0 items
El meu compte

El part a casa - Una opció possible

 

Els parts a casa, amb assistència de les llevadores com a úniques professionals, s’han fet tota la vida. Els hospitals o centres mèdics privats només es sol·licitaven quan apareixia alguna complicació durant la gestació. Així que parir a casa no és quelcom nou ni innovador. No es tracta d’una moda, ni d’un acte d’inconsciència; es tracta d’un retorn a l’essència, a la naturalitat, on s’empodera la dona perquè confiï en ella, en el seu cos i en el seu bebè. 
 

Per molt estrany que sembli avui en dia, les dones podem parir. Estem dissenyades biològicament per fer-ho; només en casos molt concrets (repeteixo: només en casos molt concrets) no ens és possible donar a llum de manera natural.

 

Ni medicalització abusiva ni por
 

Per què un tant per cent molt alt de dones creuen que no poden parir soles? Existeixen un parell de factors clau que ho expliquen.
 

D’una banda, l’augment de medicalització durant la gestació. Totes les embarassades passen per un gran nombre de controls mèdics, que tenen com a objectiu buscar tota mena de patologies que poden complicar la gestació i el part. L’embarassada d’avui en dia se sotmet a més controls que un esportista d’elit. Se’n fa un abús que ens porta a una despesa econòmica inviable i al detriment de la qualitat de vida humana. Moltes dones que podrien tenir un part sense riscos, perquè estan sanes, acaben amb un part totalment medicalitzat que segueix protocols que s’allunyen de cada cas concret. En conseqüència, la dona deixa de ser la protagonista del seu part i passa a ser una “malalta” més a tractar.
 

La por és l’altre “enemic”. La societat ha creat una idea totalment irreal sobre el part, influenciada també pel cinema. Sembla que sigui quelcom dolorós, que no es pot suportar, i que és l’equip mèdic qui fa que tot surti perfecte i que la dona no pateixi. Buscar una assistència poc dolorosa i una “hora curta” ja és quelcom normal, però, si en lloc d’això desitgéssim a les gestants que gaudissin molt del seu part, l’imaginari col·lectiu al voltant d’aquest fet començaria a canviar. Trencar la por és important, perquè la manera de néixer marca per tota la vida.

 

“Parir a casa no és quelcom nou ni innovador. No es tracta d’una moda, ni d’un acte d’inconsciència; es tracta d’un retorn a l’essència, a la naturalitat” 

 

Dolor no és sinònim de patiment
 

El dolor del part és realment tan fort i insuportable? Si canviem la paraula “dolor” per “sensacions intenses”, també canviarà la nostra visió sobre el tema. El dolor duu amb ell una connotació negativa, i porta implícit el fet de poder-lo suportar, o no. Però les sensacions intenses que es viuen de manera natural en un part són suportables per totes les dones, perquè es tracta de quelcom natural que provoca el cos pel naixement d’un ésser humà. Si no les poguéssim suportar, la nostra espècie s’hauria extingit fa molts anys.
 

No és que ara siguem més dèbils, sinó que la por ha fet de les seves, i totes les facilitats que ens ofereixen de seguida com a opcions per no patir, també. El dolor no sempre és sinònim de patiment real; tan sols ho és quan el cos no està dissenyat de manera natural per patir-lo, com pot ser una gastroenteritis. No és el cas d’un part, en què pots comptar amb professionals al teu voltant que t’omplin de poder i energia.

 

En tres paraules: intimitat, llibertat i tranquil·litat
 

Les parelles que opten per parir a casa busquen, d’una banda, intimitat; o sigui, que se les respecti en un moment tan important. Busquen escollir el que realment volen i fer-ho com volen, però no només en el moment del part, sinó abans i després. Tot plegat sense sentir que estan fent perillar la vida de la mare ni la del nadó.
 

Llibertat és l’altre component; és a dir, saber en tot moment qui els acompanyarà i com procedirà el moment del part. És sentir-se acompanyat, sense intervencions (sempre que no siguin necessàries) ni pressions.
 

D’altra banda, la tranquil·litat també s’aprecia molt; la tranquil·litat de conèixer (d’haver escollit, de fet) les llevadores i els assistents que els acompanyaran en aquest camí tan íntim en què és important que tot flueixi amb naturalitat. Aquí, el factor sort no hi té cabuda.

 

“La societat ha creat una idea totalment irreal sobre el part, influenciada també pel cinema” 

 

Impediments reals a l’hora de parir a casa
 

Les llevadores que assisteixen parts a casa estan absolutament preparades per realitzar aquestes assistències, malgrat pugui semblar que no segueixen cap tipus de control. En cap cas és així. Ara bé, hi ha un seguit d’aspectes a tenir en compte.
 

D’entrada, a les parelles que decideixen parir a casa se’ls passen uns qüestionaris i es manté una entrevista amb elles per posar en comú les necessitats d’ambdues parts i saber si és el que realment desitgen.
 

Actualment, a diferència d’altres països, no es cobreix el cost d’un part a casa, per tant, la família ha d’assumir la totalitat d’aquest servei, que oscil·la entre els 1.800 i els 2.000 euros, fet que pot ser un impediment.
 

També, quan existeix alguna patologia, sigui un part prematur o qualsevol altre problema que pot no garantir un part sense risc, les llevadores aconsellen les famílies que assisteixin a un centre hospitalari. No es tracta de posar en risc la vida de ningú.
 

Sigui com sigui, se signa un contracte on s’especifica què cal fer en diferents situacions de risc i s’assegura un accés ràpid a un centre hospitalari sempre que s’esdevingui alguna complicació. Tot plegat no significa que les parelles que decideixen realitzar un part a casa no es puguin fer un doble control mitjançant la sanitat pública o privada.

 

El part a casa va més enllà del moment del part
 

Un part a casa no només implica l’assistència el dia del part, sinó també totes les visites a domicili que necessiti la parella gestant, on el temps s’atura, es fan controls no invasius i es parla sobre diferents temes relacionats amb la gestació i les inquietuds de la parella.
 

Es tracta d’una comunicació constant i propera amb les llevadores; per això sempre se n’assignen dues, per tenir la seguretat de comptar amb un suport real en qualsevol moment, un suport que, a més, és proporcionat per persones escollides que coneixen les parelles de primera mà i saben exactament el que volen. Ambdues estan de guàrdia des de la setmana 36 fins a la 42.
 

En alguns casos, es fa un ritual de panxa de guix per guardar un record de la gestació, on es celebra, amb tots els que assistiran al part, aquest moment imminent.

 

“Les llevadores que assisteixen parts a casa estan absolutament preparades per realitzar aquestes assistències, malgrat pugui semblar que no segueixen cap tipus de control” 

 

També es gaudeix de classes prepart (que també s’ofereixen de forma gratuïta als centres sanitaris), encarades a una manera diferent d’explicar tots els processos de la gestació, el part, el postpart i la criança.
 

El servei postpart potser és el més important, el gran oblidat de la medicina actual, malgrat ser en aquesta etapa quan les inquietuds i emocions que envaeixen la dona la poden superar i quan es creen la majoria de problemes que perduren a llarg termini. Es tracta del seguiment que fan les llevadores durant els primers mesos de vida del nadó i, sobretot, durant la quarantena.

 

Text: Marina Mas.

Foto: Lu Carreras.

Article publicat al número 39 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top