0 items
El meu compte

Josep Puig Pujades: “Amb la República i Catalunya al cor”

L’autora de la tesi doctoral Josep Puig Pujades (1883-1949). Cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà ens acosta a la figura del polític i literat empordanès, conegut pels més propers com “En Peixera”. Cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà, esdevingué un dels noms més destacats del catalanisme republicà del primer terç del segle XX, i l’any 1939 s’hagué d’exiliar. És autor, entre d’altres, de contes postmodernistes com Besllums (1923), Tragèdies de veïnat (1923) o L’oncle Vicenç (1926).

L’assagista alemanya, Christa Wolf, afirmava que “allò que no s’escriu, s’oblida”. No crec que això sigui del tot cert, però sí que sovint actuem amb aquest imperatiu. Probablement és el que va passar amb aquest personatge, com amb molts altres contemporanis que van ser abocats a un exili forçat i, moltes vegades, ignorats i oblidats per la gran majoria de catalans durant anys.

Josep Puig Pujades (Figueres, 1883 - Perpinyà, 1949), marginat pel règim franquista i condemnat a morir a l’exili, va viure intensament el catalanisme republicà del primer terç del segle XX.

Volia ser metge però seguí resignadament la tradició familiar, motivada per l’autoritat moral del pare, que no estava disposat a finançar els estudis de medicina. Aprengué l’ofici de sastre a Barcelona i a París amb la intenció que, un cop acabés la formació, es posés al capdavant del negoci familiar.

Aquestes estades, però, foren decisives en el futur polític i literari de l’autor, ja que li permeteren entrar en contacte amb les noves manifestacions ideològiques i culturals del catalanisme creixent del canvi de segle i l’acostaren a certa intel·lectualitat amb qui compartí simpaties pel federalisme pimargallià, l’ideal republicà i l’aposta per la llengua catalana.

La revista barcelonina D’Ací d’Allà el qualificà com un dels “solitaris de Catalunya”, terme encunyat originàriament per Eugeni d’Ors, ja que, malgrat viure lluny de Barcelona, es convertí en un escriptor notable a la dècada dels vint que va escriure, almenys, mig miler d’articles a la premsa d’arreu de Catalunya i de l’exili, un centenar de contes i una dotzena de novel·les i obres de teatre.

Un altre home de lletres, Alexandre Deulofeu, el definiria com el “primer dirigent catalanista de l’Empordà”, perquè es convertí en el màxim representant del republicanisme empordanès. Amb l’esclat de la Segona República, tingué un paper important en l’organigrama del directori central d’Esquerra Republicana de Catalunya i ocupà diversos càrrecs de responsabilitat: regidor, comissari delegat de les comarques gironines i, durant la Guerra Civil, cònsol a Perpinyà i Lió.

Estudiar i analitzar la seva trajectòria durant els darrers anys a través del periòdic figuerenc que va promoure, finançar i idear, Empordà Federal, m’ha aproximat a l’intel·lectual, però també a l’home de carns i óssos, “En Peixera”, com l’anomenaven els amics per la forma arrodonida del seu cos.

Malgrat les vicissituds viscudes, va mantenir inalterable la seva convicció més ferma, segons il·lustra aquesta frase que ell mateix va escriure: “Amb la República al cap i Catalunya al cor”.

 

Text: Anna Teixidor, autora de la tesi doctoral Josep Puig Pujades (1883-1949). Cultura, periodisme i pensament polític en el catalanisme republicà (UPF, març 2013).

Foto: Arxiu Municipal de Figueres.

Article publicat al número 26 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top