0 items
El meu compte

Gik: Quan la rebel·lia creadora es vesteix de vi blau

Intenta oblidar tot el que saps sobre vi. Intenta desaprendre les 60 denominacions d’origen de vi que hi ha a Espanya, les normes de servei i tot el que va dir aquell sommelier en un curs de tast a què et van convidar. Oblida les tradicions i oblida que parlem del líquid que representa la sang de Crist en l’Eucaristia. Ara obre els ulls: què veus? Una beguda blava, dolça i amb 11’5 graus d'alcohol. Això és GIK. Ho vols provar?

Un vi sense precedents

Dos anys d'investigació i l’ajuda de dos organismes de tecnologia alimentària. Això és el que ha calgut a un equip de cinc joves espanyols per crear i comercialitzar el primer vi blau del món: Gik.

Blau? Sí, sí, ho heu llegit bé: blau, un color que la psicologia associa a la innovació, la fluïdesa i l’infinit, i que, en aquest cas, s’ha aconseguit mitjançant processos tecnològics de pigmentació del raïm que han estat desenvolupats per l’equip de R+D de GIK en col·laboració amb la Facultat d’Enginyeria de la UPV-EHU i empreses del sector de la tecnologia agroalimentària.

Però el color no és l’únic element que ha estat alterat en aquest vi; el seu sabor i la seva aroma també el situen al marge del que està establert. Gràcies a un flexible procés d’elaboració, Gik utilitza diferents tipus de raïm procedents de diferents cellers de tot Espanya; d’aquí que no tingui denominació d’origen, però sí una garantia de qualitat. De fet, els seus procediments estan regulats per l’European Food Safety Authority i han rebut l’aprovació de les institucions que avaluen de manera contínua la seguretat i les condicions d’ús. La seva dolçor, aconseguida sense sucres afegits, i la seva suavitat el fan apte per a qualsevol paladar, perquè no ha estat pensat per als tastadors experts ni els entesos del sector, sinó perquè persones normals i corrents –com tu, com jo– el gaudeixin en el moment, el lloc i la situació que els vingui de gust.

La categoria legal espanyola més propera a GIK és la de beguda aromatitzada basada en vi. En el marc de la Unió Europea, en canvi, GIK entra dins de la categoria de begudes alcohòliques de menys de 15 graus. A qui l’hi importa? Un vi trencador, sense regles, descarat, un vi que no és d’enlloc perquè és de tot arreu, un vi totalment desvinculat del món del vi. Atractiu, oi?

 

 

“Un vi trencador, sense regles, descarat, un vi que no és d’enlloc perquè és de tot arreu, un vi totalment desvinculat del món del vi. Atractiu, oi?”

 

Som Gik i canviarem el món #GikLive

"No és un vi blau, sinó la representació del que més ens mou: la rebel·lia creadora". Aquest és el concepte que, amagat darrere la marca comercial, explica l’existència del producte, i és que un dels principals propòsits dels seus creadors és animar i ajudar les persones perquè creïn i innovin en qualsevol disciplina que susciti el seu interès (música, art, moda...).

L'empresa està formada per un equip de cinc joves d’entre vint i trenta anys sense cap tipus de tradició vinícola o relació amb el sector. No són empresaris, ni tampoc emprenedors; són dissenyadors, informàtics o químics, creadors, artistes o músics, i treballen sense jerarquia, de forma horitzontal. Per no tenir, no tenen ni experiència prèvia, ni oficina ni horaris fixos, però és que tampoc els volen: estan localitzables les 24 hores del dia als seus mòbils, internet i les seves bústies de correu electrònic, eines que han convertit en el seu espai de treball real. Però hi ha una cosa que sí que tenen: ganes de canviar el món.

Per a tots els que us hagueu quedat amb la boca encuriosida, Gik pot comprar-se a través de la seva pàgina web (http://www.gik.blue) en quatre formats diferents: una, dues, sis o dotze ampolles (el preu per unitat varia en funció de la quantitat triada). A més, compten amb un apartat exclusiu per a negocis, anomenat Business Zone, en què els professionals poden registrar-se per aconseguir preus especials, material promocional i informació.

Blau? Sense sucres afegits? Sense experiència prèvia? Sense oficina? Per què? I per què no?

 

Article publicat al número 36 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top