0 items
El meu compte

Estèvia, el sucre natural

 

L’estèvia no és l’edulcorant del futur, no. És l’edulcorant del present.

 

L’estèvia és una planta que fa relativament poc temps que s’ha començat a conèixer a la nostra zona. El seu nom complet és stevia rebaudiana bertoni, i es tracta d’un tipus de planta de la família stevia que inclou prop de 200 herbàcies i arbustos.

Provinent originalment de les terres altes d’Amambay, al Paraguai, avui es cultiva també a altres zones subtropicals i tropicals del món.

L’estèvia té petites flors blanques i fulles piloses. Aquestes darreres es mengen fresques, o bé s'utilitzen per endolcir menges i begudes, perquè, certament, tenen un intens sabor dolç. És per això que també es coneix amb el nom d’herba dolça. Podríem dir que es tracta d’un tipus d’edulcorant, amb l’avantatge que és natural, ja que prové d’una planta, al contrari del que succeeix amb la majoria d’edulcorants que existeixen, que són d’origen industrial. En són un exemple l’aspartam, el maltitol o el xilitol, entre d’altres.

 

"El poder edulcorant de l’estèvia és d’entre 200 i 400 vegades superior al del sucre."

 

Sense calories i sense càries

Un dels principals avantatges de l’estèvia és que no aporta calories, per la qual cosa és ideal per a totes aquelles persones que fan dieta, que volen controlar la ingesta de calories diàries o, simplement, que defugen d’ingerir “calories buides”. A més, aquesta planta no té efectes cariogènics, el que significa que no produeix càries.

 

Dolça, dolça

El poder edulcorant de l’estèvia és d’entre 200 i 400 vegades superior al del sucre, de manera que hem de ser molt curosos a l’hora d’utilitzar-la en l’elaboració de plats. S’ha de posar en molt poca quantitat. Si en posem massa, pot tenir un regust de regalèssia que, per a algunes persones, pot arribar a ser desagradable.

 

"Els glicòsids dolços que conté no es destrueixen a temperatures de cocció inferiors a 200 ºC." 

 

Una planta, moltes formes i més usos

L’estèvia es pot trobar en planta viva, en planta seca, en gotes o en sobrets individuals, entre d’altres formats, tots ells adequats per a determinats usos.

La infusió amb fulles d’estèvia, per exemple, és molt recomanada per a persones que pateixen diabetis del tipus 2, i també pot millorar la diabetis del tipus 1, perquè actua estimulant l’activitat del pàncrees. També regula la hipertensió arterial i és capaç de treure l’ansietat pel menjar gràcies al gust dolç que aporta. Ara bé, perquè pugui actuar en aquest sentit, s’ha de prendre de manera regular i sota el control d’un professional.

Una altra opció és utilitzar les fulles d’estèvia simplement per aportar dolçor a les infusions, o mastegar les fulles fresques de la planta per calmar l’ansietat pel dolç. I també pot servir per endolcir els pastissos i les melmelades casolanes, els gelats, els refrescos (de suc de llimona, per exemple) o els iogurts.

A més, l’estèvia és perfectament adequada per coure al forn, ja que, a diferència del que passa amb molts altres edulcorants, els glicòsids dolços que conté aquesta planta no es destrueixen a temperatures de cocció inferiors a 200 ºC.

 

Article publicat al número 15 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top