0 items
El meu compte

La història que amaguen les paraules

 

Vet aquí una curiositat curiosa: l’etimologia. L’origen i evolució dels mots, molts dels quals són presents en el nostre dia a dia i, malgrat això, no tenim massa clar d’on vénen. Aquella ciència de la lingüística a mig camí de la història, la filologia i l’antropologia... o totes alhora. Mai us heu preguntat d’on ve, posem per cas, el vostre nom, el de la granja dels avis, el del vostre poble? Mai us heu preguntat d’on vénen, les vostres paraules més habituals? Va, que us en reunim algunes de curioses!

 

La setmana dels planetes

Els dies de la setmana són més vells que Matusalem. Tots ells provenen, com molts mots, dels nostres avantpassats clàssics: els romans. Ja ho sabeu, que eren uns enamorats del seu panteó de Déus i dels astres. Per això, al dilluns li van posar nom de Lluna (“Dia de la Lluna”, literalment). Dimarts pren el nom de Mart (Dia de Mart), flamant déu de la guerra romà. Dimecres també és diví i prové de Mercuri (Dia de Mercuri), missatger dels déus romans. Els dijous són el Dia de Júpiter, déu suprem romà. I divendres és el Dia de Venus, la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat (en canvi, en l’Islam és el dia festiu, de reunió i pregària). No pot faltar el dissabte, que no ve de cap déu: és el sàbat, el dia de descans hebreu, perquè, segons el judaisme, és quan Jahvé descansà de crear el món. I el diumenge és el Dia del Senyor (Die Dominicus), quan, segons la religió cristiana, Déu descansà de crear el món.

 

“Els dies de la setmana provenen, com molts mots, dels nostres avantpassats clàssics: els romans”

 

Els planetes dels déus

Els Els planetes no es quedaven enrere en la nostra tradició grecoromana. Afeccionats als astres i als seus moviments, els posaren els noms dels déus. Per això, i ja els heu vist abans, hi ha planetes amb els noms de Venus, Mercuri, Mart i Júpiter. Més curiositats: en l’ordre correlatiu de planetes, tenim Júpiter (déu suprem), Saturn (el seu pare) i Urà (el seu avi, segons la mitologia grega, i el cel mateix). El següent, Neptú, pren el nom del déu romà del mar. I el darrer planeta clàssic i ja descatalogat, Plutó, obtingué el seu del déu romà de l’inframón; a més, les primeres lletres (PL) coincideixen amb les inicials de Percival Lowell, mecenes principal instigador d’aquest descobriment. I és clar, la Terra prové de la deessa Tellus, mare dels déus i la terra mateix! El Sol deriva del presànscrit sû (“origen de vida”) i arriba al llatí com a Sol, que significa el mateix que encara ara: l’estrella lluminosa al centre del cel, del nostre Sistema Solar. I la Lluna, la reina de la nit, significa “llum”.

 

Els mesos dels déus

Fa gairebé 500 anys que vam adoptar el calendari gregorià per mesurar els nostres mesos i anys. Però el nom dels mesos prové de conceptes molt més antics. En els primers calendaris romans, l’any començava el març, amb l’arribada de la primavera. Per això li dedicaren el nom del déu de la guerra Mart (i pare de Ròmul i Rem, fundadors de Roma), perquè era quan marxaven les neus i podien començar les campanyes militars. El segon mes, abril, s’encomanà a la deessa de la bellesa i l’amor, Venus (apru en un primitiu etrusc). Maig prové de la deessa grega Maia, mare de Mercuri, deessa de les mares i la fertilitat. El juny ve de la deessa romana Juno, protectora de les llars i la família. I el juliol i l’agost, tot i tenir noms diferents als primers calendaris romans (quintilis i sextilis, “cinquè” i “sisè”), acabaren per sucumbir a les figures de Juli Cèsar i d’Octavi August, fet que encara perdura! I la resta de mesos..., bé, és tan senzill com seguir l’ordre si comencem a comptar des d’aquell inicial març: el setembre es correspondria amb el setè mes (septem, set); octubre, amb el vuitè (octo, vuit); novembre, amb el novè (novem, nou), i desembre, el darrer, amb el desè (decem, deu). I els darrers mesos, gener i febrer, es van adoptar com a primers amb el canvi del calendari lunar al calendari solar, i, per tant, l’any acabava i començava al voltant del solstici d’hivern. El gener prové de Janus, el déu romà de dues cares que representava els cicles, l’inici i el final (comencem l’any amb ell); i febrer es dedicà a Februus, déu dels morts i la purificació, també relacionat amb les malalties i la febre.

Ja veieu que els romans van insistir, primitivament, en els mesos primaverals com a inici de l’any, inici de les guerres (març), mesos de fertilitat (d’abril a juny) i la resta els enumeraren del cinc al deu; fins que afegiren els dos primers mesos, gener i febrer. Paraules de cada dia que es remunten a més de dos mil anys, la majoria!

 

“Fa gairebé 500 anys que vam adoptar el calendari gregorià per mesurar els nostres mesos i anys. Però el nom dels mesos prové de conceptes molt més antics”

 

Què és què?

- Dilluns: Lluna, satèl·lit.

- Dimarts: Mart, planeta.

- Dimecres: Mercuri, planeta.

- Dijous: Júpiter, planeta.

- Divendres: Venus, planeta.

- Dissabte: sàbat, descans jueu.

- Diumenge: dia del Senyor, descans cristià.

- Mercuri: déu romà, missatger dels déus.

- Venus: deessa romana de l’amor i la bellesa.

- Terra: Tellus, deessa romana de la terra.

- Mart: déu romà de la guerra.

- Júpiter: déu romà suprem.

- Saturn: déu romà del temps, pare de Júpiter.

- Urà: déu grec del cel, pare de Saturn i avi de Júpiter.

- Neptú: déu romà del mar.

- Plutó: déu romà de l’inframón.

- Gener: Janus, déu romà de l’inici i el final.

- Febrer: Februus, déu romà dels morts i la purificació.

- Març: Mart, déu romà de la guerra.

- Abril: apru, Venus, deessa romana de la bellesa i l’amor.

- Maig: Maia, deessa romana de la fertilitat.

- Juny: Juno, deessa romana de la llar i la família.

- Juliol: Juli Cèsar, dictador romà.

- Agost: Octavi August, successor de Juli Cèsar com a emperador.

- Setembre: septem, setè mes.

- Octubre: octem, vuitè mes.

- Novembre: novem, novè mes.

- Desembre: decem, desè mes.

 

Article publicat al número 45 de D'estil. 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top