0 items
El meu compte

El temps és intercanviable

 

Els bancs de temps sorgeixen com una bona alternativa davant la crisi. Són una iniciativa comunitària basada en l’intercanvi de serveis de forma graulita que esdevenen una mena de xarxa d’ajuda mútua i funcionen a mode de cooperativa.

 

No són cap tipus de mobiliari antic, ni tampoc un lloc per passar-hi moltes hores. Els bancs de temps tenen un significat real molt més simple i, alhora, profund. Basats en la idea que tothom té quelcom per oferir i també la necessitat de demanar ajuda en algun moment de la vida, sorgeixen com una mena de cooperatives d’intercanvi de coneixements, habilitats i serveis. El seu funcionament és semblant al d’un banc comú però l’objecte que s’intercanvia és molt més sensible i humà: el temps i les pròpies capacitats. Aquí no hi ha monedes físiques que valguin, però el temps és or. Es tracta, en definitiva, d’aconseguir temps destinant el propi temps.

 

"Els bancs de temps estan basats en la idea que tothom té quelcom per oferir i també la necessitat de demanar ajuda en algun moment de la vida."

 

Tornem a les beceroles
 

Els bancs de temps no són cap novetat. Ja es coneixen antecedents d’aquests tipus d’intercanvis no monetaris organitzats al segle XIX, tot i que l’actual concepte l’hem rescatat de la dècada passada dels 80. Sorgí als Estats Units com una resposta a les retallades en els serveis de l’estat del benestar nord-americà en un moment de crisi econòmica. Ara, en l’actual context que ens emmarca, els bancs de temps tornen a ser útils i demandats. Representen una manera d’oferir el que s’anomena economia de base informal i no monetària com a solució als problemes d’economia de mercat que no valora els serveis abundants.

 

"Els bancs de temps són també una bona manera de reforçar les relacions humanes dins d’un barri, poble o ciutat."

 

Recuperant el concepte tradicional d’ajuda entre veïns
 

Els bancs de temps són també una bona manera de reforçar les relacions humanes dins d’un barri, poble o ciutat, perquè es basen, en definitiva, en l’intercanvi d’un temps que es dedica al servei de les persones, a l’ajuda mútua. A partir d’aquí sorgeixen amistats, i els ciutadans se senten més acompanyats, alhora que valorats per la tasca que desenvolupen.

Els intercanvis més comuns que es porten a terme fan referència a activitats socioculturals o relacionades amb la vida diària, però s’hi poden trobar ofertes de tot tipus, des de cosir la vora d’uns pantalons fins a fer classes d’informàtica, acompanyar una persona gran al metge, llegir poesia o aconsellar dones embarassades, entre moltíssimes altres opcions. Per això els bancs de temps són una clara evidència del valor de l’autonomia personal i de la convivència cooperativa. Un sistema com aquest, basat en el compromís i la confiança, demostra que, als pobles i a les ciutats, perduren valors comunitaris fortament arrelats. És una altra forma de solidaritat.

 

"Per formar part d’un banc de temps cal intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària."

 

Una borsa d’ofertes i demandes
 

Per formar part d’un banc de temps cal intercanviar necessitats per habilitats, sense ànim de lucre ni cap mediació monetària. Quan un usuari s’hi inscriu, ha d’omplir un formulari amb els serveis que ofereix, el temps que té disponible i allò que aspira a obtenir. Després, rep una llista amb les dades de la resta de socis perquè s’hi pugui posar en contacte quan ho necessiti, i un talonari de temps per efectuar pagaments. Així mateix, és titular d’un compte personal que registra el saldo de temps que té disponible. La unitat d’intercanvi és l’hora en tots els casos, i cada servei, coneixement o habilitat, independentment de si el donant és un principiant o un expert, té el mateix valor. Val a dir que tots aquests intercanvis no són bilaterals, sinó multilaterals. Per això hi ha creada una borsa de serveis carregada d’ofertes i demandes.

Algunes institucions o ajuntaments tenen posades en marxa aquests tipus de plataformes, però la majoria de bancs de temps es troben a la Xarxa. Existeixen un munt de propostes especialitzades que creen comunitats virtuals per intercanviar temps i coneixements.

 

 

Article publicat al número 21 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top