0 items
El meu compte

Elna i la Maternitat: un exercici de recuperació de la memòria

La Maternitat d’Elna acull l’exposició de fotos Un bressol d’humanitat enmig de l’inhumà, que relata la història que va viure Elisabeth Eidenbenz entre 1939 i 1944.

Situada al peu dels Pirineus Orientals i a tan sols quatre quilòmetres del mar, 20 quilòmetres més enllà de la frontera, la població d’Elna domina la plana del Rosselló (Catalunya Nord), de la qual n’és la ciutat més antiga, amb títol que la defineix com a tal des de l’Edat Mitjana. 26 segles d'existència ininterrompuda la conformen. Seu episcopal entre els segles VI i XVII, ha conservat testimonis d'aquesta llarga història i de les civilitzacions successives que hi ha anat desfilant: valuosos vestigis romans, una majestuosa catedral romànica del segle XI, un claustre romànic i gòtic dels segles XII i XIV, muralles medievals... i la Maternitat d’Elna.

L’origen de la població es remunta a la vila ibera anomenada Illiberi o Iliberi, i és al segle III quan rep el nom de Castrum Helenae en honor de la mare de l'emperador Constantí I, l’emperadriu Helena. D’aquí, va passar a anomenar-se Helna i, finalment, Elna, ciutat que també gaudeix d’una vida artística reconeguda. El museu Terrús, que pren el nom del pintor amic de Matisse, el Festival Elna Piano Fortíssimo, les Cites de l’Humanitari o el Festival de Cinema Magrib tan lluny tan a prop així ho demostren.
 

El racó dels racons: la Maternitat d’Elna i la figura d’Elisabeth Eidenbenz

En els darrers anys, el nom de la població d’Elna s’ha associat amb la maternitat que va existir entre 1939 i 1944 gràcies al coratge i la fortalesa d’Elisabeth Eidenbenz, una mestra suïssa i infermera voluntària que va salvar la vida de mares exiliades (i dels seus nadons) extretes dels camps de refugiats del sud de l’Albera. Des de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, però, la Maternitat va començar a recollir també mares jueves que escapaven de la persecució nazi.

Coneguda altrament amb el nom de “Maternitat Suïssa”, ja que era obra d’una organització humanitària no governamental d’aquell país, la Maternitat va esdevenir una illa de pau, amor i respecte enmig de l’horror, la pena i la tragèdia del moment.

Si bé en un principi es va instal·lar en un edifici de Brullà, aquest de seguida va quedar petit, i Elisabeth Eidenbenz va aconseguir ubicar la Maternitat en un palauet de tres pisos semiabandonat que hi havia a les afores d'Elna, a la carretera de Montescot (direcció Bages, Tuïr), a tan sols set quilòmetres del camp de refugiats d’Argelers. Era el castell de Bardou, construït l’any 1900, la restauració del qual va costar 30000 francs suïssos a l'associació.

La Maternitat d’Elna va acollir un miler de dones al llarg de la seva existència i el mateix nombre d’infants. Allà hi van néixer 597 nadons, uns 200 dels quals eren jueus. Aproximadament, s'atenien una mitjana de 20 parts mensuals en un moment en què la mortalitat de nadons als camps de refugiats francesos superava el 95%, perquè les dones embarassades donaven a llum sobre la sorra de la platja sense rebre cap mena de mesura higiènica ni cap atenció mèdica. El primer nen de la Maternitat va arribar al món el 7 de desembre de 1939.

 

La Maternitat d’Elna, entre 1939 i 1944, va acollir un miler de dones extretes dels camps de refugiats del sud de l’Albera i va donar la vida a 597 nadons.

 

La casa disposava de 50 llits distribuïts en blanques i lluminoses habitacions que aglutinaven entre quatre i vuit llits cadascuna, i que rebien el nom d’una ciutat o d’un país determinat, al gust de les dones acollides. Barcelona, Madrid, Bilbao, París, Suïssa, Polònia o el Marroc, per exemple, eren alguns dels noms escollits, aquest darrer pertanyent a la sala de naixements.

El complex va deixar de funcionar la Pasqua de l'any 1944, quan l’exèrcit alemany el va tancar durant l'ocupació de França. A partir d’aleshores, l'edifici va restar abandonat, fins que, als anys 90, François Charpentier, artesà vidrier, el va adquirir per establir-hi el seu taller de vitralls i, quan va descobrir la història de la Maternitat, la va fer ressorgir. Ara, i des de fa sis anys, és propietat de l’Ajuntament d’Elna, que té la intenció de rehabilitar l’edifici per convertir-lo en un centre de memòria. De fet, s’acaba de firmar un conveni pel qual la Maternitat quedarà integrada a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Elna és, així, el primer municipi de la Catalunya Nord que col·labora amb la Generalitat per recuperar i difondre la memòria democràtica.

 

La Maternitat d’Elna quedarà integrada a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica per recuperar i difondre la seva història.

 

En aquests moments, l’exposició de fotos Un bressol d’humanitat enmig de l’inhumà, que es distribueix al llarg de les sales de la Maternitat, relata la història que va viure Elisabeth Eidenbenz entre 1939 i 1944. Desapareguda a finals del mes de maig de 2011, aquesta llum enmig de la foscor va estar guardonada amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya l’any 2006, entre d’altres reconeixements.

 

Article publicat al número 17 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top