0 items
El meu compte

I de propina...

 

La crisi i l’increment de l’IVA han fet mal a les propines. Ara se’n donen menys i de menys quantitat, però resisteixen heroicament, perquè són fruit d’una tradició. Al nostre país, donar-ne és una qüestió d’elecció personal que també requereix saber d’etiqueta.

 

Als Estats Units, a Alemanya, al Regne Unit o a Mèxic, la propina no és obligatòria, però és esperada pels treballadors, i moralment acceptada per gairebé tota la societat. En canvi, a Japó, a la Xina i a altres països de la zona d’Àsia Oriental, no està ben vista. Tant és així que el més probable és que es retorni si el client n’ofereix. A cada país existeixen uns costums diferents relacionats amb aquesta qüestió, i és important conèixer-los bé per no ficar la pota.

 

Una elecció, no una obligació
 

A casa nostra, deixar propina és una norma no escrita, un costum. La solem deixar al cambrer del restaurant on mengem, al grum de l’hotel on ens allotgem o al repartidor que ens porta la pizza a domicili, per exemple. Però cal tenir clar que la nostra societat entén la propina com una mostra d’agraïment cap al servei i el bon tracte que ens han ofert. No és per pagar allò que es rep, sinó la forma com es fa allò que es rep. Per tant, no esdevé, de cap manera, una obligació moral haver-la de donar, sinó que és una elecció nostra com a clients.
 

Donar propina tampoc rebaixa, sota cap concepte, ni a qui la dóna ni a qui la rep, a menys que es doni una quantitat realment minsa que pugui ofendre, o que el gest es faci de manera ostentosa i amb ànim d’exhibicionisme. Donar una propina, per tant, no és fer caritat, sinó una petita mostra d’agraïment i de cortesia.

 

“Al nostre país, deixar propina és una norma no escrita, un costum, però no una obligació moral”  

 

La propina no és el sou
 

Els cambrers barcelonins dels anys trenta reivindicaven: “No volem propines; volem salaris!”. I és que, si bé, normalment, les propines no estan contemplades en el sou dels treballadors, alguns empresaris (encara avui) ho utilitzen com a excusa per reduir els salaris. En principi, però, el sobresou que es percep gràcies a les propines no està regulat, i és cosa dels treballadors mateix organitzar-lo entre ells o en solitari. Si els propietaris del negoci volguessin saber res de les propines, les haurien de declarar.
 

També és cert, però, que en alguns locals, els seus treballadors obtenen gran part del sou en base a les propines que reben; per tant, per a ells, no només representen un sobresou, sinó un gest d’atenció cap a la seva persona.

 

“La propina no és per pagar allò que es rep, sinó la forma com es fa allò que es rep” 

 

En efectiu o amb targeta
 

Una propina sempre s’entrega en diners o bitllets, però no s’ha de donar amb multitud de xavalla o monedes petites de poc valor. Si no es disposa d’efectiu i es vol pagar amb targeta, es pot demanar voluntàriament que s’afegeixi l’import de la propina que es vol donar al cobrament. Això sí: sempre és bo donar la propina amb un somriure i un “Gràcies!” que demostri molt bé que el servei ha estat satisfactori.
 

Si s’opta per la propina, als restaurants, per exemple, és recomanable deixar entre un 10 i un 15% de propina sobre el cost de l’àpat. A molts taxis, un 10% del total del servei també és considerat adequat. En qualsevol cas, és millor optar per les propines abans que per altres tipus de regals materials o creatius, que poden causar confusions i malentesos.

 

“Una propina sempre s’entrega en diners o bitllets, però no s’ha de donar amb multitud de xavalla o monedes petites de poc valor. També es pot pagar amb targeta”

 


 Il·lustració: Alberto Malaccorto

Article publicat al número 30 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top