogràfic integrat per més d’un miler de títols i el fons d’audiovisuals sobre ceràmica i terrissa més complet del país, i per les activitats externes que organitza, que li han donat prestigi i popularitat arreu. És el cas, per exemple, de la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, la qual, destinada des del seu inici l’any 1991 a difondre i afavorir el manteniment de la terrissa tradicional i promoure els nous valors de la ceràmica de creació, s’ha convertit en la fira de ceràmica més important del país. Entre les activitats culturals i educatives que la completen, destaca la Mostra de Cinema i Vídeo sobre Ceràmica, pionera al nostre país i que ja s’ha convertit en un referent del sector.

Si a tot això hi sumem les nombroses activitats (cursos, presentacions, tallers…) que s’hi organitzen, el Museu del Càntir d’Argentona es confirma com un modern instrument de desenvolupament cultural, social i econòmic de la vila i del país que sap estar a l’altura de les expectatives d’una gent que estima la seva terra i els testimonis del seu passat.

“[…] Mireu si en són de fràgils, els càntirs, i com, a desgrat de tot, han durat segles i segles —i encara duren—” (Josep M. Espinàs).

 

Article publicat al número 35 de D'Estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top