0 items
El meu compte

Caure, tornar-se a aixecar i aprendre'n. Els 10 manaments de les persones resilients

 

La mort d’una persona estimada, els problemes econòmics, la no consecució d’un somni que hem perseguit durant molt temps, una ruptura de parella o una malaltia són situacions que ens poden portar al límit, ja que superen les nostres capacitats i fan que ens qüestionem si tenim la força i la voluntat necessàries per tirar endavant. Les nostres opcions passen per deixar-nos vèncer i sentir que hem fracassat o sobreposar-nos i sortir-ne reforçats. Això darrer és, en part, la resiliència.

 

La resiliència és la capacitat de l’individu –o la seva aptitud– per afrontar amb èxit una situació desfavorable, de risc o d’estrès intens, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant circumstàncies adverses. Això implica reestructurar els recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies i de les necessitats de cadascú. I és que les persones resilients no només són capaces de sobreposar-se a les adversitats que els ha tocat viure, sinó que van més enllà i utilitzen aquestes situacions per créixer i desenvolupar al màxim el seu potencial.

 

Els resilients neixen o es fan?
 

La resiliència no és una qualitat innata, tot i que pot existir una tendència genètica que pot predisposar a tenir un bon caràcter. Per tant, tots podem desenvolupar la resiliència al llarg de la nostra vida. Hi ha persones que ho són perquè han tingut un model de resiliència a seguir en els seus pares o en algú proper, mentre que d’altres han trobat el camí per elles mateixes. És a dir, que les persones resilients no neixen; les persones resilients es fan. Són persones que han hagut de lluitar contra situacions adverses o han conegut diverses vegades el “fracàs” i no s’han donat per vençudes; persones que, en moments difícils, han donat el millor d’elles mateixes i han desenvolupat les habilitats necessàries per afrontar els reptes de la vida.

 

Les persones resilients no neixen; les persones resilients es fan”

 

Els 10 manaments de les persones resilients
 

Tots podem ser resilients, sí, però hem de tenir en compte alguns hàbits i creences que, malgrat que poden ser tan variats i flexibles com formes hi ha de viure la vida, tenen a veure amb els següents aspectes. Les persones resilients:
 

  1. Prenen mesures per millorar la seva autoestima. Reconeixen que les accions que fan avui canviaran la manera de percebre’s el dia de demà. Per això orienten part de les seves accions cap a la millora de l’autoestima i l’autoconfiança, i ho fan de forma més o menys conscient, per assegurar-se l’eficàcia d’aquestes mesures i ser constants en aquesta tasca.
  2. Se submergeixen en feines creatives. Aquesta és una de les formes de fer que tots els nostres pensaments s’enfoquin cap a la resolució d’un repte nou. La percepció d’estar creant quelcom original fa que aquest hàbit sigui altament estimulant, i la sensació d’haver acabat una peça de treball que és única al món és molt agradable.
  3. Mantenen una actitud estoica quan toca. Són capaces de detectar les situacions en les quals és pràcticament impossible fer que el context canviï a curt o mitjà termini. No es plantegen il·lusions vanes i els seus esforços per adaptar-se al que els succeeix se centren en gestionar la seva manera d’experimentar el que passa en aquesta nova situació.
  4. No deixen de buscar objectius. Acceptar situacions que, en principi, semblen molt dolentes no significa que, a partir d’aquell moment, tots els aspectes de la vida de la persona girin a l’entorn d’aquest context percebut com a negatiu. Les persones resilients saben treure profit a l’atenció selectiva; és a dir, no pensen tot el dia en les coses dolentes que els passen, sinó que se centren en els objectius que volen desenvolupar. Fixar-nos fites amb un significat personal és el que ens permet gestionar bé els nostres hàbits i prendre el comandament dels nostres actes.
  5. S’envolten de persones amb una actitud positiva. Assumeixen l’existència d’una font anxiògena que els pot causar tensió, però, lluny d’ignorar-la o de suprimir el seu record, simplement dirigeixen la seva atenció cap a una altra banda. Envoltar-se d’una comunitat receptiva i que doni suport als seus membres és una bona manera de facilitar la gestió de les emocions.
  6. També s’envolten de tot tipus de persones. Viure la vida amb normalitat implica no estar limitat per una bombolla d’amistats i coneguts que compleixin unes característiques determinades. Una persona amb un bon domini de les estratègies per afrontar situacions no tindrà problemes en interactuar, de tant en tant, amb tot tipus de persones.
  7. Fan, fan i fan. Mantenir una actitud activa ajuda a centrar-se i a arribar als objectius desitjats, i això repercuteix positivament sobre la seva pròpia autoestima i autoconfiança.
  8. Practiquen esport o algun tipus de meditació. L’esport serveix per relaxar-se i guanyar autoconfiança. La meditació facilita l’aparició de pensaments positius i redueix l’estrès. Aquests dos hàbits són rutines molt sòlides per al dia a dia.
  9. Utilitzen l’humor per empoderar-se. L’humor és clau; permet treure importància a les coses a canvi d’un somriure. Fer bromes (espontànies i gracioses) sobre quelcom relacionat amb els problemes personals és molt saludable, ja que s’aborda el tema obtenint una resposta emocional agradable i ens alleuja del pes de l’estrès.
  10. Reserven moments per pensar què poden fer a llarg termini. Enfrontar-se a les adversitats significa mirar més enllà de l’estrès o la tristor que pot experimentar-se de tant en tant. Planificar objectius a llarg termini ajuda a mantenir els pensaments fixes en les coses que poden ser canviades cap a millor. El fet de poder canviar materialment el context fa que sigui més fàcil plantar cara a les situacions negatives.

 

Acceptar situacions que, en principi, semblen molt dolentes no significa que, a partir d’aquell moment, tots els aspectes de la vida de la persona girin a l’entorn d’aquest context percebut com a negatiu”

 

Infants resilients
 

Si volem que els nostres fills afrontin les dificultats de la vida amb fortalesa, és important educar-los en la capacitat de ser resilients. Per aconseguir-ho, és fonamental el nostre exemple, no sobreprotegir-los i, sobretot, creure en ells. No es tracta d’evitar que caiguin, sinó d’ensenyar-los a aixecar-se; per això cal confiar les possibilitats que tenen de fer-ho, i en que poden fer-ho bé. Si volem que aprenguin a desenvolupar la resiliència, és important preguntar-los, quan tenen un contratemps, què en poden aprendre, de l’experiència en qüestió, o què poden extreure, de positiu, del què ha passat.

 

Article publicat al número 41 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top