0 items
El meu compte

L’ofici de cremar

 

El carboner encarnava un ofici amb molta història que responia a una de les necessitats bàsiques de l’ésser humà: tenir una llar calenta on poder escalfar-se.

 

Els més veterans recordaran la figura del carboner, un personatge que es podia veure sovint movent-se pel barri i encara amb més freqüència durant l’hivern i els mesos de fred. Carregant sacs de carbó i distribuint-los amunt i avall per entre les cases del veïnat, el carboner era una figura imprescindible en la societat que tenia escalfadors, brasers, llars i estufes a casa. Abans de l’arribada i la difusió de l’omnipotent electricitat i altres noves fonts d’energia, ningú es podia imaginar el dia a dia sense carboners.
 

La feina del carboner era molt sacrificada: si bé durant l’hivern era temporada alta pel que fa a la distribució i ús del carbó, la resta de l’any la passaven bàsicament preparant més carbó per a la següent temporada. A vegades, alguns carboners fins i tot es llogaven per a altres tasques, com la sega del blat a l’estiu o petites labors per subsistir.

 

“El carboner era una figura imprescindible en la societat que tenia escalfadors, brasers, llars i estufes a casa”

 

Les carboneres, antigues “fàbriques” de carbó
 

Per fer carbó, els carboners construïen les sitges o pilars de carbonera (un gran apilament de llenya mig tapat de terra, la combustió prolongada del qual donava com a resultat el carbó vegetal), on es fabricaria aquesta matèria prima en un procés llarg i costós.
 

Durant aproximadament una setmana, nit i dia, el carboner havia d’estar atent a tota la combustió, ja que qualsevol accident (un esfondrament, una llengua de foc...) podia fer malbé tot el procés i, per tant, provocar que el carbó no sortís en condicions. Així doncs, s’acostumava a construir una petita barraca a prop de la sitja –la cabana de carboner–, on l’artesà passava els dies al costat del foc i al resguard del clima mentre, lentament, es creava el carbó.

 

“Avui dia l’ofici de l’elaboració de carbó s’ha traslladat a grans naus industrials on el procés és automatitzat”

 

L’electricitat s’ha menjat el carbó
 

Avui dia, l’ofici ha desaparegut de la nostra quotidianitat. Altres energies tan potents com l’electricitat han desplaçat cada cop més l’ús del carbó cap a aplicacions industrials (calderes) o cap a l’oci (barbacoes). El fet que la gran majoria de la població usi electricitat (o combustibles derivats del petroli, o gas butà) en lloc de carbó per escalfar-se ha fet que l’ofici hagi desaparegut del dia a dia. La combustió i elaboració del carbó són ara fruit d’un procés que es duu a terme en grans naus industrials, i que poc tenen a veure amb l’antiga i ja oblidada carbonera. Tan sols alguna localitat, com Sant Llorenç de la Muga, a l’Alt Empordà, recrea l’ofici un cop a l’any fent una carbonera com en els vells temps.
 

Ara bé, no és menys cert que, amb l’arribada de la crisi i la necessitat d’estalviar de manera cada cop més dràstica, algunes persones han optat per la reutilització d’estufes o llars de carbó. Una petita espurna, una revifalla del mercat del carbó que ens recorda que, quan van mal dades, sempre acabem retornant als bàsics, a allò que s’ha fet tota la vida.

 

 Article publicat al número 29 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top