0 items
El meu compte

L'ofici d'escriure (o de comunicar-se) en el temps

 

Sobre com escriptura, pensament i societat són, gairebé, la mateixa cosa. Analitzar l’escriptura al llarg del temps és analitzar, també, l’espai i el mateix temps.

 

La invenció de l’escriptura, a més d’ésser un canvi “tècnic” en matèria comunicativa, suposa una transformació radical de tots els aspectes de la vida social i del pensament individual i col·lectiu, tal com passa més endavant amb la impremta o la informàtica. Tots aquests canvis, però, no constitueixen etapes homogènies ni definides dins la història. De la primera marca semiòtica (que és una marca sensorial que fa un individu i a la qual li atribueix un significat interpretat només per ell) a la grafia hi ha molt més que un canvi en la tècnica. Així, des que l’any 3.500 a. C. sorgí la primera grafia a Mesopotàmia fins que hem arribat a la nostra escriptura actual i a tot el complex sistema comunicatiu que ens ocupa (passant pels jeroglífics egipcis, l’escriptura xinesa o la invenció de l’alfabet l’any 1.500 a. C), la nostra manera de veure el món ha patit una plena transformació gràcies, en gran mesura, al que hem utilitzat per comunicar-nos. Sense anar més lluny, l’escriptura cuneïforme mesopotàmica, per exemple, estava basada en la utilització de símbols de fang tancats en petits recipients foradats i servia només per registrar transaccions econòmiques. La literatura vindrà molt més enllà, quan apareix l’ús de l’escriptura per produir contes o lírica.

 

"Des que l’any 3.500 a. C. sorgí la primera grafia a Mesopotàmia fins que hem arribat a la nostra escriptura actual i a tot el complex sistema comunicatiu que ens ocupa, la nostra manera de veure el món ha patit una plena transformació."

 

Fixar la memòria
 

L’antiga cultura grega estava basada en la tradició oral i, mitjançant el vers, tenia la funció de fixar la memòria col·lectiva. Amb l’alfabetització, aquesta memòria es va mantenir gràcies a la lletra, però els únics que la coneixien eren els sacerdots. Al segle XV, quan la producció de materials escrits va començar a desplaçar-se del pupitre del copista al taller de l’impressor, tot canvia de nou. El naixement de la impremta, a més d’impulsar el naixement de la societat burgesa, va permetre una àmplia difusió de textos escrits (i, amb això, el sorgiments dels diferents gèneres literaris), va oferir un mitjà molt més flexible per a la formació de nous conceptes i va contribuir a la formació d’un pensament analític i abstracte. A més, a la llarga, la impremta va tenir un efecte multiplicador de retroalimentació, perquè es podien llegir les mateixes idees repetides vegades, i la competència pel dret a publicar un text va acabar donant origen a debats que van forçar la definició legal del que pertanyia al domini públic i del que no. Amb la impremta, ja no és imprescindible convertir-se en savi per poder consultar obres. En aquesta època, els monjos treballen gratuïtament a canvi de la remissió dels seus pecats i els copistes laics cobren un sou i, a més, són els primers a llegir totes les obres. Bona part del treball intel·lectual, per tant, no es desenvolupa a les universitats, sinó als tallers d’impremta.
 

Certament, però, la impremta va conviure molts anys amb els manuscrits, i eren molts els que creien que aquesta darrera pràctica no s’havia d’abandonar mai, perquè mantenia les mans ocupades, permetia conèixer les sagrades escriptures i permetria conservar durant més temps la lletra; quelcom semblant al que està succeint actualment amb el llibre de paper i l’e-book.

 

"Hi va haver un temps en què bona part del treball intel·lectual no es desenvolupà a les universitats, sinó als tallers d’impremta."

 

La cultura també té una indústria
 

Pas a pas, la comunicació al món modern té lloc a escala cada vegada més global gràcies al sorgiment i la penetració d’un conjunt de noves tecnologies que han portat al naixement, la consolidació i l’expansió de la indústria de la cultura amb l’eclosió de la cultura de masses. Ara, els missatges es transmeten a llargues distàncies amb gran facilitat, i això contribueix enormement a la separació i reordenació de l’espai i el temps. Estem en un moment en què tothom que tingui accés a la Xarxa es pot convertir en un periodista ocasional. Mai fins ara no havia estat tan ben aplicat el mot “revolució” com en el cas dels ordinadors i les xarxes telemàtiques, perquè totes les estructures de la societat s’hi han vist afectades. Veurem ara cap a on ens dirigim...

 

 Article publicat al número 16 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top