0 items
El meu compte

Tres, dos, un... Acció! (La feina d’una acting coach)

 

Laura Jou és acting coach. Ella està darrere d’interpretacions premiades com les dels nens de Pa negre, El orfanato, Eva o Biutiful. També ha assessorat polítics, presentadors i professors, i acaba d’obrir un estudi per a l’actor a Barcelona que duu el seu nom. Ha estat anys a l’altra banda, pujant-se als escenaris de la mà de prestigiosos com Julieta Serrano, Héctor Alterio, Paco Morán o David Bagés. Avui, gràcies al fet de conèixer a la perfecció el que sent i el que li succeeix a un actor en el moment en què es crida “Acció!”, és una de les poques del nostre país que pot exercir una professió tan valuosa com desconeguda: la d’acting coach, que fa que creiem real el que no ho és.


Ja fa anys que el terme coach està de moda, però el seu significat encara és prou desconegut. Coach és sinònim d’entrenador, i un personal coach o life coach vindria a ser un entrenador de vida, algú que t’acompanya i et guia en el teu dia a dia a la feina, amb la família, amb la parella... Com un bon amic amb perspectiva i coneixements de psicologia que està al teu costat quan ho necessites.

És en aquest mateix camp que té raó de ser la figura de l’acting coach o entrenador d’actuació, una persona que acompanya el procés de l’actor en una pel·lícula o sèrie i li va donant les eines que necessita en funció d’allò que vol aconseguir el director. En aquest sentit, també comparteix competències i eines amb el life coach, perquè sovint l’actor necessita més suport moral que no pas perfeccionament interpretatiu. L’objectiu final és que allò que l’actor digui estigui connectat amb allò que senti i que, a més, tingui la necessitat vital d’expressar-ho; és a dir, trobar dins de l’intèrpret la veritat d’allò que està interpretant.

La de l’acting coach és una tasca que requereix molta mà dreta i molt pocs desigs de figurar. Jo mateixa acostumo a treballar en produccions on formo part de l’equip de direcció i estic a les ordres del director. Si ell em diu que necessita que l’actor estigui emocionalment tou, el vaig preparant en aquesta direcció. Vaig entrenant, provant i assajant per tal que, quan l’actor arribi a plató, estigui en l’estat que necessita el personatge que interpreta. Tot i que puc no estar exactament d’acord amb el que vol el director, he d’apostar per la seva decisió, perquè, al cap i a la fi, no podem oblidar que la pel·lícula és seva. En altres ocasions, les decisions que es prenen són conjuntes, perquè és l’acting coach qui coneix més l’actor, les seves virtuts interpretatives i les seves mancances, de manera que faig propostes per afavorir el resultat final. Per exemple, si sé del cert que l’actor en qüestió, davant d’una escena de seducció, se sentirà més còmode des del romanticisme que des del desig carnal, ho podem pactar. Diguem-ne que l’acting coach és el pont entre l’actor i el director, i també el traductor, sobretot pel que fa a la feina amb infants actors.

 

"L’objectiu final és que allò que l’actor digui estigui connectat amb allò que senti"

 

El treball amb els més petits

La meva carrera com a acting coach va començar, precisament, amb nens i nenes actors i actrius. De fet, podríem dir que els infants actors no ho són ben bé, perquè encara no tenen ofici ni formació. Per tant, en aquests casos, cal fer una feina de formació prèvia, uns assajos on no només és important treballar les seqüencies de la pel·lícula en qüestió, sinó també construir una base formativa per tal que el nen o nena tingui consciència del que està fent quan actua. El més important és que entengui que actuar no vol dir res més que fer el que fa a la seva vida quotidiana.

El que s’espera dels nens actors és que siguin creïbles, naturals i espontanis, perquè si reciten el text sense viure’l ni sentir-lo ens allunyem immediatament de la ficció. És quelcom que fa patir. Fer entendre això és molt difícil i, en ocasions, pot representar un llarg període de treball previ al rodatge. La pregunta clau per tal que es posin en situació és: què t’hauria de passar a tu perquè acabessis dient i fent aquesta escena en la teva vida real? A partir d’aquí, busquem una analogia que li permeti ficar-se en el context, un lloc real que el vinculi amb la ficció de la pel·lícula. Després, també haurà de desenvolupar l’observació i l’oïda per aconseguir detectar quan està en mode fake o en mode natural. Al final, tot allò que li surti per la boca haurà de sonar tan natural com el que sona quan està a casa seva, amb els amics o amb els professors.

 

"L’acting coach és el pont entre l’actor i el director"

 

A la recerca del passat

Una de les parts més apassionants de la feina d’acting coach és fer treball de recerca amb l’actor per amarar-se del modus vivendi del personatge i del context de l’època. Cal recórrer a pel·lícules que succeeixin en el mateix període, veure pintures i fullejar llibres i escrits diversos que permetin recollir elements útils per construir un personatge versemblant amb continguts reals. És el que vaig haver de fer, per exemple, a la sèrie Olor de colònia, en què vam necessitar entrevistar gent que va viure a la colònia Vidal per anar extraient totes les particularitats d’aquella vida tan característica.

 

Text: Laura Jou

Article publicat al número 28 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top