0 items
El meu compte

La falconeria o l’art de la confiança i la lleialtat

 

Des de l’altra banda del món, allà on les olors impliquen un continu contrast de sensacions, va aparèixer aquest art considerat professió. Amb més de 5.000 anys d’història, la falconeria pot presumir de ser Patrimoni Immaterial de la Humanitat, declarat per la UNESCO l’any 2010.

 

La falconeria és l’art de criar, entrenar i tenir cura de falcons, entre altres aus rapinyaires, per a la caça de volateria, terme que fa referència a tots aquells animals de ploma que es poden servir a taula. Ser falconer, però, és, sobretot, sinònim de paciència extrema. També, de tenir la certesa que l’au que has fet volar tornarà a tu.
 

D’Àsia al món
 

Aquesta professió, d’orígens ancestrals, neix a l’Àsia Menor fa poc més de 5.000 anys. D’allà són, justament, les pintures rupestres més antigues que es conserven amb referències a la falconeria. L’activitat, però, es va estendre arreu del món, i encara, a dia d’avui, es practica, si bé de forma bastant minoritària i amb finalitats diferents a les inicials.

 

“Aquesta professió, d’orígens ancestrals, neix a l’Àsia Menor fa poc més de 5.000 anys”

 

A l’Antic Egipte, per exemple, la falconeria era una pràctica molt apreciada. De fet, no és estrany que així sigui si tenim en compte que la mitologia egípcia comptava amb un déu, conegut amb el nom d’Horus, el cap del qual estava representat pel cap d’un falcó. Precisament a aquesta divinitat se li atribueix el fet de ser la iniciadora de la civilització dels faraons. Potser per aquesta raó s’han trobat falcons momificats a l’interior de les tombes de diferents faraons.
 

L’explorador i mercader venecià Marco Polo també va viatjar fins a la Xina, on l’art de la falconeria es practica des de l’any 2.000 a. C., cridat per una gran cacera organitzada per l’emperador mongol Kublai Khan, on hi participaven prop de deu mil aus rapinyaires.
 

Malgrat aquesta experiència, la falconeria es va estendre per Europa més tardanament. Les referències més antigues que se’n tenen es remunten a l’any 330 d. C., i el seu moment de màxima esplendor es va produir durant l’Edat Mitjana.

 

Falcons i éssers humans, una unió que va fer la força
 

De la falconeria ha esdevingut la unió entre els falcons i els éssers humans. Els experts diuen que aquesta relació sorgeix gràcies a l’activitat de l’Home sobre la Terra, que va facilitar la tasca depredadora d’aquests animals, els quals, alhora, han jugat un paper clau de cares a la nostra supervivència com a espècie, ja que ens han ajudat a adquirir subministres, uns subministres que –sigui dit de passada– els falcons entrenats no perceben com a preses, sinó com a paquets que cal transportar.
 

En qualsevol cas, des de bon principi, el vincle establert entre l’Home i els falcons va anar més enllà de la cinegètica i es va basar en la fidelitat i la confiança, ingredients bàsics per aconseguir la plena compenetració entre ells i per al bon funcionament de l’equip. En aquest sentit, la cura i l’esforç també són uns pilars essencials de l’entrenament i, sobretot, de la relació entre l’animal i el seu propietari. Si aquesta està ben forjada, el falcó tornarà.

 

“Des de bon principi, el vincle establert entre l’Home i els falcons va anar més enllà de la cinegètica i es va basar en la fidelitat i la confiança”

 

De la caça a la cura del medi ambient
 

Antigament, la falconeria era considerada un esport aristocràtic i elitista digne de ser practicat per reis i altres personatges poderosos o que disposaven d’un ampli terreny i dels recursos suficients, tant econòmics com de mà d’obra, per mantenir els equips de falcons fins que estaven ben entrenats.
 

Amb el pas dels anys, però, aquesta professió ha deixat de ser un símbol de condició social elevada. La falconeria tradicional s’ha transformat i, en l’actualitat, el mateix propietari de les aus és qui sol cuidar-les i mantenir-les. Ara, la seva pràctica pren un caire més artístic i d’oci que res més, i les seves finalitats, per tant, ja s’allunyen de la funció cinegètica inicial que tenia la falconeria. Més aviat, avui en dia ens ajudem dels falcons per al control de la fauna al voltant dels aeroports, per protegir la fauna biològica de cada zona i evitar que apareguin espècies invasores i per mantenir una bona salut ambiental.
 

Val a dir també que món occidental practica aquesta professió amb ocells de presa criats en captivitat, fet que no suposa cap perill per a les aus salvatges. Només en comptades zones remotes del món encara es capturen aus silvestres.

 

Article publicat al número 34 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top