0 items
El meu compte

El Pagès

 

Antic, antic, però actual, actual. Imprescindible, de fet, l’ofici de pagès. Ells produeixen la majoria d’aliments que ens arriben a taula. Només per això, es mereixen la nostra admiració més absoluta.

 

Potser de tots els oficis que té en el seu haver la humanitat, aquest deu ser dels més antics de tots, si no el que més. Des que fa milers i encara més milers d’anys els homínids es fixessin en com la vida era cíclica, un cercle constant i inexorable, i les plantes tenien un cicle propi vital, que ha existit l’agricultura. Ja ho sabeu: a ella li devem la vida sedentària, els assentaments humans, les poblacions. No seríem on som si no fos per descobriments tan cabdals com la roda o el foc, però tampoc sense l’agricultura.
 

Per això, poc se li pot discutir a un ofici que ha existit tota la vida. A un ofici que ja hi era abans que els pares dels nostres pares, abans que s’engeguessin els capitalismes, les societats de masses, les tecnologies, els filòsofs a entendre el sentit de la vida. Els pagesos ja entenien el sentit de la vida abans que es plantegés com a tal: és una característica intrínseca de la seva feina. Per això és pràcticament indestriable la història de la Humanitat de la de l’agricultura. Els recursos fonamentals per a l’abastiment i nutrició de la població humana sempre han partit d’una base com la de l’agricultura, que, tot i no aportar productes potser més exquisits i exclusius com el peix o la carn, ha aportat sempre la base de la dieta: fruita i verdura. I això també és quelcom que, abans que comencéssim a preocupar-nos sobre què menjar, com menjar i què té menys calories i pocs sucres i greixos saturats, els pagesos ja ho tenien clar: poca carn, poc peix, i molta fruita i verdura. El que ve del camp és bo i això sempre ha estat indiscutible. I, tanmateix, ho seguirà sent en camps petits: ningú es refia d’un pagès de cent vaques, tal com resa la dita popular. Les agricultures intensives i extensives han aconseguit assolir un mínim de producció perquè la humanitat no passi gana... al Primer Món, almenys. El fet és que se substitueix la qualitat per la quantitat, i els aliments perden propietats saludables pel camí. Si cerquem la qualitat, refiem-nos sempre de les produccions a baixa escala! Que és, de fet, el que s’ha fet sempre durant els milers d’anys que ha existit l’agricultura. Les eines i estris han millorat al llarg dels segles, però la fanga i l’aixada no hi faltaran pas mai.

 

“Els pagesos ja entenien el sentit de la vida abans que es plantegés com a tal: és una característica intrínseca de la seva feina”

 

Perquè la pagesia ens aporta molt més que fruites, hortalisses i verdures
 

La pagesia ha estat un element clau de la societat occidental durant segles, inclosa la catalana. Per això és també inseparable la història dels països europeus sense el seu vocabulari, cultura popular, cultura herbolària, climatològica, medicinal... Tot ve lligat de la nostra relació amb la naturalesa, amb el planter, amb el terròs.

 

Reivindicant els mercats locals i el consum de proximitat
 

Malauradament, avui dia sembla que hom oblida que el camp és tan bàsic a la societat com les persones mateix. Fins fa una cinquantena d’anys, tothom, qui més qui menys, tenia un hort a casa, tenia un coneixement bàsic de les plantes, conreu, guariments, coneixements de la naturalesa. Als pagesos, ramaders i altres oficis relacionats amb la terra, avui dia no els plouen precisament les ajudes econòmiques, i no tots poden viure del seu producte en haver-se abaratit tant i tenir tants competidors arreu del món. A Catalunya, tenim maduixes pròpies al Maresme; tenim nous a la plana de Lleida i Girona; cítrics al voltant de l’Ebre; ceba, enciam, mongeta i tomàquet a la Catalunya Central (Osona, Bages, Vallesos...); les patates de muntanya (Vall de Camprodon); préssecs i les seves varietats (Alt Penedès); oliva i oli (Les Garrigues); bròquils, bledes, cols, i tot un reguitzell de productes hivernals (Osona, Cerdanya, Ripollès); l’omnipresent cereal en forma de blat, ordi, civada... Tenint aquesta enorme varietat de productes catalans, qui hauria d’anar-ne a buscar fora? Això sí que seria fer país! Cal anar a un supermercat a comprar productes etiquetats i industrialitzats que, sovint, no vénen d’algú a qui puguis tractar pel seu nom o que sigui d’un altre país? Sense més: es pot anar a mercat, com s’ha fet també des dels inicis de la Humanitat, a cercar els productes que els pagesos mateix ofereixen del seu hort. Més directe i més de qualitat, serà difícil de trobar.

 

“Si cerquem la qualitat, refiem-nos sempre de les produccions a baixa escala!”

 

Per no oblidar mai d’on venim
 

No estem sempre buscant el sentit de la vida –o almenys, ho fan els que tenen seny i ganes de pensar–, buscant una relació amb la natura que cada cop es perd més? Es posen de moda conceptes com l’slow life, que respon simplement a reprendre la principal qualitat de la vida: la pausa i la mesura. L’agricultura és sempre la relació directa amb la naturalesa, amb el coneixement profund, vast i immediat de la vida. Una vida que és sempre lenta, sense aturador, però que, com les plantes, acaba fructificant, desapareixent i tornant-hi a la següent primavera. L’agricultura, la pagesia, fa que no oblidem mai d’on venim.

 

“L’agricultura és sempre la relació directa amb la naturalesa, amb el coneixement profund, vast i immediat de la vida”

 

 Quines són les verdures i fruites de cada temporada?
 

A la primavera, pèsols, faves, carxofes, espàrrecs, mongeta tendra, enciam, albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets, raves, fonoll / Maduixes, nespres, cireres, albercocs, prunes, taronges, mandarines, nabius.
 

A l’estiu, mongeta tendra, cogombres, tomàquets, albergínies, carbassons, pebrots, pastanagues / Meló, síndria, cireres, albercocs, prunes, préssecs, nectarines, peres, pomes.
 

A la tardor, patates, cebes, carbasses, carbassons, moniatos, albergínies, pebrots, porros, pastanagues, remolatxa / Peres, pomes, codony, magranes, alvocats, pomelos, caquis, figues, raïm.
 

A l’hivern, alls, alls tendres, api, espàrrecs, bledes, carxofes, calçots, col, coliflor, bròquil, porros, naps, espinacs, pèsols, faves, xirivies, alvocats, fonoll / Taronges, mandarines, pomelos, llimones, kiwis, raïm.

 

Article publicat al número 39 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top