0 items
El meu compte

Geocachers, els actuals exploradors

 

El seu nom sona estrany, però el geocaching es va crear l’octubre de l’any 2000 a Nova York. Ara s’ha posat de moda a casa nostra. És una modalitat esportiva que consisteix a anar a la recerca d’un tresor amagat mitjançant l’ajuda d’un aparell GPS i que cada cop rep més adeptes.

 

Quan érem petits, tots havíem jugat a buscar tresors amagats. Somniàvem que algun pirata dolent o alguna àvia milionària havien enterrat, prop de casa nostra, el tresor més gran mai imaginat. Fèiem forats a terra, buscàvem per les grutes i ens enfilàvem al capdamunt dels arbres amb l’esperança de trobar quelcom sorprenent. Ara ens hem fet grans, sí, però, gràcies al geocaching –també anomenat “recerca del tresor”–, podem tornar a fer reviure aquelles emocions infantils ja oblidades: els nervis, la imaginació i la sorpresa afloren un altre cop a la superfície, on, gràcies a les noves tecnologies, és possible iniciar-se en aquest nou esport.

Tot comença quan, l’any 2000, David Ulmer, un gran aficionat als aparells GPS, decideix que el fet que el govern nord-americà hagi eliminat la disponibilitat selectiva dels GPS –que servia per convertir en menys precisa la senyal dels satèl·lits per a tots els usuaris particulars– era un motiu de celebració. Precisament per celebrar-ho de manera original, va amagar un tresor pels voltants de Portland i va enviar les coordenades exactes de la seva ubicació als membres del seu grup. Sorpresa!: en només tres dies, el tresor havia estat visitat dues vegades, i tot quedava registrat en un llibre de visites.

 

Els geocaches, els tresors del segle XXI

Els tresors ara es diuen geocaches o caches, i acostumen a ser contenidors impermeables (com una carmanyola, un envàs de pastilles buit, un rodet de fotos o un pot de plàstic) que guarden un petit tresor i un registre que serveix per què els diferents “caçadors” o geocachers hi anotin la data en què l’han trobat. Això sí: el tresor ha de ser de poc valor, perquè el que realment importa és haver-lo trobat. Aquest és el joc, un joc que va començar com un entreteniment tecnològic i s’ha acabat convertint en una pràctica de multituds arreu del món. Es calcula que, actualment, existeixen prop d’un milió de caches actius.

 

Iniciar la recerca ...i no parar

Per poder iniciar una recerca, cal donar-se d’alta en alguna de les moltes pàgines que existeixen sobre geocaching, i, un cop se n’és membre, es reben les coordenades del primer tresor que se pot cercar. Per seguir el joc és important que, un cop s’hagi trobat, es publiqui la informació corresponent a Internet per tal de poder fer el seguiment dels diferents membres del grup. I el millor de tot és que cada geocacher també pot “amagar” un tresor a la seva zona.

Amb el geocaching ha sorgit una activitat que permet participar d’una experiència diferent de forma dual, que permet que el geocacher formi part d’un tot i, especialment, que posa en safata la possibilitat de gaudir de la natura, de viatjar i d’experimentar el plaer de descobrir. Qui s’apunta a retornar a la infantesa?

 

Article publicat al número 20 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top