0 items
El meu compte

Els pilots: Un ofici a les alçades

 

Des que hi ha Cel i Terra –i l'ésser humà ha estat confinat a aquesta última–, que hom ha volgut poder dominar els cels. Ja han estat, de tota la vida, fruit de llegendes i d'intents de tota mena de copiar, d'alguna manera o altra, el vol dels ocells, tan menuts, lleugers i poca cosa..., però que saben envolar-se, a diferència de les persones, que només ho fem quan somiegem.

 

Leonardo Da Vinci també hi era, en aquestes

D'entrada, els nostres déus –i potser tots– sempre han viscut al cel, o en un puig proper al cel. El concepte "elevat" és alt, és superior i és més enllà del nostre abast, simples humans. Es tracta d’un determinisme molt lligat al cel. Ícar i Dèdal ja intentaven igualar-los, segons la llegenda i la mitologia. I no han mancat mai idees per intentar assolir aquesta porció de divinitat, d'inusitada i incommensurable energia que és saber-se per sobre dels altres, a nivell físic, és clar.

Leonardo Da Vinci també hi era, en aquestes: va estudiar de totes les maneres possibles el vol dels ocells, amb la fascinació que li provocava poder trobar la fórmula per crear un aparell volador. Hauria estat, sens dubte, el cim i la cirereta del pastís de la seva magnífica obra! D’entre els múltiples esbossos que va deixar, hi havia un primitiu helicòpter, un ala delta de bambú (que es va construir fa poc, i va funcionar!­) i, fins i tot, un primerenc paracaigudes.

 

“Leonardo Da Vinci va estudiar de totes les maneres possibles el vol dels ocells, amb la fascinació que li provocava poder trobar la fórmula per crear un aparell volador.”

 

Els globus aerostàtics, també

Els primers globus aerostàtics no aparegueren fins als segles XVIII i XIX, convertint-se en els primers vols més o menys controlables. No va ser, però, fins que arribaren els dirigibles, a principis del segle XX, que els artefactes voladors foren plenament controlats. Però aquests dirigibles i la seva poca capacitat d'enfrontar-se a la climatologia adversa no van poder competir amb la incipient aviació, que fou determinant en el segle passat. Això sí: el fet que fossin tan imponents i les seves dimensions sempre colossals els van fer mereixedors d’un reputat respecte.

 

Els germans Wright

En l’aviació, tot va començar (segons la Història) amb els germans Wright. Després de diversos intents i molts vols gallinacis, es pot determinar que la seva primera envolada va ser el 1903, amb el ja mític Wright Flyer, el primer avió –o més aviat, avioneta– amb motor. D’aquí, a percebre el segle XX com un dels que ha fet accelerar més el món: al cap de pocs anys, l’aviació va jugar un paper completament decisiu en les Guerres Mundials i encara s’empra per a fins bèl·lics.

També la ràpida i veloç millora dels aparells aeris ha pogut reduir increïblement distàncies abans insalvables, o que es feien a cop de vaixell o carro i amb molta paciència. Avions de guerra, de passatges, de mercaderies... Tots ells han conformat un mitjà de transport eficaç, ràpid i que ha convertit en nicieses unes distàncies que abans eren inabastables per a l'ésser humà.

 

“Els primers globus aerostàtics no aparegueren fins als segles XVIII i XIX, convertint-se en els primers vols més o menys controlables.”

Pilots de somnis

I, qui hi ha, al capdavant d’aquests avions que ens permeten aquell pensament íntim, gairebé tabú, prohibit, que és el de sentir-nos volant? Qui condueix un dels més grans i especials avenços de la Humanitat? Malgrat ser un ofici recent, el de pilot és un dels més importants en l'actualitat. És un dels oficis amb més difícil accés, a nivell teòric, tècnic i psicològic, i per això també és dels més ben pagats: no en va, sobre llurs espatlles recau la seguretat de vols, mercaderies i persones. Ells responen, amb sobrietat, calma i lucidesa, a aquella antiga, antiquíssima, necessitat de l'ésser humà de sentir-se un ocell per uns instants. És la manera de ser prop dels déus i, alhora, de distanciar-nos-en en descobrir que, com a Humanitat, hem estat capaços d'arribar-hi.

 

“Malgrat ser un ofici recent, el de pilot és un dels més importants en l'actualitat. És un dels oficis amb més difícil accés, a nivell teòric, tècnic i psicològic, i per això també és dels més ben pagats.”

 

Ser (com) Deus

Els pilots són els que guien aquests "carros dels Déus". L’enteniment ens obliga a mirar-los amb una ineludible admiració, perquè són els que es troben més a prop del Cel que ningú. Però, els que no ho som també sentim aquella menuda, petita, sensació de poder quan volem per primer cop. En avió o en helicòpter, tant se val. I les millors, les que porten adrenalina: un ala delta, un paracaigudes, un túnel del vent... El sentiment d’estar nus, despullats de tota sensació, emoció, experimentació que no sigui el buit sobtat de l’estómac i el món completament capbussat, diferent, etern. Aquella sensació de no ser res i de ser-ho tot alhora. De ser (com) Déus.

 

Article publicat al número 43 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top