0 items
El meu compte

Museu de la Fotografia: un museu per fotografiar

El Museu de Fotografia Contemporània Palau Solterra, de la Fundació Vila Casas, és un espai sorprenent per als apassionats de la fotografia i l’arquitectura i per als amants de la bellesa en majúscules. Ubicat al bell mig de Torroella de Montgrí, es configura dins d’un palau civil del segle XIV que ha sabut conjugar a la perfecció el passat amb el present. A dins, hi podem trobar fotografies de consagrats com Agustí Centelles, Francesc Català-Roca, Humberto Rivas o George S. Zimbel, així com d’artistes més novells que apunten ben amunt de la talla de Rafel Egea, Anna Malagrida o Jordi Bernadó, entre d’altres.

Hi ha museus que enamoren només d’entrar-hi, que fan embadalir, que són un autèntic plaer per als sentits. Indubtablement, el Museu Palau Solterra, de Torroella de Montgrí, n’és un. D’entrada, l’edifici que l’acull, declarat monument històric artístic l’any 1981, ja és una meravella. No per menys ha esdevingut una de les joies més boniques i representatives de l’arquitectura civil goticorenaixentista del nostre país. L’any 2000, aquest palau del segle XIV, que havia acollit diverses famílies nobles i va acabar essent la residència dels marquesos de Robert, va obrir les seves portes al públic amb el fons de pintura de la Fundació Vila Casas, que és l’actual propietària i impulsora del museu.

Avui per avui, rere l’austera façana principal del Palau Solterra (en què s’aprecien els dos períodes de construcció de l’immoble, que corresponen al gòtic del segle XIV i al renaixentista del segle XVI), s’hi pot admirar el fons de fotografia contemporània nacional i internacional de la Fundació, que està dotat d’un gran valor històric i artístic.

La col·lecció permanent apareix presentada seguint un estudiat criteri museístic que permet al visitant múltiples lectures, suggerides per la mateixa a través d’un apassionant recorregut que discorre per les diferents dependències de l’edifici. Sota aquest concepte, resseguir un ordre cronològic preestablert perd tot el sentit. Per contra, el visitant se’n pot anar d’una sala a una altra durant hores tot admirant cada obra i, a la vegada, gaudint d’un imponent espai que impressiona per l’absència de barreres. Només d’entrar, el pati renaixentista d’inspiració italianitzant del palau ja permet admirar l’amplitud de la construcció i la seva riquesa ornamental.

 

"El Palau Solterra ha esdevingut una de les joies més boniques i representatives de l’arquitectura civil goticorenaixentista del nostre país"

 

A les antigues cavallerisses...
Al fons del pati, sota unes solemnes escalinates i havent passat un pou que llueix un magnífic treball escultòric fet de pedra tallada (allà on, originàriament s’hi ubicaven l’estable, la bodega, els magatzems de la premsa i la zona de fabricació d’oli i, més tard, les cavallerisses), s’obren les sales dedicades a acollir exposicions temporals i un auditori on se celebren cicles de conferències, vetllades poètiques i actes diversos. En aquests moments, Retrats de Guerra, d’Agustí Centelles, que abasta els cinc primers anys de la Guerra Civil i conté imatges del president Companys, altres polítics de l’època, militars, dirigents revolucionaris i ciutadans de carrer, comparteix protagonisme amb una selecció de les obres finalistes del Premi de Fotografia Fundació Vila Casas 2014, orientat a promocionar i difondre l’obra de nous creadors contemporanis en les disciplines d’escultura, pintura i, és clar, fotografia.

 

"El Museu, que era la residència dels marquesos de Robert, va obrir les portes al públic l’any 2000 amb el fons de pintura de la Fundació Vila Casas"

 

A l’habitatge del marquès...
Més amunt, a la planta noble del Palau Solterra, s’hi va instal·lar l’habitatge del marquès de Robert, amb zones diferenciades destinades les unes a ús familiar i les altres a la recepció de visites. Avui, el visitant es pot passejar per menjadors, sales d’estar, dormitoris i salons de ball amb l’ull atent en les imatges que s’exposen als seus murs, que són obres artístiques de fotògrafs contemporanis que giren a l’entorn d’associacions afins a l’estètica de l’art. Totes (sumades a les de la segona planta) formen part de la col·lecció permanent titulada Traces de memòria, la qual fa al·lusió als propòsits que es desprenen al llarg d’una vida i que ens permeten narrar una història determinada. Entretant, però, es torna inevitable desviar la mirada cap a finestrals i balcons, que, oberts a un pati interior deliciós, llueixen imponents vidrieres de vidre emplomat manual de diferents èpoques i manufactures.

Segurament, però, el menjador noble de l’habitatge és un dels espais que produeix més impacte. Decorat amb un ampli arrimador de fusta tallada construït amb peces antigues característiques del mobiliari català dels segles XVII i XVIII i ceràmica d’estil hispanomorisc, duu el sostre teginat amb florons daurats i diversos motius florals, i llueix una ostentosa xemeneia de pedra tallada amb l’escut de Robert i les seves aliances: Surís, Gorgot i Baster. Vila Casas el reconvertí en l’anomenada Sala de la Catalanitat, motiu pel qual està presidida pel bust del general Josep Moragues (1669-1715), un dels militars més rellevants de la defensa de la causa catalana durant la Guerra de Successió espanyola. En aquest mateix espai, durant la Guerra Civil s’hi repartien les cartes de racionament.

També és bonic de veure el saló de ball, decorat a l’estil rococó francès, el qual actualment acull l’avantprojecte creat per frederic Amat per substituir les pintures artístiques del sostre del pati de butaques del Liceu de Barcelona, incendiat el 31 de gener de 1994. Amat va ser un dels quatre artistes convocats a concurs, tot i que finalment s’escollí el projecte de Perejaume.

 

"Avui s’hi pot admirar el fons de fotografia contemporània nacional i internacional de la Fundació, que està dotat d’un gran valor històric i artístic"

 

Al pis del servei...
El pis superior, que estava totalment esfondrat, es va haver de reconstruir en la seva totalitat. Així, les antigues golfes, destinades antigament al servei, als assecadors, al graner i al magatzem d’aliments, van ser transformades en estances diàfanes il·luminades per la llum provinent de les finestres de les façanes i del pati de l’edifici, que es pot contemplar des d’una terrassa. En aquest espai més modern s’hi exposen imatges pertanyents també a l’exposició permanent Traces de memòria, tot i que, en aquest cas, adopten un caire més social i de denúncia.
Les obres de restauració no van malmetre una curiositat digna de menció que es conserva en aquesta planta: un poema firmat del filòsof barceloní Francerc Mirabent (1888-1952), amic de la família Robert, que versa així:



Olvidar quisiera y no puedo,
a veces puedo y no quiero.
Es tan dulce y bello recordar
del pasado lo feliz,
que aunque lágrimas traslumbren
del corazón como sangre,
a la cumbre llegarán
de éste mi cuerpo mortal
y por mi mejilla ardiente
poco a poco rodarán
hasta besar con la tierra… […].

 

La Fundació Vila Casas
La Fundació Vila Casas fou constituïda l’any 1986 per l’empresari farmacèutic Antoni Vila Casas, i és una entitat privada sense ànim de lucre que s’ha marcat com a objectius principals la recuperació del patrimoni arquitectònic, la promoció de l’art català contemporani i la formació d’una opinió pública en l’àmbit sanitari.

Actualment, a banda del Palau Solterra, la Fundació disposa de quatre espais expositius més de gran rellevància, tan pel seu aforament com pel fet que es tracta de construccions històriques emblemàtiques. Són el Museu Can Mario, a Palafrugell; el Museu Can Framis, a Barcelona, i els també barcelonins Espai Volart i Espai Volart 2, destinats a acollir exposicions temporals.

 

Article publicat al número 32 de D'estil.

Situació
data-picto="/FitxersWeb/67923/point-museus.png" >
Tornar al llistat

Aquest lloc web fa servir cookies per que tingueu la millor experiència d'usuari. Utilitzem cookies pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Si continua navegant, està donant el seu consentiment pel seu ús. Més informació aquí

Accepto
Top