0 items
El meu compte

Fred, fred…

 

Els gelats vénen de lluny; de la neu, les fruites i la mel. Avui, el producte que elaboren els gelaters ha trencat motlles. Cada estiu apareixen nous sabors i nous formats gràcies als quals s’han convertit en molt més que unes postres.

 

Com tants altres invents que avui dia considerem d’allò més quotidians, el gelat prové de l’antiga Xina, ara ja fa uns quants milers d’anys. Es barrejava la neu de les muntanyes amb mel o fruites, i també es feia una pasta de llet amb arròs per solidificar gràcies a la neu. Fins i tot es diu que al segle XIII abans de Crist ja hi havia venedors ambulants d’aquestes preuades postres.
 

Uns quants segles més endavant, en època de l’Imperi Persa, entre la noblesa eren molt esteses i apreciades les mescles de sucs de fruita i neu: els sharbets, o sigui, els sorbets dels nostres dies.

 

El gelat prové de l’antiga Xina. Es barrejava la neu de les muntanyes amb mel o fruites”

 

A Orient Mitjà, les postres congelades resultaven molt costoses de fabricar, principalment per la manca de congeladors o maquinària que pogués generar fred. Es construïen unes estructures conegudes com a yakhchal, que conservaven la fredor del gel o la neu enterrada sota terra a uns quants metres de profunditat. Per aquesta raó, es tractava d’un plaer només a l’abast dels paladars més nobles i adinerats de les societats antigues.
 

A Europa, Marco Polo va introduir la fórmula del gelat des de Xina a la Itàlia del segle XIV. No va ser fins al cap de dos-cents anys, al segle XVI, que el gelat es va començar a estendre gràcies a Caterina de Mèdici, reina consort de França, que va endur-se amb ella un grapat de xefs italians que coneixien bé la recepta del gelat. Tot i així, seguia essent un producte costós i difícil d’aconseguir, reservat per a la noblesa.

 

“El gelat va començar a ser accessible a tothom cap a mitjan segle XIX a Anglaterra”

 

El gelat va començar a ser accessible a tothom cap a mitjan segle XIX a Anglaterra. Des d’aleshores, noves tecnologies i noves receptes i formats han aparegut per ampliar vastament la varietat d’aquestes postres que, a hores d’ara, també esdevenen entrants o formen part de plats principals. A grans trets, els gelats que coneixem estan fabricats amb llet o crema batuda, congelada, endolcida i concentrada. De fet, la veu anglesa per al gelat, ice cream, vol dir literalment “crema de gel”.

 

La gelateria d’avui trenca motlles
 

Gelats amb cucurutxo, barres de gelat amb galetes, polos... Avui en dia, la varietat, tant en la forma com en el fons, és immensa. Gelats industrials i gelats artesans i orgànics cohabiten, i l’oferta de sabors és inabastable; van molt més enllà de les clàssiques notes dolces de vainilla i xocolata. Al marge de si són receptes més o menys afortunades, n’hem trobat fins i tot de xoriç, de carn de cavall, d’all, de peix o d’espaguetis.

 

“Hi ha gelats amb el rostre de la Marilyn Monroe, i d’altres elaborats amb llet materna o aigua beneïda. Fins i tot de pa amb tomàquet i anxova”

 

La geladeria londinenca Icecreamists va impressionar tothom amb els seus gelats de llet materna i d’aigua beneïda. La marca russa Stoyn ice-cream ha glaçat rostres com els de Marilyn Monroe o Che Guevara per convertir-los en gelats de pal. I, si hem de parlar de casa nostra, no podem deixar d’anomenar les creacions de la gelateria Zucchero, que, a banda de ser totalment naturals i artesanes, ens brinden una paleta de sabors immillorable que mai deixa d’ampliar-se. L’any 2011 el món els va mirar quan es van inventar el gelat de pa amb tomàquet i anxova (com a bons ambaixadors que són de l’Escala), però en tenen prop d’un centenar, a quin més sorprenent: de Donuts, de violeta, de regalèssia, de pastanaga d’Albons, de Mojito... Tots elaborats amb els millors ingredients i sense perdre de vista que siguin gelats equilibrats i lleugers.
 

El producte que ens han ofert els gelaters al llarg de la història, per tant, s’ha anat fent cada cop més sofisticat i sorprenent. Queda per veure quines novetats ens depara el futur en el sí d’una antiga professió que ha sabut reinventar-se com cap altra a partir d’una mateixa base. Segurament per això, els gelats són avui molt més que unes postres.

 

 Article publicat al número 30 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top