0 items
El meu compte

La Draga, viure el Neolític en la pròpia pell

Al centre del marge oriental de l’Estany de Banyoles es trobava situat, entre el 5.300 i el 5.100 a. de C., el poblat de La Draga, l'únic jaciment neolític d'ambient lacustre de la península Ibèrica. Pertanyent a la cultura cardial, és el jaciment català que ha facilitat més dades sobre la fauna domèstica i salvatge del Neolític antic. Fa més de vint anys que els arqueòlegs hi treballen, i avui, la reconstrucció de dues cabanes prehistòriques ens permeten descobrir com vivien els nostres avantpassats fa 7.000 anys.

Diuen els arqueòlegs que, quan ells o un estudiant d'arqueologia trepitja per primer cop el jaciment de La Draga, el cor se’ls omple d'un gran sentiment de respecte. Però no cal ser arqueòleg per tenir aquesta sensació, o almenys una de similar. Es tracta de l'únic jaciment lacustre de la península Ibèrica que fa més de 20 anys que s’estudia i que ha generat llibres, tesis i un munt d’articles publicats a les revistes més prestigioses del sector. En aquest racó de món, hom se sent petit (petitíssim) i, alhora, un autèntic privilegiat per tenir l’oportunitat d’endinsar-se en un tresor de similars característiques que conserva, fins i tot, cargolins i cloves d’avellanes.
 

Més de vint anys excavant

El jaciment de La Draga va ser descobert l'any 1990 degut a unes obres realitzades al voltant de l'Estany de Banyoles amb motiu de les Olimpíades. Amb les prospeccions realitzades, es va descobrir que, en realitat, està dividit en dues parts: una de 6.500 m2 que ha quedat en zona seca i una altra de 1.500 m2 que resta enfonsada sota l’Estany i que era on s’alçaven les cabanes neolítiques. Arqueòlegs de la subaquàtica hi han treballat des de 1994, i actualment tan sols s'excava la part terrestre del jaciment, el que, de moment, només comporta un 10% de l’extensió total. Uns taulons disposats a banda i banda permeten als arqueòlegs tenir una perspectiva propera d'allò que estan descobrint. Ells treballen incansables sense trepitjar el jaciment i, com el forner que emmotlla el pa amb les pròpies mans, excaven amb cura amb la punta dels dits.
 

Un terreny ple de tresors

Quan t'acostes al “forat” excavat, observes la magnitud de la qüestió: des de sota el nivell de l'Estany, et saluden un gran nombre de fustes superposades, col·locades les unes damunt de les altres. Totes conserven la seva forma perfectament, i no tan sols això, sinó que es poden apreciar els detalls i les estructures del que, ara fa uns 7.000 anys, formava un poblat neolític. El fang que es crea al fons de l'Estany, amb característiques anaeròbiques, és el que ha permès aquesta conservació extraordinària de la fusta des de fa tant temps. Així, cada bocí explica una història i, entre tots, ens permeten descobrir què feien els nostres avantpassats vora l'Estany. Les restes que s’han trobat indiquen que aquest lloc és un medi natural molt ric, idoni per acollir un poblat d'unes 150 persones, com La Draga.

Al Neolític, l’agricultura i la ramaderia inicien les primeres passes, i aquest poblat no n’és una excepció. De fet, els seus habitants foren uns dels primers pagesos i ramaders de la Catalunya actual. Aleshores tenien plantades diverses varietats de blat i ordi, i, a prop del poblat, hi havia horts de llegums, on hi creixien faves, pèsols, guixes i morrons.

A l’Estany hi havia un bosc de ribera, amb espècies com avellaners, pins pinyoners, llorers, freixes, oms i verns. Terra endins començava una densa roureda, amb un sotabosc ple de boix i arboç i altres arbres de fruits silvestres.

A La Draga s’hi han trobat també una gran quantitat d’ossos d'animals i banyes en un estat de conservació excepcional que ens indiquen que criaven bous, cabres, ovelles i porcs, i que també coneixien el gos. Entre els animals que caçaven hi havia conills, guilles, senglars, cérvols, cabirols i urs, extingits a Europa al segle XVII. A l'Estany es pescaven peixos (barbs i tenques) i musclos d'aigua dolça i s’atrapaven ànecs i tortugues de rierol.

Però això no és tot, perquè, a banda d’aquestes restes orgàniques, a La Draga han aparegut un gran conjunt d’estris de fusta i fibres vegetals, a més d’estris de pedra tallada i polida amb sílex, sense oblidar els objectes d’ornament, com anells o collarets, o estris per a la llar, com culleres, bols i, fins i tot, ceràmica cardial, molt típica d'aquest període a la zona.
 

Interrogants en l’aire

Tot i el gran volum peces que amaga La Draga, que gairebé parlen per sí soles, hi ha aspectes que els seus arqueòlegs no poden explicar, almenys fins ara. El més important i sorprenent és el fet que els nostres avantpassats neolítics van marxar del poblat i no van tornar mai més, però ningú s’explica per què van deixar allà totes les seves pertinences. Encara que existeixen moltes teories al respecte, de moment cap d’aquestes ha estat clau per descobrir què va succeir realment. De la mateixa manera que ningú sap per què no han aparegut restes humanes al jaciment després d’haver-hi viscut durant 350 anys. Què feien, els habitants de La Draga, amb els morts?
 

La Draga en el seu temps

Cap al 5.200 a. de C., quan es construeix el poblat neolític de La Draga, les aigües de l'Estany eren un parell de metres més baixes que en l’actualitat. Allà hi restaven ubicades les cabanes neolítiques, arran d’una antiga riba de desguàs. L'àrea habitada quedava una mica elevada, amb un pendent suau vers el nord i l’oest, en direcció a l'Estany. Pel sud corria el riu i, a l'est, hi havia un pendent abrupte. És probable, per tant, que l'accés al poblat des de terra ferma sovint es trobés inundat, de manera que l'hàbitat neolític quedava dins d’una mena de península amb accés per un istme molt estret.
 

La Draga, avui

La Draga és avui un parc neolític visitable. Els estudiosos del jaciment han reproduït, a escala natural, un graner i dues cabanes de l’antic poblat per tal de difondre els coneixements obtinguts gràcies a les excavacions. Així, petits i grans poden visitar-les i, de la mà d'un arqueòleg, experimentar com era un dia al Neolític, amb demostracions reals incloses.

 

Article publicat al número 23 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top