0 items
El meu compte

Els pous de glaç: Les neveres de tota la vida

Vet aquí els pous de glaç, les neveres de tota la vida però integrades (gairebé amagades) en l’entorn natural. Constituïren una de les indústries més importants de Catalunya i feren realitat la possibilitat de disposar de gel fins i tot a les ciutats. Avui, la gran majoria romanen oblidats al llarg de la nostra geografia, però alguns es poden visitar.

Aquesta no és nova, sinó que ve de segles. L'ús de les neus, del glaç i del fred amb finalitats curatives o ocioses sempre ha existit, fins i tot en època dels romans. També s'hi afegeix que abans refrescava més que no pas ara, i que trobar neu era més fàcil que avui dia. Encara repartits pertot de la geografia catalana (i peninsular, i a les Balears), existeix tot un entramat de racons, les neveres de l'antigor, de tota la vida, que van caure en desús a mitjan segle XX per motius obvis: l'arribada de les neveres elèctriques.

Sempre arrecerats a les vessants de les muntanyes, a les obagues dels rius, coberts i a l'ombra, o simplement a molta alçada però relativament a prop de les poblacions, els pous de glaç han existit des de fa segles per poder tenir i mantenir un romanent de glaç per a la societat de l'època que n'hagués de menester. Per a tractaments mèdics, sempre han anat bé el fred i el gel. No hem emprat desenes de vegades glaçons (o algun producte congelat o molt fred) per salvar durant una estona un mal de queixal, unes febres, un dolor muscular o un cop mal posat del qual n'acaba sortint un blau? Doncs aquesta, abans de tenir nevera elèctrica, era d'allò més difícil d'aconseguir. Els pous de glaç servien per a aplicació mèdica i també per a regust dels més adinerats. Els gelats i dolços amb glaç també s'han vist de segles entre la flor i nata de les societats europees, des de l'època de les primeres civilitzacions indoeuropees. I encara n'hi ha una última, i potser la més important: per conservar els aliments frescos i en bon estat durant més temps, una funció primordial en una societat que sempre s'ha degut al camp i a la climatologia per passar gana o no, per tenir un racó de menjar guardat per quan anessin mal dades.

Tot i existir des de fa mil·lennis, els pous de glaç van viure el seu apogeu propi entre els segles XVI (època en què es va produir una forta davallada de les temperatures arreu) i al fins al segle XX , quan van desaparèixer per la competència indiscutible de les neveres i les fàbriques de gel.

 

“Encara repartits pertot de la geografia catalana (i peninsular, i a les Balears), existeix tot un entramat de racons, les neveres de l'antigor, de tota la vida, que van caure en desús a mitjan segle XX per motius obvis: l'arribada de les neveres elèctriques”

 

Com funcionaven?

Fet i garbellat, els pous de glaç no eren més que un petit edifici, habitualment de base circular –com una carbonera, però amb parets verticals–, sovint amb un sostre tapat, i que servia per emmagatzemar i produir gel. Gairebé sempre tenia una gran part (o tota la seva superfície) sota terra, on la frescor sempre s'ha pogut mantenir més.

Evidentment, les tasques no es duien a terme a l'hivern, sinó quan arribava l'exuberant primavera, que es fonien les neus i calia cedir el pas a la calor. Aleshores era quan els nevaters (els encarregats de fer un ofici de la seva tasca de conservació) arreplegaven la neu que encara romania per la zona i l'emmagatzemaven al pou. La premsaven tant com podien per poder-ne fer glaç pur i dur (literalment), de manera que es conservés durant més temps i en un ambient fresc. Això encara es fa! A les pistes d'esquí, quan la neu és massa tova de les primeres nevades, es compacta i trepitja fins que queda prou base per lliscar-hi amb els esquís. Aquesta ja estava inventada d'abans! En acabat de premsar-la, la tapaven amb capes de palla, terra, branques..., perquè es conservés millor. Un cop desat el gel, quan es necessitava en èpoques caloroses, es transportava de nit (perquè no es fongués) i era aleshores quan es venia o s'emprava.

 

“Els nevaters arreplegaven la neu que encara romania per la zona i l'emmagatzemaven al pou”

 

Els pous de glaç, ara

El seu desús n'ha provocat l'abandó, i molts dels antics pous abans plens de vida ara romanen embardissats, enrunats o fins i tot desapareguts. D’aquests, només se’n recorda la toponímia: el carrer Pou de Glaç, d'Olot; un racó de la ribera de l'Arçamala, a Sant Joan de les Abadesses, també coneguda com a "pou de glaç", però ja inidentificable; muntanyes i puigs que reben un nom relacionat, com el Turó de la Nevera o el Serrat dels Pous...

Encara, però, romanen alguns exemples de pous de glaç molt ben conservats que es poden descobrir mitjançant visites guiades o amb informació turística addicional: el pou de glaç d'Oliana, a l’Alt Urgell, és un bon exemple, gran i destacat, de pou de glaç, i que es troba ben bé al costat del poble; o el pou de glaç de l’Avencó, a Tagamanent. També es pot trobar una clara mostra amb el pou de glaç de Buscatell, a Maçanet de la Selva, potser l'únic de la seva comarca.

 


On se’n poden veure?

De pous de glaç, n'hi ha pertot. També variant en funció de la zona, poden rebre un nom o un altre. Hi ha neveres, pous de glaç, cases de la neu, poues o caves (us sona, aquesta última denominació?). En trobem repartits arreu de la geografia catalana, valenciana i mallorquina. La Serra de Tramuntana en té a les zones de més alçada, el massís muntanyós del centre del País Valencià n'està farcit.¡, i, a Catalunya, qui més, qui menys, cada comarca té alguns referents. A Pardines, a l'alta muntanya ripollesa, n'hi ha un d'estassat prop de l'estany de Can Roca; a alguns meandres dels rius, arrecerats, se’n poden trobar exemples; el Moianès és també terra de pous de glaç; o fins i tot s’amaguen en llocs insospitats, com a Les Escaules, no massa enllà del nivell del mar.


 

Encara romanen alguns exemples de pous de glaç molt ben conservats que es poden descobrir mitjançant visites guiades o amb informació turística addicional

 

 

Article publicat al número 44 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top