0 items
El meu compte

Els guardians dels nostres boscos

 

Actualment, els agents forestals són funcionaris públics, pertanyents a l’administració especial, que vigilen i custodien la naturalesa forestal. Abans, però, aquesta feina no corresponia a ningú i corresponia a tothom a la vegada. La seva essència no ha deixat de ser sempre la mateixa: la que relaciona l’ésser humà amb el seu entorn natural.

 

Sempre hi ha hagut qui tenia cura dels boscos i les pastures. Des dels temps de l'antigor, aquesta feina no corresponia a ningú per la feredat de la naturalesa, la duresa de la vida a l'exterior i la màgia que encara se li atribuïa a un món desconegut. Els monstres i la mitologia campaven al seu aire per entre els boscos, planes, muntanyes i costes, segons les creences de al gent de l'època.
 

Conforme el temps avançava, algunes persones triaren estar en companyia dels boscos, més que ser a casa. Per bé que sempre hi havia hagut, posem per cas, pastors i altra gent l'ofici dels quals els feia sortir sovint per enmig de la naturalesa –caçadors, muntaners–, i ells eren qui, més o menys, tenien un cert control sobre com eren els boscos, també hi havia altres figures, com els ermitans, que hi convivien.

 

Sempre hi havia hagut pastors i altra gent l'ofici dels quals els feia sortir sovint per enmig de la naturalesa, i ells eren qui, més o menys, tenien un cert control sobre com eren els boscos"

 

El bosc no és de ningú i és de tothom; per aquest motiu, els pobles o cases de pagès de cada zona estaven avesats al seu territori natural i en tenien cura: els ramats pasturaven per entre el fullam dels boscos, netejant-lo i així evitant un sotabosc massa poblat, perillós d'incendiar-se a l'estiu; els pagesos estassaven zones senceres de bosc per netejar-ne el pas, o bé talaven uns quants arbres per bastir un camp on sembrar-hi la collita. Qui més, qui menys, coneixia el seu entorn i era l'encarregat, potser inconscientment, sense dir-ho, de vigilar-lo. El mateix passava a les engires dels pobles. Un o altre veí sempre hi passava i hi tenia un ull a sobre. Qualsevol cosa fora de lloc en el bosc sempre era vista ben aviat.
 

El pas dels segles no va fer variar massa la situació. Els boscos sí que van perdre espai, i la Humanitat en guanyà, pam a pam, en forma de nous assentaments, localitats, espais on viure, camps, en detriment de la naturalesa salvatge del forest. Però l'essència era la mateixa: la gent seguia vivint al camp i del camp, en un entorn rural (fa mil·lennis que som pagesos!). Les viles seguien sent menudes i els boscos seguien "supervisats" per la població mateix.

 

Amb l'entrada de la Revolució Industrial i el progressiu despoblament dels pobles, els boscos també patiren aquest abandó"

 

La creació d’un ofici rere el despoblament de les zones rurals
 

Amb l'entrada de la Revolució Industrial i el progressiu despoblament dels pobles, els boscos també patiren aquest abandó. En perdre's gran part dels principals vigilants de la naturalesa, les persones dels pobles, s'hagué de crear una figura per cobrir aquesta funció: la del guarda forestal.
 

Amb el pas dels últims segles fins ara, la professió s'ha anat especialitzant. S'han creat nous equipaments, nous estris i noves maneres de vigilar el bosc, però els guardaboscos segueixen sortint a envoltar-se de forest, a comprovar que tot a la natura roman normal. Curt i ras: l'ofici ha variat molt al llarg dels segles, però mai no en canviarà l'essència: l'home a la natura.

 

 Article publicat al número 41 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top