0 items
El meu compte

Josep Maria Planes: un dels millors periodistes de Catalunya

Llegir l’obra del periodista Josep Maria Planes (Manresa, 1907 – Barcelona, 1936) constitueix un immens plaer: que escrivís de tot i tan bé la fa especialment atractiva.

Les seves cròniques esportives sobre La Volta Ciclista, per exemple, són un model de periodisme que caldria estudiar a les facultats i ser imitada a les redaccions dels diaris. Planes, amb el seu estil genuí, enginyós, àgil, directe i amb un vocabulari ric, et fa viure realment les escenes que descriu.

Els seus escrits sobre el moment polític i social fan evident una gran capacitat d'observació i d’anàlisi. Ell va ser, a més, el pioner del periodisme d’investigació. De fet, la seva voluntat per arribar al fons de la veritat i el seu agosarament a l'hora de denunciar-la li va costar la vida. Va ser una persona honesta, compromesa fins al final amb la professió, amb el país i amb la societat.

Quan preparava el web dedicat a la seva personalitat, vaig tenir la sort de trobar el que segurament va ser el primer article que va publicar, i no em podia creure la data d’edició: 19 de juliol de 1924. El darrer article de Planes també va ser publicat un altre 19 de juliol, el de 1936, quan va esclatar la insurrecció militar a Barcelona contra el govern legítim de la República.

El primer article el va dedicar a Àngel Guimerà. El darrer, escrit quan els militars s’havien alçat amb armes, acabava així: “El qui en aquestes hores greus no estigui d'una manera decidida al costat de la Generalitat, és un traïdor. Un traïdor al qual li exigirem comptes. Ara més que mai: Visca Catalunya! Visca la República!”.

Ja no en va publicar cap més, d’article, perquè, a partir d’aleshores, Planes va haver d’amagar-se dels pistolers de la FAI. Malauradament, el van acabar trobant i van assassinar-lo el 24 d’agost de 1936. Només tenia 29 anys.

Entre el primer i el darrer article, 12 anys intensos de periodisme brillant, culte, valent, compromès... Una trajectòria curta però amb capítols ben significatius: fundador i director de la revista Imatges, als 23 anys; director d’El Be Negre, als 24 anys; i col·laborador assidu de les publicacions de més prestigi a l'època.

Si als 29 anys ja havia demostrat tant talent i tanta activitat, fins on hauria arribat si no l’haguessin mort?

Llegiu la seva obra i descobriu tots els possibles Planes: el de les cròniques polítiques, el d’investigació, el d’esports, el de les noctàmbules, el literàri... Val molt la pena!


Text: Joaquim Aloy, autor del web de Josep Maria Planes, www.memoria.cat/planes.

Foto: Arxiu.

Article publicat al número 21 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top