0 items
El meu compte

La primera estupa a Catalunya

Una estupa és una representació del Buda, de la ment il·luminada o la consciència desperta; és un monument sagrat que ofereix les bases per a la construcció de la pau interior, la felicitat personal i la pau social de forma activa i no sectària, i és també, en conseqüència, un potent emanador i potenciador d’energia, el símbol tridimensional del Dharma o l’ensenyament de Buda.

A Catalunya en tenim una –l’única– i rep el nom de Namgyal, perquè és l’estupa victoriosa, portadora de pau, salut, benestar i llarga vida. Contenidora de nombroses relíquies, ofrenes i objectes rituals, es troba al monestir budista del Garraf, de la fundació Sakya Tashi Ling, que significa “illa dels bons auguris” en tibetà.

Allà ens esperava un monjo jove vestit amb hàbit de color blanc i granat. És en Jordi Gómez, i resideix en aquest indret de forma permanent juntament amb la seva parella –la qual també és monja budista– i una vintena de membres més de la comunitat. Tots ells segueixen un horari molt marcat destinat a la pregària, a l’estudi, als àpats i a l’atenció als visitants. A banda d’ells, alguns dels que viuen fora de la comunitat desenvolupen, fins i tot, una activitat professional paral·lela. Ens presentem i comencem, aleshores, a conèixer les bases d’una religió oriental que encara és aquí una gran desconeguda...
El monestir es troba a la població d’Olivella, al vell mig del Parc Natural del Garraf, en un lloc on la pau i l’harmonia es respira a cada racó. Durant el trajecte d’anada, corbat i polsegós al llarg dels últims quilòmetres, sembla que no arribaràs mai, que has errat el camí, però al final detectes l’estupa i un preciós palau premodernista construït l’any 1890 per un indià que va fer fortuna a Cuba i que va iniciar allà una gran explotació agrícola, eminentment vinícola. Aquesta construcció rep el nom de Palau Novella i actualment exerceix de centre neuràlgic de l’activitat del monestir, un espai que van comprar els mateixos monjos i que, dia a dia, van adaptant a les seves necessitats. Abans, havien passat per allà diversos propietaris catalans i, fins i tot, una comunitat de monjos Agustins que posaren en marxa un restaurant, però després quedà abandonat i s’hagué de sotmetre a una gran tasca de rehabilitació per part de la comunitat budista.

El seu edifici principal, que és al centre de la construcció i acollí la casa dels antics senyors terratinents, s’ha convertit en el museu del monestir, que va obrir les seves portes el mes de juny de 1996. Al seu voltant es conserven encara les velles dependències dels camperols, el celler i, fins i tot, una capella catòlica de caire privat que els monjos budistes han conservat com a senyal de l’absència de proselitisme de la seva religió. En qualsevol cas, si fan proselitisme de quelcom és de la meditació, ja que consideren que l’elecció individual de la religió és una qüestió molt personal.

Ara, a onze anys vista de la seva obertura, el monestir s’ha convertit en un referent del budisme a la regió i en portaveu de la tradició Sakyapa arreu del país. Això és possible perquè, per contra del que li pugui semblar a tot aquell que desconegui la religió budista o, almenys, una branca de la mateixa, l’activitat que acull aquesta institució no és tan sols religiosa i espiritual, sinó que a dins hi bull un gran moviment cultural i social que l’any passat van conèixer més de 30000 persones de la mà dels monjos de la comunitat. Amb ells, el concepte de turisme religiós s’està revalorant, perquè no ofereixen sortir fora, sinó viatjar a l’interior de cadascú.
 

L’escola Sakya i sa santedat Sakya Trizin

L’escola Sakya és una de les quatre tradicions majors del budisme tibetà, i té com a autoritat espiritual sa santedat Sakya Trizin, que, segons el protocol establert pel V Dalai Lama, és el segon lama en importància després del Dalai Lama i abans del Panchen Lama. Tots els altres lames resten, protocol·làriament parlant, per sota d’aquests tres.

Sa santedat Sakya Trizin, doncs, és el 41è sostenidor del tron Sakya i rei de l’antic Tibet, està casat i té dos fills, el que significa que, des d’aquesta escola, es manté dempeus una visió de la pràctica espiritual en família, la qual, de fet, és coneguda amb el nom de tradició Ngagpa, la més antiga del budisme tibetà.
Unit a aquest darrer aspecte, la vida espiritual d’un practicant ngagpa està dedicada al compromís i al vincle amb el seu entorn més immediat, tot preservant la doctrina, transmetent-la a la família i prestant molta atenció als valors culturals i populars ancestrals, com ara les arts, la literatura, les ciències o el folklore. Per a ells, aconseguir la pau interior i la felicitat a través de la meditació és quelcom bàsic, i per això necessiten estar envoltats de silenci, especialment, enmig d’un entorn natural.

 

El Lama Blanc

Al capdavant de Sakya Tashi Ling hi ha el venerable lama Jamyang Tashi Dorje Rinpoché o Lama Blanc, un líder budista reconegut i apreciat per totes les comunitats religioses espanyoles i al món budista internacional. Deixeble de sa santedat Sakya Trizin i d’altres grans mestres de la tradició Sakya del budisme tibetà, així com de grans mestres budistes d’altres escoles, com sa santedat el Dalai Lama, és un barceloní nascut l’any 1951 que es dedica, des de fa més de 20 anys, a la creació de condicions i d’espais adequats per a la transmissió dels ensenyaments budistes com a mitjà per expandir la felicitat i la pau entre els éssers humans. Ell és també l’autor d’El camino del héroe (MR ediciones, 2006), una novel·la que va rebre el Premi Espiritualitat i que respon algunes de les preguntes més universals que s’ha plantejat la raça humana al llarg de la història.
 

El museu tibetà més important d’Europa

L’eix central del monestir budista del Garraf és, probablement, el Museu Palau Novella d’Art i Cultura Tibetana, que està distribuït al llarg de les cambres premodernistes de l’edifici principal i mostra una mescla d’estils impactant però espectacular. Són 500 metres d’exposició d’una de les més importants col·leccions d’art, cultura i tradicions tibetanes d’Europa. A través de la visita, el nouvingut pot aproximar-se amb més facilitat als valors de la filosofia budista, als seus orígens i a la seva història.
 

Dormir en pau i conèixer-se

Aquell que vulgui fer un punt i a part en el seu camí per omplir-se de calma i tranquil·litat en plena natura, pot comptar amb un hostalatge amb capacitat per a 50 persones gràcies al qual, a més a més de recórrer el museu, podrà realitzar tallers de relaxació i meditació d’una hora de durada, experiència ampliable mitjançant programes docents més extensos d’autoconeixement i meditació per al desenvolupament personal. Sens dubte, és una oportunitat única de conviure amb la comunitat de monjos, novicis i practicants i conèixer tècniques que s’usen des de fa 2550 anys per aprendre a desenvolupar el propi potencial de felicitat. El paratge on creix Sakya Tashi Ling, que compta amb una finca de 120 Ha., ofereix les condicions idònies per a l’aprenentatge de la calma mental i del benestar que emana de l’autoconeixement.
 

El moment de l’alimentació com a font de benestar

En aquest espai cada acte quotidià es transforma en una font de salut, benestar i energia positiva. Els àpats, per tant, no discerneixen d’aquest objectiu. Per això, els visitants i peregrins poden presenciar l’oració de benedicció dels aliments i els calmats sopars en silenci acompanyats de lectura, on també se’ls permet participar.
 

L’oració a Sakya Tashi Ling

Des del monestir budista del Garraf s’esforcen per aconseguir que l’energia positiva que allà es genera es propagui en totes direccions. Per això els seus integrants donen una gran importància a les seves oracions diàries, que també estan obertes a tothom. Fins i tot, el peregrí que ho desitgi pot rebre atenció personalitzada dels monjos i les monges de la comunitat.
 

A Catalunya i arreu del món

La fundació de monjos budistes Sakya Tashi Ling va iniciar la seva activitat l’any 1984, i avui compta amb seus a Manresa, Vall d’Alba (Castelló), València, Cuzco (Perú), La Paz (Bolívia), Miami (USA) i Kàtmandu (Nepal). Cada un d’aquests punts no busca convertir el nouvingut en budista, sinó ajudar l’ésser humà a ser més feliç.

 

Article publicat al número 10 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-mapa.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top