0 items
El meu compte

Museu Cusí: Benvinguts al cor de la farmàcia catalana!

Dels museus peculiars, menuts i exclusius que en més d'una ocasió hem mostrat a D'estil, aquest és un dels que deixa més bocabadats. I no només per la fascinació que desperta en el visitant. El Museu Cusí, emplaçat al bell mig del Masnou, al Maresme, no només se centra en la farmàcia. Podria vantar-se de reunir, en un mateix recinte, conceptes a priori allunyats com la farmàcia, la cultura o la història. No en va, es tracta de tres sales que aglutinen el bo i millor de la farmàcia dels últims tres segles –i alguna cosa més!– a partir de la història pròpia de Joaquim Cusí i la seva família. Benvinguts al cor de la farmàcia catalana!
 

Un xic d’història

Joaquim Cusí, farmacèutic de professió, en acabar els estudis va obrir la primera farmàcia l’any 1902 al seu Figueres natal. La seva especialització recaigué sobre els productes i remeis en el camp de l'oftalmologia, amb els quals obtingué renom. Recolzat en tot moment pel seu germà i el seu cosí, el laboratori i farmàcia anaren avançant, prosperant. Dues dècades més tard, el 1925, es traslladaren al Masnou, prop de les grans ciutats catalanes. Allà continuà la seva tasca principalment farmacèutica, però també la seva altra faceta: la de mecenes, aplegador de col·leccions, afí a l'art. La seva vocació el va portar a reunir col·leccions de productes relacionats amb el seu món, la farmàcia, d'arreu. Tot aquest material sobrevisqué a la seva mort, l'any 1968, i la seva família el mantingué (juntament amb els laboratoris Cusí) fins a la dècada dels 90, quan els laboratoris van passar a integrar-se a Alcon, una divisió de la multinacional farmacèutica Novartis. El 1997, doncs, el Museu és cedit per la família Cusí a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, a condició que es mantingués al Masnou. I allà roman, atresorant un seguit de material i col·leccions inèdits per a la gran majoria dels catalans.
 

Primera parada: la sala auditori

A la sala auditori de l'empresa hi ha, en vitrines a banda i banda, tot un reguitzell de col·leccions d'estris i atuells propis de la farmàcia d'època; de principis del segle XX i d'abans, atès l'afany de Cusí per aconseguir tot el que fos del seu ram. Els visitants ja comencen a intuir la màgia del Museu en aquest racó. Hom hi pot veure algunes de les primeres ulleres amb lents bifocals, d'una antigor indiscutible; unes primerenques lents de contacte, d'una incomoditat també evident; fins i tot unes ulleres per a un cavall! Flascons de tota mena per subministrar beuratges; un petit receptacle de viatge per transportar flascons; multitud de pots de ceràmica per contenir els remeis de la farmàcia; morters de ferro d’una mida considerable, morters de bronze en bon estat i d'altres on l'escarràs del farmacèutic hi deixà marca. El més especial d'aquests, un morter d'alabastre de fa més de cinc segles. La vista no es pot aturar! La fotografia de la graduació de Cusí, el 1901, de la qual n'han trobat el marc original fa poc; decantadors de vidre i cucúrbites a betzef, que daten fins a mitjan segle XX; alguns dels primers útils per operar de cataractes (inventats per Joaquim Barraquer)... Tot un món en una habitació, l'habitació d'un món!

Fins i tot al passadís que comunica aquesta primera sala amb les altres dues hi ha expositors, on es veuen peces antigues aportades per voluntaris, així com diversos manuscrits i altres petits tresors patrimonials amagats al seu moment per Joaquim Cusí i retrobats anys després. Un conjunt eclèctic, divers, únic!

 

“L’any 1925, Joaquim Cusí traslladà el laboratori i la farmàcia al Masnou, prop de les grans ciutats catalanes. Allà continuà la seva tasca principalment farmacèutica, però també la seva altra faceta: la de mecenes, aplegador de col·leccions, afí a l'art”

 

Segona parada: la biblioteca

És clar que els plats forts vénen sempre al final. I per això la primera part de la visita, que ja fascina per se, pot quedar deslluïda davant les dues següents. I és que deixen sense paraules.

A la biblioteca s'hi accedeix després de l'anterior sala. Curulla, atapeïda, farcida! Llibres per donar i per vendre. Una sala que, en la meitat de l'espai de l'anterior, conté potser el doble de racons per on fer-hi vagar la vista. Llibres, publicacions, facsímils, endreçats per ordre cronològic, del terra fins al sostre, del que havia estat la biblioteca de Joaquim Cusí versada en farmàcia. Farmacopees, llibres de tractaments en diversos idiomes, llengües vernacles i en llatí. El més antic de tots ells, un possible incunable de 1520, escrit en una amalgama de llatí i italià antic. Feines hi ha hagut, de traduir-lo! Un altre, un tractat sobre anatomia humana dibuixat a mà per un infatigable i traçut artista a cop de ploma i tinter.

 

“En vitrines a banda i banda, hi ha tot un reguitzell de col·leccions d'estris i atuells propis de la farmàcia d'època; de principis del segle XX i d'abans, atès l'afany de Cusí per aconseguir tot el que fos del seu ram”

 

Tercera parada: la farmàcia monacal

A les darreres sales, hom queda ja sense esma. Aquest és el moll de l'os de la visita, un dels tresors de la farmàcia a Catalunya en tota la seva esplendor. Cusí, en el seu afany de cercar tot allò que a farmàcia es referís, descobrí una antiga farmàcia del Monestir de Santa María la Real (La Casa del Abad, en deien), a Nájera, a La Rioja. Una autèntica farmàcia monacal, ja que els monjos també foren versats en cures durant centúries; i aquesta degué ser de les destacades, per les mides i per trobar-se en terra de pas del camí de Santiago. No en va, a Nájera descansen eternament els primers reis del Regne de Navarra...!

 

“El llibre més antic de la biblioteca és un possible incunable de 1520, escrit en una amalgama de llatí i italià antic”

 

Tota la farmàcia íntegra del segle XVIII es conserva, intacta, al Museu Cusí. Només s'hi van afegir els muntants! Se salvà de les desamortitzacions del segle XIX en ser amagada pel monjo a casa de familiars. I s'hauria marcit i decandit si no fos per la troballa de Cusí. Hi ha calaixos i més calaixos pintats i refistolats. Alguns, simplement numerats; d'altres, amb el nom llatí de la planta que contenia (tabac, menta, farigola...); molts altres, pintats amb animals i imatges costumistes de La Rioja d'aquells temps... També, recipients de ceràmica, gravats i acolorits; una marededéu moderna i un antic Sant Benet que, apunten, pot ser del segle XVII. Fet i garbellat, tot plegat és un esclat de color en el recinte farmacèutic més lluminós. La disposició de la farmàcia, tal com la van deixar, sembla ben bé eclesiàstica. El seu ordre perfecte li atorga tal vida i braó que amb pocs mots no es pot definir. S'hi ha de ser per entendre-ho... i quedar-ne corprès.

I el darrer regal del viatge, que encara fa un altre tomb a la visita: en la compra de la farmàcia sencera per part de Cusí, també s'hi inclogué un llibre, potser el més gros de la biblioteca. Una mola de pàgines fetes de pell de cabrits, que servia al seu moment per als cants corals dels monjos del Monestir. Notes de fa segles escrites que ressonen per entre les parets de la biblioteca i s'escolen cap a la farmàcia de Santa María la Real. Veus que flueixen i harmonitzen tot aquest conjunt de tants valors –farmacèutic, cultural, històric, patrimonial i humà–, que un mateix es pregunta com el Museu Cusí pot haver passat de puntetes als grans llibres de la Història de Catalunya.

 

“Cusí descobrí una antiga farmàcia del Monestir de Santa María la Real, a Nájera, a La Rioja, que es conserva tota íntegra, intacta, al Museu”

 


El darrer apunt

Malgrat que el Museu pertanyi a la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, es troba dins les instal·lacions de l'empresa Alcon, que treballa a ple rendiment. Per aquest motiu, no és obert al públic en horaris concrets. Diversos voluntaris s'encarreguen d'organitzar i classificar la llibreria i dirigir les visites guiades, previ contacte, i mai amb més d'una quinzena de persones per passi. Dos cops l'any, se celebren jornades de portes obertes perquè la gent pugui conèixer aquest recull de tresors recòndits, amagats a simple vista però lluents com l'or.


 

Article publicat al número 45 de D'estil. 
 

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top