0 items
El meu compte

L'altra cara de Pals

Fa més de 500 anys, l’arròs estava íntimament lligat a la vida quotidiana d’una bona part de la gent de l’Empordà, en concret, als habitants de Pals. Era justament en aquesta localitat que s’alçava el Molí d’arròs de Pals (datat de 1452), l’únic exemplar d’aquestes característiques de les comarques gironines.

Les terres d’aquest indret, regades i inundades per les aigües dolces del riu Ter, i la seva especial climatologia feien de Pals un lloc perfecte per cultivar un dels cereals més apreciats al llarg de la història, el segon més conreat encara avui (després del blat) i el que s’encarrega d’alimentar tres quartes parts de la humanitat. No per altre motiu Pals s’anomena així, ja que la paraula prové del llatí palus, que significa lloc palustre, pantanós.

Durant molts anys, doncs, la població de Pals i les terres del voltant van viure principalment del cultiu de l’arròs. Així ho feren fins que aparegué el paludisme, a causa del qual van sorgir nombrosos aldarulls, ja que, mentre uns pagesos atribuïen les pestes al cultiu de l’arròs, d’altres veien en aquest cereal l’única via alimentària de supervivència. Calgué esperar a Pere Coll Rigau per tornar a emprendre el cultiu de l’arròs d’una forma normalitzada i no abandonar-lo mai més.

Coll Rigau era un agricultor nascut a Torroella de Montgrí que, amb tan sols 13 anys, se n'anà a Cuba a fer fortuna, i, en tornar a la seva terra, adquirí el mas Gelabert, a Pals, i reintroduí el conreu de l'arròs als aiguamolls abandonats de la comarca. Aquesta vegada, però, amb un nou sistema que consistia en anivellar els camps per aconseguir que l’aigua restés sempre en moviment. El 1907, per influència del seu adversari polític, el comte de Torroella de Montgrí, el conreu fou prohibit al·legant motius sanitaris, però la campanya promoguda per Coll n'aconseguí l'autorització definitiva l’any 1909.

Aquesta és tan sols part de la història que avui podem viure en primera persona si ens apropem a la població de Pals (Baix Empordà). Allà ens espera l’anomenat tren de l’arròs, El Xiulet de Pals, que, en una hora i mitja aproximada, ens endinsarà pels camps d’arròs de la zona i ens descobrirà el famós Molí de Pals, que s’ha convertit en un dels més antics d’Europa encara en funcionament.

La família Parals, que comprà aquest entranyable molí l’any 1984 amb les seves terres, ha estat la creadora d’El Xiulet, que va ser adquirit el 2006 i va servir per crear la ruta de l’arròs (posada en marxa des de l’octubre de 2007) amb la clara intenció de disposar al públic de Pals i als seus visitants una nova oferta cultural i turística que permeti descobrir el món de l’arròs d’una forma original i directa.

L’Arròs del Molí de Pals, que és el que ells comercialitzen en dues varietats (el semillarg cristal·lí, perfecte per fer amanides, i el rodó perlat, ideal per fer arròs caldós), va adquirir la distinció de denominació d’origen com a producte de l’Empordà l’any 2005, i, sens dubte, és considerat un arròs de gran qualitat que es diferencia de la resta perquè triga molt més a passar-se i pren el gust dels sofregits ràpidament.

El molí, que conserva la maquinària del segle XIX i va servir d’aixopluc per a més de quatre famílies durant la Guerra Civil, està ja preparant-se per convertir-se en un museu o un centre d’interpretació que ens recordi els estrets lligams que sempre ha mantingut Pals amb l’arròs.

 

Per a més informació: www.elxiuletdepals.com

Article publicat al número 5 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-racons.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top