0 items
El meu compte

Martínez Lozano o viure per pintar

Josep Martínez Lozano va néixer un 29 de març de 1923 al barri d’El Born de Barcelona i va morir el 7 de juny de 2006 a Llançà. Va dedicar la seva vida a la pintura, malgrat l’oposició familiar, i els seus paisatges i les seves marines són inconfusibles. Volem recordar aquest gran artista d’estudi desordenat i paleta meticulosa a través de la veu del seu net, que vetlla per la seva figura i per la seva prestigiosa obra.

 

"Són la una de la nit i estic assegut en un vell balancí cobert amb una manta rosa, rodejat d’olis i la seva olor característica. És un divendres qualsevol. Després d’haver estat treballant durant la setmana a Barcelona, he pujat a Llançà i, seguint la rutina habitual, havent sopat una mica, he anat a saludar els amics. Com sempre, quan he arribat, tothom dormia; bé, tothom no. Sento soroll a l’estudi, l’avi està pintant i he decidit anar-hi a veure què fa.

Quan he començat a pujar les escales, m’he quedat mirant el quadre de grans dimensions del Montsant que hi ha penjat a les escales; sempre miro el filferro que l’aguanta per sobre el llum, no entenc com és que no cau. Pujo les escales i sona la sirena. L’avi té la sirena posada perquè no l’espantem si està concentrat pintant o s’ha assegut a la gandula a descansar. És molt fàcil espantar-lo; tant l’àvia com jo ho hem fet en múltiples ocasions. Vaig ràpid per no fer més soroll del compte i parar la sirena abans de despertar tota la família. Aquest cop no l’he enxampat fent un cop de cap; tot el contrari, està ben despert i engrescat, pintant un oli, un deu marina amb uns tons blaus espectaculars. Quedo sorprès en veure l’obra, m’ha captivat.

Veig que té moltes obres començades, sembla que fa dies que està inspirat; totes, amb uns colors molt intensos i concentrats. És una versió nova d’ell mateix. El color sempre l’ha tingut, els veu i hi juga amb molta facilitat, sense deixar de banda la composició o la perspectiva. Crec que sempre ha transmès la seva energia, la seva expressió, alegra o trista, a través del color, però no ho havia fet mai d’aquesta manera, amb tanta intensitat. La veritat és que m’agrada, m’agrada molt l’obra nova que està component. Com sempre, li’n faig el comentari i passem una estona xerrant sobre això. Després, la conversa va derivant; saltem d’un tema a un altre: família, aquarel·listes, galeristes, amics... Ell sempre fa incís en els errors; suposo que és perquè vol que n’aprengui, en general, de la vida i de la gent. Sempre ha sigut un aventurer que ha tingut les coses molt clares, però també ha estat molt generós i confiat, i això, com diria en Borràs, li ha suposat més d’una “pataquina”. Al cap d’una estona, em sento bastant cansat i me’n vaig a dormir. Ell molts dies aprofita l’ocasió i baixa amb mi, però avui, com que està engrescat, es quedarà fins que ja en tingui prou”.

 

“Sempre ha transmès la seva energia, la seva expressió, alegra o trista, a través del color”

 

Aquest breu relat reflecteix una de les moltes estones que vaig passar al costat del meu avi. El d’aquella nit és, potser, un dels records més entranyables que en guardo, i també dels que tinc més presents. El deu marina de color blau que estava pintant, l’endemà ja estava acabat. A mig matí, quan ell encara dormia, vaig pujar a buscar alguna de les moltes eines que tenia a l’estudi i, evidentment, vaig aprofitar per veure què havia fet durant l’estona que va seguir pintant. Vaig descobrir que no només havia acabat el quadre, sinó que l’havia assenyalat amb el meu nom. A l’hora de dinar, no em vaig poder estar de comentar-ho, i vaig haver de sentir un dels seus entranyables renecs acompanyat d’un “Ja has hagut de pujar a fer el xafarder!”.

 

“Tots els seus estudis seguien el mateix patró: un desordre general a base d’eines, quadres, cavallets, miralls, llibres... Un desordre que no seguien les seves paletes de pintar, totes amb el mateix ordre de colors”

 

Amb l’avi, havia anat a tot arreu: a exposicions, de vacances, a comprar pintures a Girona, o simplement a pintar al Montblanc, al Vilosell o a Palau-saverdera. Anar amb ell d’excursió, al contrari del que pugui semblar, no era gens avorrit. El que sempre m’havia sorprès era la seva facilitat d’entendre’s amb la gent; allà on anava, encara que no el coneguessin, l’acabaven coneixent de seguida.

Els seus estudis tenien una atracció especial: eren espais acollidors i desordenats on no em cansava mai d’estar. Preparant la seva biografia, vaig trobar moltes fotografies, però una de les que més nostàlgia em va provocar va ser una de l’enderrocat estudi de Terrassa, amb tots els cavallets i els quadres a mig fer que hi havia, i, evidentment, amb el sofà ple de llibres de Gimeno, Fortuny o Sanvisens, i amb les caixes de puros i encenedors al costat. Tots els seus estudis seguien el mateix patró: un desordre general a base d’eines, quadres, cavallets, miralls, llibres... Un desordre que no seguien les seves paletes de pintar, totes amb el mateix ordre de colors, començant pel negre a l’esquerra i acabant amb el blanc a la dreta.

 

“Admirava la facilitat que tenia per estar amb la gent, i veure com feia anar el llapis o el pinzell”

 

Ja he dit que admirava la facilitat que tenia per estar amb la gent, i encara ara no sé si, en el seu cas, es tractava d’una característica innata o apresa. També admirava veure com feia anar el llapis o el pinzell. Eren moments encisadors. Veure com construïa o desconstruïa una obra era absorbent, i –aquí sí que ho tinc clar– aquesta destresa es porta a dins, però també s’aprèn. Les hores que el meu avi va dedicar a la pintura des de la seva infantesa fins a l’últim dels seus dies són incomptables, tot i que suposo que tampoc cal comptar-les. Va tenir la gran sort de trobar, de ben petit, una passió per la qual es va desviure. Com ell mateix deia, era un privilegi poder viure per pintar.

 

“Martínez Lozano ens va deixar un gran llegat, una infinitat d’obres impossibles de catalogar, un Museu de l’Aquarel·la que dota Llançà d’un patrimoni singular i una manera de ser que sovint és bo tenir present”

 


La pintura de Martínez Lozano és (com) Martínez Lozano

La pintura és una forma d'expressió visual i, com a tal, en ella s'hi pot veure reflectit, d'una manera o altra, el pintor. Martínez Lozano era un pintor autoexigent i inconformista, fruit del seu caràcter. No va parar mai de fer evolucionar la seva obra: als inicis, pintava d’una manera més acadèmica i clàssica, i, amb el temps, va anar definint un estil propi fins a crear la seva pròpia escola, fent un pas més enllà de l'impressionisme, però sense arribar a entrar de ple en l'abstracció. Aportant cada vegada més expressió a les seves obres, en elles era capaç de transmetre la seva energia i vitalitat a través del color, com també la seva generositat i valentia, dotant de gruix i relleu els olis, amb grans capes de pintura, una sobre l'altra, o bé amb les aquarel·les, utilitzant grans quantitats d'aigua, dominant l'aiguada amb tota la tranquil·litat i serenor possibles, com si fos una fera domesticada amb la qual fa anys que conviu.

Admirar i estudiar la seva obra m’ha ajudat a entendre i descobrir moltes coses, i, sobretot, a entendre’l a ell mateix. En molts moments, l’he recordat pintant de forma enèrgica i contundent, sense por, amb la necessària vitalitat per seguir creant i amb la mentalitat de tenir moltes coses per descobrir. Sense cap mena de dubte, enfocava la vida sense mirar cap a darrere, però amb la motxilla ben carregada.

Martínez Lozano ens va deixar un gran llegat, una infinitat d’obres impossibles de catalogar, un Museu de l’Aquarel·la que dota Llançà d’un patrimoni singular i una manera de ser que sovint és bo tenir present. Tot plegat, el reflex d’un artista que va viure per pintar.


 

Text: Eduard Martínez, director del Museu de l’Aquarel·la i net de Martínez Lozano

Foto: Arxiu familiar


Article publicat al número 45 de D'estil.

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top