0 items
El meu compte

Perquè les barbes estan de moda

 

D’ençà d’un temps cap aquí, la cultura hipster ha importat un estil de vida que s’ha estès com la pólvora i que s’ha arribat a imposar com una tendència entre la majoria d’homes que volen estar a la última. Tant és així que ha esdevingut molt més que una subcultura; ha esdevingut, de fet, una filosofia de vida altament associada a la música independent que aposta per qüestions alternatives que s’allunyen de les masses dominants. El periodista Víctor Lenore, autor del llibre Indies, hipsters i gafapastas. Crónica de una dominación cultural (Capitan Swing, 2014), afirma que els que s’hi senten identificats proposen “una versió més despietada i esnob del capitalisme actual”. Representen, diu, “l’elitisme a l’abast de tothom”.

 

Doncs bé, ells, els hipsters, són els que han fet ressorgir la barba d’entre les tenebres. Però no qualsevol barba, no, sinó les barbes polides, cuidades i amorosides fins a no poder més. Barbes que es converteixen en una característica diferencial i alternativa de les persones que les llueixen. Avui, tots aquells que volen ser titllats de “moderns”, hi aposten fort.

 

“Les barbes estan de moda, però no qualsevol barba, sinó les barbes polides, cuidades i amorosides fins a no poder més”

 

Si senyors! Les barbes estan de moda, i les que més es porten són aquestes:
 

  • La barba ombrejada: feta en tres dies, desordenada i sensual. Per als més pràctics.
  • La barba arrodonida (o perilla): el bigoti creix sobre els dos costats de la barbeta i s’hi acaba unint. Per als que arrisquen.
  • La barba espessa: densa i atapeïda. Per als que no tenen mandra de cuidar-se a diari.
  • La barba de nàufrag amb monyo: llarga i falsament descuidada. Si va unida a un monyo arrodonit, ja és el súmmum.
  • La barba de llarg trajecte: vertical, més que llarga i atrevida. Per als que volen arribar a l’extrem.
     

Malgrat les tendències generals, però, no totes les barbes són per a totes les cares (o no totes les cares són per a totes les barbes). Cal adaptar l’estil de cada barba a cada cara perquè vagi relacionada amb el caràcter i el tarannà de cada home. Sobretot inicialment, és important buscar l’assessorament d’un bon professional. Després, amb paciència, uns quants trucs i bons productes, tot està fet.

 

“Cal adaptar l’estil de cada barba a cada cara perquè vagi relacionada amb el caràcter i el tarannà de cada home”

 

Els nous cosmètics per a l’home
 

Davant d’aquesta realitat, no és estrany que el mercat s’hagi adaptat a les demandes dels consumidors. Les barberies especialitzades han proliferat i s'han convertit en autèntics llocs de culte, i els productes relacionats amb la cura de les barbes i els bigotis han esdevingut imprescindibles per als qui les volen lluir en condicions. Olis per densificar-les, condicionadors i, fins i tot, xampús específics estan a l’ordre del dia als prestatges dels barbuts.
 

D’entre tota la gamma de productes existents, ens han cridat l’atenció els de la marca Macho Beard Company, creada per en John i en Néstor, dos barbuts per convicció que han aconseguit una fórmula magistral, única al mercat i 100% natural, per mantenir com cal el borrissol facial: olis, condicionadors en sec, sabons, ceres, bàlsams... De moment, ofereixen una gamma de vuit productes amb personalitat pròpia que paga la pena tenir presents per la seva qualitat.

 


Les barbes també parlen

La majoria dels estudis que s’han portat a terme al voltant de l’univers de les barbes conclouen que, tal com passa amb els pentinats, aquestes alteren radicalment la percepció que tenim dels altres. I, per què? Doncs perquè, ens agradi o no, les aparences importen, i els judicis de valor que realitzem a primer cop d’ull sobre les persones que no coneixem depenen, en bona mesura, d’aquest fet.

Segons una investigació duta a terme l’any 2011 pels psicòlegs Barnaby Dixson i Paul Vasey i publicada a la revista científica Behavioral Ecology, les persones que duen barba són percebudes com a persones d’un estatus social més elevat, més respectables i amb més poder. I no tan sols això, sinó que també semblen més madures. Tant com dos anys més de mitjana, tinguin l’edat que tinguin.

Els trets masculins i la fortalesa són adjectius que també apareixen. Segons aquest estudi, els barbuts semblen més forts, més valents i més dominants que aquells que no porten barba, unes conclusions a les quals també va arribar, l’any 1973, el psicòleg Robert Pellegrini.

En la mateixa línia, l’any 1982, els biòlegs evolucionistes William Hamilton i Marlene Zuk, en un estudi publicat a la prestigiosa revista Science, apuntaven que el fet de lluir barba era una manera òptima de demostrar un bon estat de salut.

Més recentment, la revista Evolution & Human Behaviour publicava un article del mateix Barnaby Dixson amb Robert Brooks que apuntava que els homes amb barba són considerats més atractius que els que s’afaiten. Sembla ser, per tant, que amb barba es lliga més. Queda dit!


 

 

Article publicat al número 33 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top