0 items
El meu compte

En què el puc ajudar? L’art del bon dependent

 

Gairebé cada dia visitem comerços, ja siguin centres comercials de roba i calçat, grans supermercats per fer la compra de la setmana o la petita fleca de barri on anem a comprar el pa a diari. A cadascun d’aquests establiments ens topem amb la figura del dependent, definit com la “persona que atén els clients en una casa de comerç”; és a dir, la persona que els presta atenció i els serveix. 
 

A tots ens agrada rebre un bon tracte per part dels dependents, i, quan no és així, ho percebem de seguida. En definitiva: hi ha bons i mals dependents. Però, què és el que cal per formar part del primer grup? Us en donem les claus principals.
 

L’educació per davant. El dependent ha de ser, per damunt de tot, amable i educat. Alhora, ha de posseir un gran poder de convicció però sense ser excessivament insistent. Cal que deixi espai i temps al client perquè pugui mirar, comparar i decidir.
 

Bona cara i positivisme. Està clar que sempre passem dies millors que altres, però és bàsic estar content amb el que es fa i mostrar-ho (amb gestos i actitud). I per què? Doncs perquè el positivisme s’encomana! D’aquesta manera, el client estarà més disposat a comprar o a perdonar petits errors que es puguin cometre.

  

 El dependent ha de ser, per damunt de tot, amable i educat. I ha de posar bona cara!”

 

Disponibilitat permanent. Un bon dependent ha d’estar al servei del client en tot moment i ajudar-lo a trobar el producte que busca. Ha de ser accessible i estar disponible quan el necessitin. Ara bé, això no significa que l’hagi de perseguir per tota la botiga, perquè resulta incòmode i pot provocar que aquest abandoni l’establiment.
 

Coneixement del producte. És molt important que el dependent conegui bé el producte que ven. No tant sols les seves característiques, sinó també els seus beneficis i els seus punts més flacs. Així, si un client necessita algun consell, el podrà assessorar amb coneixement de causa. A més, si el producte que demana no es troba a la botiga en aquell moment, podrà intentar oferir-li una alternativa de característiques similars que estigui disponible. Sens dubte, aquest fet farà que el client senti més confiança i seguretat de cara al que vol comprar.
 

Que no falti l’empatia. Tenir un caràcter extravertit que permeti connectar millor amb el client i ser empàtic també resulta bàsic per vendre. Això és saber-se posar al lloc de l’altre per conèixer el perfil del client i els seus gustos. D’aquesta manera, es pot oferir un tracte personalitzat i resulta molt més senzill buscar productes que s’adeqüin a les necessitats del comprador.

 

 

“És molt important que el dependent conegui bé el producte que ven. No tan sols les seves característiques, sinó també els seus beneficis i els seus punts més flacs”

 

La sinceritat suma, no resta. Un bon dependent no busca vendre sempre el producte més car, sinó el producte que més s’adequa a les necessitats del client, fet que genera credibilitat i confiança. I encara millor: que fidelitza. Cal ser sempre sincer però diplomàtic, i oferir alternatives vàlides en cas que el producte no li escaigui al client.
 

Font de solucions, no de problemes. El dependent ha de tenir clar que, davant de qualsevol reclamació, el client sempre té la raó. Ha de saber escoltar-lo, calmar-lo, demanar-li disculpes i tenir capacitat de resposta constructiva; o sigui, intentar trobar una solució al seu problema, perquè sempre (sempre!) hi ha una sortida. Sens dubte, el pitjor que pot fer és enfrontar-s’hi, perquè, amb aquesta actitud, només s’aconsegueix que el client es molesti encara més i, molt probablement, que no torni.

 

Article publicat al número 35 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top