0 items
El meu compte

Miquel Poblet: la llegenda del ciclisme català

214 victòries, 20 etapes al Giro d’Itàlia, guanyador en 2 ocasions a la Milà-San Remo Milà-Torí, segon a la Paris-Roubaix, 3 etapes a la Volta a Espanya, 2 Voltes a Catalunya, 3 etapes al Tour de França, 20 campionats d’Espanya... Miquel Poblet i Orriols (Montcada i Reixac, 1928 – Barcelona, 2013) és mite i història del ciclisme català, un referent generació rere generació.

Quan vaig rebre la proposta d’escriure sobre la figura d’en Miquel Poblet, se’m van remoure totes les vivències familiars que en guardo, perquè, de fet, gràcies a ell, visc el ciclisme com a aficionat, com a practicant i, portant el seu cognom, com un verdader privilegiat.

 

“Miquel Poblet era una gran persona que feia proeses inhumanes damunt d’una bicicleta”

 

Si demano a la gent més gran sobre en Miquel Poblet, m’expliquen anècdotes, vivències, tot el que va fer com a ciclista i en pro del ciclisme..., i tot plegat em fa sentir molt orgullós. En el fons, i a la meva manera, segueixo el seu llegat d’estima cap a aquest meravellós esport, amb la paradoxa de saber que és un esport “inhumà” i fet per a “grans persones”. En Miquel n’era una, d’aquestes, sens dubte: una gran persona que feia proeses inhumanes damunt d’una bicicleta.

Durant els primers anys de la postguerra, agafava la bicicleta des de la seva Montcada i Reixac natal per anar a Barcelona a treballar. La insistència paterna va provocar que, el 1944, comencés a competir en proves amateurs i, un any després, ja s’enduia triomfs locals al Campionat de Sabadell, o el Trofeu Jaumendreu. En pocs mesos, Poblet va passar de l’obligació a la passió i, de la passió, a la professió. Ell va ser un verdader precursor del que és el ciclisme actual.

“Durant els primers anys de la postguerra, agafava la bicicleta des de la seva Montcada i Reixac natal per anar a Barcelona a treballar”

 

Tenia 27 anys quan va convertir-se en el primer ciclista de l’Estat espanyol en vestir el mallot groc de líder al Tour de França. Aquesta, però, no va ser una fita aïllada: el botí el va completar amb dues etapes, i va aconseguir passar pel cim del Tourmalet en primera posició. Era el 1955 i la fama encara havia d’esperar.

Poblet es va convertir en un jove prodigi, capaç de guanyar ciclistes deu o quinze anys més grans que ell, i ho va fer, a més, en tots els terrenys: en muntanya, en pista, en carretera… Amb 21 anys, va aconseguir guanyar el campionat d’Espanya de velocitat, de muntanya i de les regions en una sola temporada, i s’erigí en la bèstia negra dels millors corredors del moment, com Langarica o Bernardo Ruiz. Tres anys més tard, va guanyar la seva primera Volta a Catalunya, una prova en què ja acumulava 14 triomfs d’etapa.

Els ciclistes catalans de l’època no estaven habituats a competir en altres països; el règim franquista no hi ajudava, ni tampoc les dificultats econòmiques, però, el 1955, Miquel Poblet ja no era un desconegut per al món ciclista, tot i que el seu mallot groc al Tour sí que va ser una sorpresa per al gran públic. Aquesta fou l’espurna d’una atenció mediàtica que creixeria l’any següent en convertir-se en el primer ciclista amb triomfs d’etapa a les tres grans voltes en una mateixa temporada.

 

“Tenia 27 anys quan va convertir-se en el primer ciclista de l’Estat espanyol en vestir el mallot groc de líder al Tour de França”

 

El 10 de març debutà amb un triomf sorprenent a la Milà-Torí, la clàssica més antiga d’Itàlia, i, nou dies més tard, s’imposà al primer dels grans cinc monuments, la Milà-San Remo, per davant de Baldini, Anquetil, Robic o Van Looy. En només deu dies, Miquel Poblet es convertia en l’ídol d’Itàlia i estrenyia els lligams amb una afició que encara ara recorda les proeses del català, capaç de guanyar una altra Milà-San Remo dos anys més tard i d’endur-se 20 etapes al Giro d’Itàlia.

Amb el mallot de l’Ignis, Miquel Poblet va demostrar ser un dels millors esprintadors del món, amb 2 podis al Giro de Llombardia i 3 a la Paris-Roubaix, guanyant també el mallot de la regularitat al Giro de 1958.

Poblet es retirà de l’alta competició l’any 1962, però sempre serà el jove prodigi del ciclisme, el tot terreny, el pioner que competia més enllà dels Pirineus, l’orgull d’un país rendit a la seva proesa del Tour, l’ídol d’un país que encara no coneixia. I, per damunt de tot, l’home que va ensenyar-nos a estimar les clàssiques de primavera, la llegenda del ciclisme català.

 

“Es retirà de l’alta competició l’any 1962, però sempre serà el jove prodigi del ciclisme”

 

Text: Pep Poblet, nebot de Miquel Poblet.

Foto: Arxiu familiar de Miquel Poblet.

Article publicat al número 36 de D'estil.

 

Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top