0 items
El meu compte

El pa de cada dia

 

El pa sempre ha estat i sempre serà un dels aliments bàsics de les dietes europees i, sobretot, mediterrànies. No pot faltar a la nostra taula una bona llesca de pa amb tomàquet, o amb oli i sal, o simplement sol, per sucar a la sopa.

 

La història del pa i de l’ofici del flequer ve molt lligada a la dels cereals, que van començar a consumir-se i conrear-se quan l’ésser humà es convertí en sedentari. En no poder pair el gra de blat tal com es recollia del camp, els primers pagesos començaren a moldre’l i a descobrir que el producte resultant es podia coure i menjar bé. Prop de 8.000 anys d’història avalen el pa com un dels pilars fonamentals de l’alimentació, tant sol com acompanyat.

 

"La fabricació del pa s’ha modernitzat molt, però l’essència del producte segueix essent la mateixa."

 

Ja la deessa grega Demèter tenia una llarga cabellera d’espigues de blat per representar la importància del cereal i els seus productes derivats. En plantar grans extensions de blat i obtenir-ne farina un cop mòlts els grans, les civilitzacions antigues comencen a produir tot tipus de productes de forneria bàsica: galetes, els primers pastissos, així com el pa. A més, es creen diverses varietats de pa amb objectius diferents: el pa blanc, suau i de bon passar, car i per a la gent amb bona economia; o altres com el panem militaris, el pa dels soldats, molt dens i molt difícil de fer-se malbé, perfecte per a llargues campanyes bèl·liques. Tanta va ser la popularització del pa com a aliment bàsic, que més d’un emperador romà va regalar-ne grans quantitats als pobres per tenir-los calmats. D’aquí ve la famosa expressió panem et circenses.
 

L’Edat Mitjana va ser l’època d’apogeu del pa negre, que, a part de ser una bona pel·lícula, era un pa dur i consistent, fet de sègol, consumit tradicionalment pels pobres. Tenint en compte la seva relativament fàcil elaboració i els seus preus barats, la seva fabricació i venda eren molt ben valorades pel poble. Més endavant, gràcies a la Revolució Industrial, s’aconseguiren avenços importants com millorar la producció dels camps, la fabricació de llevats químics o noves varietats de pa com el pa de Viena, cuit una estona al vapor d’aigua i amb la crosta més dura.
 

En l’actualitat, tot i el descens del consum de pa en les últimes dècades, segueix essent un dels productes cabdals de la nostra dieta. S’ha creat el pa per a celíacs, s’han afegit diversos additius i s’ha millorat la producció. Avui dia s’empren forns elèctrics que couen el pa en menys temps i estalvien la feina més feixuga que representa un forn de llenya. Gràcies als nous avenços, el forner del present no ha de treballar durant tota la nit, amassant el pa i esperant que el llevat fermenti bé: les cambres frigorífiques li ho estalvien. Una màquina amassa la farina, l’aigua, la sal i els additius en lloc de fer-ho el flequer a mà. N’hi ha uns quants, però, que continuen elaborant-lo a l’antiga, amassant amb paciència i coent les peces amb forn de llenya, just el contrari del pa congelat que es ven a supermercats, grans superfícies i bars, que només manté la seva consistència i sabor durant un dia.

 

"El pa és un dels aliments que porta més segles a la base de les dietes d’arreu del món."

 

Tot plegat li resta una mica de la tradició que sempre ha caracteritzat l’ofici, però és qüestió d’adaptació. En tot cas, segueix sent un ofici tan necessari com el pa que se serveix a taula cada dia. Tal com diuen els vells flequers, “amb el nostre ofici no et faràs la barba d’or, però sempre tindràs quatre calerons a la butxaca”.

 

 

 Article publicat al número 24 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top