0 items
El meu compte

Les Cols Pavellons: descans de cristall

Hi ha un lloc a Olot, en plena Garrotxa, on el temps es para, on l’austeritat, la calma i l’essència més pura de la natura viva es fonen amb el visitant; un lloc on l’espai obert al món es recupera com un luxe, i on es fa possible dormir arrecerat sota la negra nit. Estem parlant de Les Cols Pavellons, un recinte aïllat que circumda la masia amb el mateix nom (paradís ideal per als gourmets més sibarites amb estrella Michelin inclosa) tot seguint la seva antiga muralla i guiant-se per l’estructura d’uns horts del passat.

Cinc pavellons constitueixen un concepte de descans totalment diferent a l’habitual. Per començar, el seu entorn ho és, de diferent, i molt! Obra dels arquitectes garrotxins RCR Aranda Pigem Vilalta (els mateixos que van reformar el restaurant, tenyit de negre i daurat), aquestes estances són com cubs de cristall enmig de la natura: parets, terra i sostre són de vidre transparent d’un color verdós. Des del seu interior tot es reflecteix, els arbres del voltant sembla que entrin a l’habitació i el cel s’hi escola sense demanar permís. Només un mòdul -que serveix de sofà, taula i llit alhora- trenca aquesta harmonia. No hi ha res més; res... En un primer moment, hom té una sensació estranya (potser és que no estem acostumats a reconciliar-nos amb l’espai i el temps), però, poc després, tot convida a estar en comunió amb un mateix i amb l’entorn.

A l’hora de dormir, la transparència desapareix i unes lones cobreixen l’immens cub de cristall. Tan sols resta un camí misteriós a la vista: el que et porta cap al bany, una altra innovació tremendament trencadora. La pica és una enorme base rectangular d’acer sobre la qual llisca l’aigua, sense aixeta. A l’altra banda, una dutxa que acaba en una bassa d’aigua calenta. Res més.

 

Després, de bon matí, l’experiència continua amb un esmorzar rústic al llit: cafè, llet, sucs, torrades, melmelades artesanes, pa del forn de llenya l’Hostalets d’en Bas amb tomàquet, i formatge del Mas Farró i llonganissa de Can Japot. A més, amb tot el que no t’acabes, et preparen una motxilla amb vi, pa, llonganissa i formatge (autòctons també, és clar) i et proposen una ruta per l’entorn. Tota una experiència per sentir a flor de pell el luxe de l’espai natural, de la llum i del silenci. Un cop travesses la recepció, endinsada en una cambra fosca untada amb terra volcànica, i segueixes un camí flanquejat per canyes de riu gegants (que són verdes i d’acer), entres ja a formar part de l’univers de Les Cols. Inoblidable...

Aquest món oníric i vegetal de cristall i acer es va començar a crear al mateix temps en què el restaurant vivia la seva última transformació, ara fa cinc anys, i va trigar gairebé dos a completar-se. El resultat, sens dubte, ha estat espectacular. No per menys, els seus arquitectes (Ramon Vilalta, Carme Pigem i Rafael Aranda) van rebre el premi FAD d’interiorisme a finals del 2006. Tres anys abans van recollir també un guardó per les reformes del restaurant.

 

Article publicat al núm. 2 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-mapa.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top